IYENGAR A TOTS ELS CORS

Deixa un comentari

El passat dimarts 20 d’octubre del 2015 va fer dos mesos que es va publicar en aquest bloc l’article “Iyengar: llum sobre el ioga… i sobre els sànscrit” (1). S’hi commemorava el primer aniversari de la mort del mestre de ioga B. K. S. Iyengar i es presentaven els aspectes bàsics de la seva obra i de la seva personalitat, tot relacionant-los amb el que va representar per al coneixement del sànscrit a Occident.

1. PISSARRA ESQUERRAEl Guruji Iyengar – com afectuosament se l’anomena (2) – va ser un dels grans introductors del ioga a Europa i a Amèrica del Nord i tenia un carisma especial: una combinació de força i de cordialitat que el feia immediatament estimat pels qui van tenir la sort de conèixer-lo personalment.

En l’antiquíssima tradició dels gurus de l’Índia – que es remunta al període vèdic – Iyengar ha estat un fidel exemple de mestre doblat de preceptor espiritual. Fins i tot els seus llibres sobre asanes i pranayama són molt més que manuals tècnics d’instruccions sobre postures i respiració i inclouen aspectes filosòfics d’una gran profunditat.

El contacte personal amb els seus deixebles va ser un dels factors determinants del seu mestratge i les visistes als centres d’ensenyament de Ioga Iyengar d’arreu del món una de les seves activitats principals.

La seva presència entre nosaltres va tenir lloc al setembre del 1996 i l’empremta que va deixar continua ben viva a les sessions de Ioga Iyengar del país.

2. BNDurant la seva estada al Principat, Iyengar va visitar, entre d’altres escoles, el Centre de Ioga de Reus, que manté l’adreça i conserva, fonamentalment, l’aspecte que tenia en aquella data.

Les sessions de ioga del Centre es desevolupen seguint l’esquema bàsic del Ioga Iyengar: a partir d’una bona col·locació del cos, estant el practicant dret, es milloren els peus, cames i pelvis i es fan estiraments de la columna vertebral en totes les seves possibilitats, adaptant-los a l’estat de practicant. S’aconsegueix així una millora en la seva condició de salut. Després d’una classe de Ioga Iyengar la persona en surt refeta i amb un grau de millora conscient i relaxat.

L’estima de la que gaudia el Guruji Iyengar és el motiu pel qual, des de la seva mort i en senyal d’agraïment i de respecte, el mantra “Guru Brahma” és cantat per nombrosos grups de practicants del seu mètode tant aquí com també a tot el món:

Gurur brahma.
Gurur vishnu.
Gurur devo
maheshvarah.

Guruh sakshat
parabrahma.
Tasmai shri
gurave namah.

 

(1) Podeu llegir-lo aquí.

(2) La paraula “guruji” és un mot compost format pel substantiu “guru” – que segons l’Institut d’Estudis Catalans és un “mestre espiritual hindú” definició que el Diccionari Sànscrit Català amplia amb els conceptes de “feixuc, gran, important i honorable” – i el sufix “-ji”, un tractament de respecte, afegit al nom de les persones que mereixen una consideració especial. Gandhi, per exemple, continua sent anomenat avui “Gandhiji” pels seus adeptes.

(3) Montserrat Fortuny, fundadora del Centre (seguiu aquest enllaç) – i que, a més de fer-ho a Reus, dona també classes a Barcelona (informació aquí) – continua impulsant una pràctica totalment fidel als ensenyaments originals, basant-se en la seva formació i en unes excel·lents instal·lacions i equipaments.

Les seves informacions han estat fonamentals per a la redacció d’aquest article i per al publicat el 20 d’agost.

(4) Com és freqüent en els mantres més difosos, en trobem – pràcticament – tantes traduccions com cites.

La versió següent, que presindeix, per exemple, d’aclariments sobre els atributs dels déus que s’hi anomenen i el sorprenent sentit que té per a nombrosos traduccions el concepte de salutació, intenta ajustar-se el més fidelment possible a l’original:

El guru és Brahma.
El guru és Vishnu.
El guru és el deu
Maheshvara. (*)

El guru
és certament
el Brahma suprem.
Salutacions al guru.

(*) Maheshvara és un dels epítets de  Shiva. La paraula està formada pels mots “maha” (gran) i “isvara” (mestre o Senyor).

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Inici, Ioga el 26 d'octubre de 2015 per toni-f

EL SÀNSCRIT O ELS PERILLS DE LES NITS D’ESTIU

Deixa un comentari

És preferible deixar-ho ben clar des d’ara mateix: la llengua sànscrita representa un risc per als qui ens hi endinsem.

