Arxiu mensual: agost de 2013

BOJOS PEL SÀNSCRIT, TAMBÉ

Vols les flors primerenques i els fruits dels anys tardans?
Vols el que sedueix i el que exalta? Vols el que sadolla i el que nodreix?
Vols el Cel i la Terra inclosos en un sol mot?
T’esmento, Shakuntala, i així tot és dit.

Quan, a finals del segle XVIII, Goethe, va escriure aquest poema, estava inspirat per Shakuntala, l’obra de Kalidasa, dramaturg indi del segle V, i expressava un entusiasme similar al que molts altres sentim en gaudir del sànscrit i de la seva literatura. 

De fet, des de que, al segle XVII, van publicar-se algunes traduccions al portuguès i a l’angles que van culminar anb la del Baghavad Gita al 1785, per part de Charles Wilkins, l’interès pel sànscrit no ha parat de créixer.

Després dels pioners alemanys (Herder, Hegel i Shopenhauer, entre d’altres), van continuar grans intel·lectuals francesos (com Voltaire, Diderot o Michelet) i, més tard literats de parla anglesa (Withman, Yeats, Eliot, etc.)

Personalitats de totes les cultures, des d’Escandinàvia i Rússia al Sud d’Europa i Amèrica Llatina han dedicat i dediquen els seus esforços a conéixer i divulgar la cultura sànscrita.

Destaquen entre nosaltres Cèsar August Jordana, que va publicar als anys trenta unes adaptacions del Mahabharata, del Ramayana i, precisament, de Shakuntala, el mallorquí Joan Mascaró, eminent sanscritista i autor d’una famosa traducció del Bhagavad Gita a l’anglès, de la que es va publicar una versió en català (*) i, darrerament, Òscar Pujol, director de l’excel·lent diccionari sànscrit-català i Artur Martí i Josep M. Duch, traductors d’algunes de les obres cabdals de la literatura sànscrita.

Les raons de tanta admiració deuen ser tant diverses com les persones que han convertit les seves emocions en obres tangibles, però hi ha, sens dubte, un motiu comú.

Aquest punt de trobada es troba potser en la característica que destaca Vyasa Houston, professor de la Universitat de Colúmbia, i que coincideix – des d’una perspectiva més global – amb l’argument central de Goethe:

L’extraordinari del sànscrit és que dona accés directe universal al nivell en el que els dos plans dels parells – matemàtiques i música, cervell i cor, anàlisi i intuïció, ciència i espiritualitat – esdevenen un de sol.

En tot cas, tant cada u dels que compartim aquest bloc, com els nostres il·lustres antecessors, convergim en l’íntima satisfacció d’avançar, gràcies a aquest llengua per tants motius admirable, cap a una plenitud cada vegada més fonda.

(*) Trobareu informació molt completa sobre aquest autor a: http://joanmascaro.com