LA FORÇA DEL SÀNSCRIT; ELS CAMINS DEL IOGA

Una de les característiques del hatha-ioga és probablement la sèrie de postures – o “asanes” – que adopten els seus practicants per a cultivar aquesta disciplina.

Cada una d’aquestes postures té el seu propi nom, compost per una paraula – o més, a vegades – seguida del mot asana.

Una primera aproximació a aquests noms mostra que força asanes duen noms d’animals, sovint corresponents a la forma que adopta el cos quan es practiquen.

Per exemple:

– bakasana: postura de la grua
– bhekasana: postura de la granota
– bhujangasana: postura de la serp
– garudasana: postura de l’àliga
– kapotasana: postura del colom
– kukkutasana: postura del gall
– kurmasana: postura de la tortuga
– makarasana: postura del dofí
– matsyasana: postura del peix
– mayurasana: postura del paó
– shalabhasana: postura de la llagosta
– simhasana: postura del lleó
– ushtrasana: postura del camell
– vrishchikasana: postura de l’escorpí

Saber el significat del nom de les asanes ens apropa al sànscrit, i això ja és un guany; però, qui sap si també pot ajudar a una pràctica més profitosa?

Per a alguns estudiosos, cada un d’aquests noms indica, sobretot, un principi – o un impuls – evolutiu i, per tant, el seu abast va força més enllà de la simple descripció.

(Pot ser que cada asana pugui ser igualment un camí obert a l’evolució de cada practicant?)

 

5 pensaments a “LA FORÇA DEL SÀNSCRIT; ELS CAMINS DEL IOGA

  1. Gustau
    Si que pot ser un camí obert a la evolució del practicant. La intensitat en la practica, la precisió en cada moviment, La concentració i la relaxació de la respiració i dels musculs, l’assentament meditatiu en la postura, fins i tot el mantra, etc.
    Respon
  2. Gustau
    Tornant al meu comentari. El principi evolutiu naturalment noes refereix a la evolucio de les especies que va teoritzar Darwin. Es tracte de la evolucio interna de lo practicant, que adopta la cualidad destacada del animal o del savi que ilustra l’asana.
    Respon