Arxiu mensual: febrer de 2013

PRACTICAR PRANAYAMA. APROFUNDIR EN EL SÀNSCRIT. VEURE-HI MÉS CLAR

Tothom que practica pranayama – els exercicis de ioga per al control de la respiració – en coneix els efectes.

Des del punt de vista físic i psíquic, augmenta la vitalitat i la calma. Dóna accés a una força tranquil·la. 

Sota l’òptica de la consciència, s’experimenta una clara integració entre el que és interior i el que és exterior. I a l’inrevés. L’individual i el còsmic s’integren.

Anar endins

Però – con succeeix sovint amb el sànscrit, llengua de la que prové el vocabulari del ioga – la paraula té un munt de dimensions i conèixer-les pot obrir nous camins personals i ajudar a una pràctica del pranayama més profitosa.

En efecte, pranayama és una paraula composta pels dos mots individuals prana i ayama i, si bé en un possible primer sentit prana significa “respiració” i ayama “control”, tant una paraula com l’altra – i, en conseqüència, la seva combinació – tenen més significats.

Prana. Més que respiració

Prana, és cert, vol dir respiració, però té també el sentit d’alè.

I va més enllà, ja que inclou els significats d’aire i de vent.

I, situant-se en un graó diferent – i superior – equival igualment a vida i a existència i – generalitzant més encara – força, vigor i vitalitat.

I, fins i tot – en un àmbit més subtil – essència, ésser, ànima, principi vital…

Ayama. Del control al moviment

Amb el mot ayama succeeix un fenomen similar ja que, efectivament, significa control, però vol dir, igualment, retenció, que no és ben bé el mateix.

I té també el sentit de restricció, subtilment diferent.

I, per últim, en clara contradicció amb els significats anteriors, expansió i ampliació. 

Veure-hi clar

Així doncs pranayama – a més del seu sentit habitual – també pot voler dir “retenció de la vida”, o “creixement de l’ànima”, o “expansió de la força” o alguna altra que, en un instant concret, per a cada practicant determinat, s’ajusti al que hi busca i al què hi troba.

Aquí, la clau és la paraula “també”. En el sànscrit i, sobretot, en l’univers conceptual que manifesta i transmet, un significat no té perquè excloure’n cap altre.

El sànscrit, sovint, obre opcions a qui l’utilitza. La riquesa de la vida hi flueix. Practicar pranayama és controlar la respiració. Però és més. També.

Saber-ho pot ajudar a veure-hi més clar.
 

ESPURNES DEL BHAGAVAD GITA

Cada versicle del Bhagavad Gita és una espurna resplendent que il·lumina el cor – i la ment – dels seus afortunats lectors.

Els versos del Bhagavad Gita plantegen, sovint a partir de símbols clars i directes, dilemes fàcilment identificables amb la quotidianitat i mostren camins lògics i simples, plens d’harmonia.

A més, cada relectura posa de relleu nous matisos dels textos, com si s’adaptessin sàviament al que s’hi busca en cada moment.

Cada visita – ni que sigui brevíssima, com, per exemple, la que figura aquí mateix, unes línies més avall – porta a noves descobertes.

Quatre horitzons

– Centra’t en l’acció, no pas en les seves conseqüències. No creguis tampoc que ets la causa de cap resultat, però no deixis mai d’acomplir el teu deure. (2.47)

– És millor dur a terme la pròpia comesa, fins i tot de manera imperfecta, que no pas fer, sense errades, la feina d’algú altre. És preferible trobar la mort mentre s’acompleix el propi deure; fer-ne d’aliens només causa infortunis. (3.35)

– Qui veu la natura indivisible en totes les entitats vives, malgrat que semblin fragmentades en infinitat de formes, té un coneixement pur. (18.20)

– Si t’aixoplugues en un jo fals i penses que pot eludir el teu deure, prens una decisió equivocada, perquè la teva natura et portarà a fer, indefectiblement, la teva tasca. (18.59)

Victòria a totes les batalles

Una nova lectura del Bhagavad Gita serà – amb tota seguretat – una experiència altament enriquidora, oberta a nous horitzons.

D’aquestes certeses prové, probablement, la popularitat del diàleg entre el dubitatiu Arjuna, indecís abans de començar el gran combat fratricida entre les dues branques de la seva pròpia nissaga, i Krishna, que, amb amistosos arguments, el convenç de dur a terme el seu destí i, sobretot, de fer-ho per mitjà de l’acció desinteressada, l’única conducta que – en tots els àmbits – assegura la victòria final.

Cada versicle del Bhagavad Gita és una espurna clara i potent que il·lumina el camí de cada u.