Arxiu mensual: gener de 2014

Enigmes còrvids

Rastres de la nit d’anit?
Guaties de la foscor vinent?

Perquè obscurs?
A qui la negror espanta?
A qui la no-negror?
Sou Temps?
Saviesa?
Memòria de l’Inici?
Records d’abans dels Records?

Convideu al Zènit
des d’on veure el Tot?

LÈXIC SÀNSCRIT: LES PARAULES QUE HI HA DINS DE LES PARAULES

Com ja s’ha comentat repetidament, en el pròleg al seu llibre sobre les Lleis de Manu, l’eminent sanscritista Wendy Doniger, autora, d’entre altres excel·lents treballs. d’una selecció i traducció del Rig Veda, ens diu amb enginy i humor:“S’ha dit que cada paraula sànscrita designa el seu sentit bàsic, el seu contrari, una paraula per a definir un tipus específic d’elefant, el nom d’una divinitat i una postura sexual.”

Es tracta, evidentment, d’una divertida caricatura, però que, com tota exageració, denota un fet real: la llengua sànscrita és particularment procliu a les paraules amb una extensa gamma de significats; és a dir, presenta una notable abundància de mots polisèmics.

En català, i en la resta de llengües, aquest fet també es produeix. Un banc pot ser, posem per cas, un tipus de seient, un gran grup de peixos o una entitat diguem-ne financera, entre d’altres possibilitats; la paraula ratolí pot referir-se a un animal o a un estri per a desplaçar el cursor en una pantalla d’ordinador; una copa pot ser d’arbre o bé un recipient per a beure.

Però els estudiosos estan d’acord en que en el sànscrit la freqüència del fenomen és molt alta i l’abundància de significats diferents clarament major que a la resta de llengües.

A l’article sobre pranayama publicat en aquest mateix bloc encara no fa un any, ja s’hi assenyalava que “prana” vol dir respiració però també alè, aire, vent, vida, existència, força, vigor, vitalitat, essència, ésser, ànima i principi vital. Per la seva banda, “ayama” té el sentit de control i igualment de retenció, de restricció i, fins i tot, d’expansió i d’ampliació.

Hi ha molts més exemples possibles.

El mot “asana” designa les postures que s’adopten en practicar ioga i també parada, acampada, estatge i seient, a més d’altres significats, i el terme “sandhi”, que es refereix sovint a la influència mútua en la pronunciació d’unes paraules i les contigües, es fa servir igualment amb el sentit de juntura, articulació, límit, espai entre el cel i la terra, vagina, alba i crepuscle i molts altres encara.

De fet, en general, la polisèmia és el resultat de la utilització d’una mateixa paraula en situacions diverses i amb connotacions diferents: el ratolí d’un ordinador recorda el rosegador i la copa d’un arbre té, sovint, una forma similar a l’estri per a beure.

I tant un cas com l’altre es donen en abundància en el sànscrit: milers i milers d’obres escrites en aquesta llengua al llarg d’un enorme nombre de segles, durant els quals l’idioma s’han mantingut inalterable, han propiciat un ús extensiu i intensiu del seu lèxic.

El professor Michael Coulson, conegut, a més de per altres obres remarcables, per un mètode d’aprenentatge del sànscrit especialment útil, ens comenta el fet amb aquestes paraules:

A causa de la llarga història de la llengua i de les nombroses fonts de les que extreu el seu vocabulari, moltes paraules sànscrites tenen molts significats diferents.

Sigui com sigui, els múltiples estrats de sentits dels mots sànscrits ens ofereixen un tresor conceptual variat i abundant.

Com no sentir-se més i més interessat, saber-se progressivament més i més ric, a mesura que es va descobrint l’exuberant fertilitat de la llengua i de la literatura sànscrites?

(Per cert, si el català fos tant propens a la polisèmia com el sànscrit, quins ecos evocaria des del Diccionari el nom – per exemple – de Pau Casals? Potser el músic? El patriota? El combatent per la pau? La mirada de l’Ètica davant de l’Horror, de l’Amor davant de la Por? O tal vegada el so profund i subtil d’un violoncel? O la meravellosa melodia del Cant dels Ocells? La vila de Prada de Conflent? El volàtil fum de la seva pipa? El concert compartit amb els Kennedy? La pluja fina que queia sobre la Jackie quan, gentil, feliç i fràgil, se n’acomiadava aquella fosca nit, a la porta il·luminada de la Casa Blanca? El seu discurs a les Nacions Unides, que ens va honorar per a sempre? La platja de Sant Salvador que el Mestre tant estimava? Aquelles onades menudes, suaus, transparents i tranquil·les que hi continuen portant – ara mateix, ara mateix, ara mateix… – bocinets dels nostre mar antic i sempre nou?)