Bellesa sobtada

Deixa un comentari

Inesperadament, enmig de les cabòries quotidianes, un parell de cueretes passaven l’estona a la cantonada, com si esperessin algú.

Primetes, elegantíssimes amb el seu plomatge blanc, gris i negre, com qui no vol la cosa, passejaven amunt i avall, tot lluint desmenjadament les seves llargues cues i amb el cos en perfecte equilibri sobre les fràgils potes que movien amb sorprenent rapidesa.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Ocells el 28 de gener de 2011 per toni-f

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.