Arxiu mensual: setembre de 2013

ARJUNA I ULISSES, HEREUS INDOEUROPEUS

Qui sap, si algun dia, enduts per l’anhel de Coneixement i de Bellesa, trobarem aquests Versos del Mahabharata (1):

Arjuna va acostar-se a l’arc
i va caminar-hi al voltant d’acord amb els ritus.
Aleshores, va agafar l’arma, l’aixecà
i l’encordà en un cloure d’ulls.

Després, prengué les cinc sagetes,
disparà a la diana a través dels forats
del seu suport
i va fer-la caure a terra.

Aleshores, probablement, al fons del nostre cor, brollarà el record del següent Cant d’Homer (2):

Quan l’enginyós Ulisses,
el gran arc hagué vist de pertot,
l’aixecà de seguida
i el collà sense gens de fatiga.

Agafà la sageta rabent que damunt de la taula jeia, nua,
mentre les altres a dins de la còncava aljava reposen
i engegà la sageta dret davant seu
i, de l’un forat a l’altre, ni una destral no errà.

I, finalment, s’alçarà potser dins nostre, lentament però amb força, com una flama lluminosa i càlida, la certesa de que, amb aquests textos, els dos grans poemes èpics de les literatures sànscrita i grega, evoquen un mateix fet. Perquè, en efecte, a més, els nostres dos herois parteixen d’idèntiques circumstàncies prèvies: després d’una llarga absència, tornen disfressats al seu lloc d’origen, on ningú no els reconeix.

Però les coincidències continuen: un cop superada la mateixa prova amb un arc d’idèntiques propietats i revelada la seva veritable identitat, combaten i derroten els seus oponents, abans d’obtenir una amorosa recompensa similar: Arjuna, la mà de la princesa Draupadi i Ulisses, el retrobament amb la seva esposa Penèlope.

Aquestes coincidències no són fenòmens aïllades.

Nombrosos episodis de les èpiques grega i sànscrita són també recollits per altres tradicions culturals de l’àmbit indoeuropeu i estan presents, per exemple, als mites fundacionals de Roma, a les llegendes escandinaves i irlandeses o a l’epopeia de Guilgameix.

Sembla clar que les llengües indoeuropees, a més de compartir unes estructures lingüístiques comunes, pouen les seves llegendes d’un fons mític i simbòlic amb evidents afinitats.

Els hereus dels nòmades sorgits de les planúries del centre d’Àsia – amb Arjuna i Ulisses al capdavant – somniem somnis semblants i ens els expliquem els uns als altres amb llengües particulars.   

(1) Versió resumida de la Secció CLXL de l’Adi Parva.
(2) Versió resumida del Cant XXI a la traducció de L’Odissea de Carles Riba.

GAYATRI MANTRA 2013 (I BON VIATGE!)

Un dels primers articles publicats en aquest bloc és una breu presentació i una proposta de traducció del Gayatri Mantra (*).

N’he preparat una nova versió que, a més de seguir intentant mantenir el respecte més estricte a l’esperit del text vèdic, tracta de ser més propera als nostres temps i, sobretot, al nou camí pel que, tots plegats, hem començat a caminar:

QUE A LA TERRA, A L’AIRE I AL CEL,
EL MATEIX IMPULS
QUE MOU EL SOL
EMPENYI TAMBÉ LA NOSTRA VOLUNTAT.

El missatge contingut al Gayatri Mantra té una validesa permanent.

Potser per aquest motiu, al llarg dels temps, el seu text ha anat esdevenint flexible i adaptant-se a cada moment, tant si té dimensions col·lectives com individuals.

En tot cas… bon viatge!

(*) L’article va ser publicat al març del 2012 i està desat a la Categoria “Hinduisme”.

Aquesta és la traducció proposada aleshores:

Om!
Que a la Terra, a l’aire i al cel
aquesta gran glòria
del diví Savitri
doni vida als nostres anhels.

 

ELS TRES IOGUES DEL BHAGAVAD GITA

Els lectors del Bhagavad Gita ho sabem: el llibre pot ser llegit de moltes maneres.

Segons cada lector, en cada lectura, el Bhagavad Gita és guia espiritual, bell poema, text sagrat, document històric, episodi del Mahabharata, obra de consulta en moments d’incertesa i – a més d’innombrables altres possibilitats – un manual de ioga, entès com disciplina personal, adequada per a avançar cap al coneixement últim de la realitat.

Des d’aquest perspectiva, els divuit capítols del Bhagavad Gita acompanyen els seus interlocutors des del karma ioga (o ioga de l’acció, capítols 1 a 6), i a través del bhakti ioga (de la devoció, 7 a 12), fins la jñani ioga (del coneixement, 13 a 18).

Entre les nombroses estrofes en les Krishna instrueix Arjuna sobre com posar en pràctica els seus ensenyaments, les següents són algunes de les més eloqüents:

(Karma ioga)
Establert en el Ioga, compleix el teu deure de manera desinteressada, aliè a l’èxit o al fracàs. Aquesta equanimitat s’anomena Ioga (2.48).

(Bhakti ioga)
Els qui, amb el pensament centrat en Mi, mediten amb devoció constant i fe incommovible, són, al meus ulls, els millors ioguis (12.2).

(Jñana ioga)
Quan una persona s’adona de que la diversitat de tot el que existeix té la rel a l’U i que n’és únicament una manifestació, ella mateixa esdevé una amb l’Absolut (13.30).

El Bhagavad Gita és un text obert que ressona – curull de sentit – en l’ànim de cada lector.

D’aquí prové, probablement, una part important de la seva fama intemporal i de la seva contínua validesa.

Aquí rau, possiblement, un prestigi i una acceptació que s’estenen sovint a la resta d’obres de la literatura sànscrita i de la pròpia llengua en les que estan escrites.