SALT QUÀNTIC

Deixa un comentari
El darrer article aparegut en aquest bloc – el 10 d’aquest mes d’octubre – sobre el panteó vèdic és el cinquantè dels publicats.

Des del primer article aparegut fins el de l’altre dia, els lectors d’aquest bloc i l’autor dels seus textos hem compartit cinc desenes de trams de Via Sànscrita. Els paisatges travessats formen un breu mosaic del riquíssim panorama que el sànscrit ha modelat en la cultura universal i en l’evolució humana.

La força profunda que ha esculpit cims i valls, rius i mars ja va ser albirada pels científics que, a mitjans del segle passat (Albert Einstein, Neil Bohr o Robert Openheimer, entre d’altres), van trobar reflexos de la veritat que cercaven en les coincidències entre la visió integradora i no-dualista de l’univers que el sànscrit articula i transmet i la física quàntica que ells estaven explorant.

En paraules de dos eminents físics, guardonats aleshores amb el Premi Nobel:

Després de conèixer la filosofia de l’Índia, algunes de les idees sobre física quàntica que havien semblat tant improbables, prenen de sobte molt sentit.
(Werner Heisenberg) 

El Vedanta ensenya que la consciència és singular però que tots els esdeveniments tenen lloc en una única consciència universal en la que no hi ha multiplicitat de jos… La pluralitat que percebem és solament una aparença; no és real.
(Erwin Schrödinger)

Aquesta mateixa confluència entre la manera de percebre i de ser conscients de la realitat i d’un mateix que emana de la llengua i dels textos sànscrits, per una banda, i la recerca científica més avançada, per l’altra, insisiteix en indicar-nos cap a on seguim dirigint-nos avui, ara mateix.

El camí indicat als passats anys vuitanta per l’investigador de la NASA Rick Briggs continua obert:

La precisió del sànscrit… despertarà la capacitat dels éssers humans per a utilitzar la seva innata capacitat mental més alta amb un impuls que, inevitablement, transformarà el món. De fet, el simple aprenentatge del sànscrit per un gran nombre de persones representa, en ell mateix, un salt quàntic en la consciència.

(Si al lector d’aquest text li sembla bé, podem tornar-ne a parlar dintre de quaranta-nou articles – o salts quàntics! – més.)

 
 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sànscrit el 28 d'octubre de 2013 per toni-f

ELS PECULIARS ESTADANTS DEL PANTEÓ VÈDIC

Deixa un comentari
Pràcticament la totalitat dels himnes del Rigveda (*) estan dedicats a alguna de la trenta-tres divinitats que, a causa d’aquesta invocació, formen el que s’ha convingut en anomenar el panteó vèdic. (Al recull apareixen altres déus, però són pocs i estan citats de manera incidental.)

En el seu conjunt, aquestes trenta-tres deïtats expliquen als seus devots perquè les coses són com són: la Terra (Prithvi) i el Cel (Dyaus), l’alba (Ushas), la mort (Yama), el Sol (Surya), i tota la resta.

Així, per exemple, el confiat creient que es dirigeix a Soma (la beguda sagrada utlitzada a les cerimònies religioses), li prega:

Oh, gota de Soma, porta riqueses,
com una vaca dòcil, porta el jou.
(8.48)

En tot cas, a més dels altres elements dels rituals religiosos – Agni (el foc) i Vac (la paraula) – el panteó vèdic reuneix tot el que és perceptible en grups de déus: els Vasu inclouen  tots els déus de la Terra, els Rudra congreguen els que viuen a l’Aire i els Aditi els que es mouen pel Cel. A més, a vegades, totes les divinitats són requerides conjuntament amb el nom genèric de Visvadeva (Visva: tots; deva: déus):

Acompanyo els Rudra i els Vasu,
els fills d’Aditi i Visvadeva.
(10.125)

Alguns d’entre ells són sovint invocats per parelles, com Indra i Agni (donants de prosperitat), Mitra i Varuna (multiplicador dels ramats) o els dos bessons Asvin (els grans benefactors):

Porto en mi Mitra i Varuna,
Indra i Agni i ambdós Asvin.
(10.125)

De tots ells, però, el preeminent, tant pels seus atributs com per la freqüència de les seves aparicions al Rigveda, és el ja citat Indra, victoriós capitost dels guerrers i déu de les tempestes:

El déu que ja posseïa el Coneixement
en el moment de néixer,
el primer a protegir els altres déus
amb el poder del seu pensament…
és Indra.
(2.12)

(*) El Rigveda és una col·lecció d’himnes sagrats, probablement el text més antic conservat, escrit en una llengua indoeuropea, datat cap a 1500 aC. Podeu trobar-ne informació a l’article “Rigveda, la saviesa més antiga” a la Categoria “Literatura vèdica” d’aquest mateix bloc.

     

Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura vèdica el 10 d'octubre de 2013 per toni-f