Més encara: és un perill.

AustraliaSky - CòpiaHo experimentem cada dia els qui en freqüentem els textos, fer servir la seva gramàtica o utilitzem el seu lèxic: el sànscrit mostra tota la complexitat – i la riquesa – de tot allò que envolta les seves temeràries lectores i els seus valents lectors. Pitjor encara: ens posa a tots plegats davant de nosaltres mateixos, sense concessions no ja a la pietat, sinó ni tant sols a la indulgència. Ens canvia. Ens empeny a evolucionar. Ens fa més i més i més humans.

Acostar-se a l’enormitat de la literatura sànscrita significa accedir a un cúmul d’informacions i d’opinions, aplegades al llarg de milers d’anys, sobre la totalitat dels fenòmens als que pot fer front qualsevol persona en qualsevol circumstància: la pròpia existència, la realitat, l’amor, el deure, el matrimoni, la guerra, el sexe, la mort, la violència, el riure, la bellesa, la divinitat, l’Univers, la percepció, la Natura, l’anatomia, la política, la urbanitat, els rituals, el planeta, l’humor, el desig, el menjar, el propòsit, la família, el significat, el llenguatge o l’agricultura, entre centenars d’altres.

Després de conèixer aquests textos, l’opinió que es té de tot plegat resulta més global, més profunda. I els lectors en resultem il·luminats.

Però és que, a més, per a cada un d’aquests conceptes, el sànscrit disposa sovint de dotzenes de paraules que s’hi refereixen des de punts de vista distints i amb matisos diferents.

Així, per exemple, per a dir “amor” en sànscrit, podem triar entre més de cinquanta termes. Direm “snehala” si es tracta d’un amor tendre i afectuós, però “kama” si ens referim a un amor eròtic, o “prema” quan se sent una estima afectuosa, “rati” quan el que es busca i s’ofereix és diversió o “priti” per a dir amor sincer, però també alegre i divertit. La llista podria continuar, però ja es veu que abans de dir que se sent amor per algú en sànscrit cal examinar-se sincerament i en detall i prendre consciència de quins són, exactament, els propis sentiments. És a dir, créixer, ser més un mateix.

Aquesta exigència de precisió queda també reflectida en la gramàtica.

Recordem que, en sànscrit, disposem de tres gèneres (masculí, femení i neutre), de tres nombres (singular, dual i plural) d’una declinació dels noms amb vuit casos – ja que afegeix un anomenat “instrumental” als del llatí – i que la conjugació dels verbs és també més àmplia i sofisticada que les de les llengües romàniques (com el català) o les germàniques (com l’anglès).

És lògic doncs pensar que, si poguéssim mirar el que ens envolta amb ulls “sànscrits” i examinar els nostres pensaments, sentiments i sensacions amb conceptes del mateix origen, en tindríem una percepció més intensa, matisada, diversa i precisa. Més real. I en sorgiríem transformats. (1)

El poeta, assagista i filòsof nord-americà Ralph Waldo Emerson (2), en referirse al Rig Veda – el primer recull de poemes conservat en una llengua indoeuropea – feia el següent comentari, extensible a tota la literatura sànscrita i al que no cal afegir res:

Sempre que llegeixo els Vedes sento que m’il·lumina una claror sobrenatural i desconeguda. En els ensenyaments dels Vedes no hi ha lloc per al sectarisme. Pertany a totes les Edats, filosofies i nacionalitats i és el Camí Ral per a atènyer el Gran Coneixement.

Quan els llegeixo sento que estic sota els cels estelats d’una nit d’estiu.

 

(1) Els practicants assidus de ioga en tenim – modestament i salvant totes les distàncies – una certa experiència. Els noms dels asanes – o postures – i el cant dels mantres que entonem durant le sessions ens acosten a realitats difícilment compartibles amb els qui no tenen el goig de gaudir de les mateixes vivències.

(2) Ralph Waldo Emerson (1803 – 1882) va ser un gran defensor de l’individualisme i de la Natura. Els seus treballs van contribuir al desenvolupament del moviment del Nou Pensament. Va ser amic i admirador d’Henry David Thoreau i de Walt Whitman i va conèixer l’Hinduisme a través del gran hindòleg, filòleg i fundador de la mitologia comparada, d’origen alemany, Max Müller.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Hinduisme, Inici, Ioga, Literatura sànscrita el 13 d'octubre de 2015 per toni-f