OM. UNA HERÈNCIA INTEMPORAL

Deixa un comentari

Un sol so pot resumir tota una cosmogonia.  Una manera de veure – i de viure – el món, la pròpia existència.

Això és el que assenyalen els comentaris i les descripcions de la síl·laba OM, una de les paraules més sagrades en algunes religions de l’Índia, nascuda durant els processos evolutius que van culminar en l’adveniment de la consciència.

mEl Rig Veda – el text fundacional de la cultura indoeuropea, de la que som llunyans  però legítims hereus – no inclou la paraula “om”, però, en dona el coneixement com sobreentès en tant que “síl·laba immortal”:

 

 

 

La immortal síl·laba del cant és l’estatge final on s’han assegut els déus.
(RV I.164.39)

El guerrer de peus lleugers va guiar la síl·laba immortal.
(RV III.31.6)

 

Al Bhagavad Gita – la síntesi doctrinal que va superar l’anquilosat  bramanisme – s’insisteix repetidament en la identificació entre “om” i l’Univers, singularitzat en el propi Krishna:

De l’aigua, sóc el sabor, la llum de la Lluna i del Sol, la síl·laba OM en el coneixement, el so a l’espai i la humanitat entre els éssers.
(BG 7.8)

Abandona el cos dient OM – la totalitat de Brahma en una sola síl·laba – i,  pensant en mi, eleva’t fins al recer suprem.
(BG 8.13)

Sóc el pare d’aquest món, en sóc la mare, l’avantpassat i el creador. Sóc la Veritat, qui tot ho purifica, la síl·laba OM i els Coneixements.
(BG 9.17)

 

Però és a la col·lecció de textos que contenen les idees centrals de l’Hinduisme, recollits entre els segles VI aC i XV dC i coneguts amb el nom col·lectiu de Upanishads on millor es defineix la identitat d’OM.

Al Chandogya Upanishad, un dels més antics, antologia de nombrosos tractats anteriors, trobem:

La terra és l’essència dels éssers. L’aigua és l’essència de la terra. Les plantes són l’essència de l’aigua. L’essència de les plantes és l’home. L’essència de l’home és la paraula. L’essència de la paraula és l’himne. L’essència de l’himne és el cant. OM és l’essència del cant.
(1.1.2)

I també:

Totes les fulles surten d’una sola tija. Totes les paraules vénen del so OM. OM és tot l’Univers.
(2.23.2)

320px-Yogasana

 

Pronunciar “OM” és doncs, segons aquestes creences, integrar-se en el Cosmos.

Això almenys és el que sosté la col·lecció de mantres iòguics Mantra Yoga Samhita (samhita significa col·lecció en sànscrit):

 

Quan escoltem OM, escoltem el propi Absolut.
Quan diem OM, anem a la seu de l’Absolut.
Qui percep OM veu l’Absolut.
Qui sempre pensa en OM pren la forma de l’Absolut.

 

L’objectiu perseguit per aquests textos, la recerca de comprensió de l’Univers que manifesten, la intuïció que denoten són claríssims indicis de la voluntat de transcendir l’experiència personal.

 Es tracta de l’actitud que explica el llegat lèxic, els esquemes lògics, els sistemes de valors i les estructures socials que compartim les col·lectivitats que al llarg dels mil·lennis hem transmès i continuem conformant la civilització indoeuropea.

 Una herència intemporal. (*)

 

(*) Trobareu aquí un altre article sobre OM.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Hinduisme, Inici el 18 de maig de 2016 per toni-f