PRACTICAR PRANAYAMA. APROFUNDIR EN EL SÀNSCRIT. VEURE-HI MÉS CLAR

Deixa un comentari
Tothom que practica pranayama – els exercicis de ioga per al control de la respiració – en coneix els efectes.

Des del punt de vista físic i psíquic, augmenta la vitalitat i la calma. Dóna accés a una força tranquil·la. 

Sota l’òptica de la consciència, s’experimenta una clara integració entre el que és interior i el que és exterior. I a l’inrevés. L’individual i el còsmic s’integren.

Anar endins

Però – con succeeix sovint amb el sànscrit, llengua de la que prové el vocabulari del ioga – la paraula té un munt de dimensions i conèixer-les pot obrir nous camins personals i ajudar a una pràctica del pranayama més profitosa.

En efecte, pranayama és una paraula composta pels dos mots individuals prana i ayama i, si bé en un possible primer sentit prana significa “respiració” i ayama “control”, tant una paraula com l’altra – i, en conseqüència, la seva combinació – tenen més significats.

Prana. Més que respiració

Prana, és cert, vol dir respiració, però té també el sentit d’alè.

I va més enllà, ja que inclou els significats d’aire i de vent.

I, situant-se en un graó diferent – i superior – equival igualment a vida i a existència i – generalitzant més encara – força, vigor i vitalitat.

I, fins i tot – en un àmbit més subtil – essència, ésser, ànima, principi vital…

Ayama. Del control al moviment

Amb el mot ayama succeeix un fenomen similar ja que, efectivament, significa control, però vol dir, igualment, retenció, que no és ben bé el mateix.

I té també el sentit de restricció, subtilment diferent.

I, per últim, en clara contradicció amb els significats anteriors, expansió i ampliació. 

Veure-hi clar

Així doncs pranayama – a més del seu sentit habitual – també pot voler dir “retenció de la vida”, o “creixement de l’ànima”, o “expansió de la força” o alguna altra que, en un instant concret, per a cada practicant determinat, s’ajusti al que hi busca i al què hi troba.

Aquí, la clau és la paraula “també”. En el sànscrit i, sobretot, en l’univers conceptual que manifesta i transmet, un significat no té perquè excloure’n cap altre.

El sànscrit, sovint, obre opcions a qui l’utilitza. La riquesa de la vida hi flueix. Practicar pranayama és controlar la respiració. Però és més. També.

Saber-ho pot ajudar a veure-hi més clar.
 

Aquesta entrada s'ha publicat en Ioga el 18 de febrer de 2013 per toni-f

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.