EL SÀNSCRIT I EL IOGA

Hi ha àmbits de la vida quotidiana en els que el sànscrit està molt present. El ioga n’és bon un exemple.

La pròpia paraula ioga prové del verb sànscrit “yuj” (que comparteix, per cert, arrel indoeuropea amb el nostre “jou”) i el mot assana, que designa les postures que s’hi adopten, té l’origen en “as”, que significa estar assegut, aturat, etc.

El nom d’alguns assanes ho deixen clar.   

N’hi ha que es refereixen a animals (bhujangassana, postura de la serp), a plantes (padmassana, del lotus) o a objectes (halassana, de l’arada).

També n’hi ha de personatges (virassana, postura de l’heroi) o d’éssers històrics (Buddhassana, de Buda) o de les parts del cos que hi intervenen (sirsassana, del cap).

I tota la resta.

Quan en parlen, els practicants de ioga diuen paraules sànscrites.

Es tracta d’una llengua que – a més de ser fascinant des del punt de vista lingüístic i literari – vehicula uns coneixements mil·lenaris que continuen vigents i útils avui, entre nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*