Arxiu mensual: novembre de 2012

LES VIRTUTS DEL REI (Yaksha Prashna 5)

“Qui destrueix la virtut és destruït; qui preserva la virtut és preservat. Per tant, no prescindeixo de la virtut ja que, si ho fes, tots nosaltres seriem destruïts.

Abstenir-se de fer mal és la virtut més gran, fins i tot més gran que el major desig.

Els homes han de saber que el rei és sempre virtuós.

Mai no defugiré el meu deure.”

Això és el que afirma Yudhishthira – l’hereu de Pandu – en conversa amb un misteriós ocell que l’ha interrogat llargament, amb l’objectiu de fer reviure els seus germans morts a la vora d’un estanyol

El breu fragment transcrit forma part del Yaksha Prashna (*), un dels molts episodis del Mahabharata, i les paraules de l’encara príncep, que aviat s’afrontarà als seus cosins per tal d’accedir al tron, són una síntesi molt condensada de l’antiga doctrina política hinduista, tant amarada de sentit ètic.

Yudhishthira esmenta i es sotmet, successivament, a:

– la llei del karma (“qui preserva la virtut és preservat”)

– la responsabilitat sobre els seus (“si ho fes – prescindir de la virtut – tots nosaltres seriem destruïts”)

– la no-violència (“abstenir-se de fer mal és la virtut més gran”)

– la força de l’exemple (“els homes han de saber que el rei és sempre virtuós”)

– la llei del dharma (“mai no defugiré el meu deure”).

(Molts podem pensar que – malgrat els milers d’anys transcorreguts des de que es va compondre el text citat – es tracta d’una sèrie d’exigències als qui governen plenament vigents.)

 

(*) Podeu descarregar-vos aquest episodi complet del Mahabharata, a més de la introducció i les notes corresponents, en format electrònic, al web “amazon.es”.  El títol complet de l’ebook és “Yaksha Prashna. Un episodi del Mahabharatha”.

 

SUTRA: EL FIL CONDUCTOR DEL CONEIXEMENT

La riquesa de la literatura sànscrita i l’enriquiment personal de qui en gaudeix són sorprenentment inesgotables. Ho demostren molts dels seus títols principals – com, per exemple, el Rig Veda o el Mahabharata – i, també, les seves aportacions pel que fa als gèneres literaris, entre els que destaca la seva obra aforística, alguns reculls de la qual han arribat, plens de vitalitat, fins avui.

Els sutres – una traducció possible d’aquesta paraula és, en efecte, aforisme – van culminar l’era de la literatura vèdica, formada pels quatre vedes i pels brahmanes que els desenvolupaven. El seu objectiu va ser posar ordre i a l’abast d’uns segments de la població més majoritaris els coneixements acumulats fins aleshores (s. V-II aC); però la seva abundància i la seva qualitat els van convertir en un veritable capítol a banda en la literatura. Aquesta nova etapa, durant la qual la llengua vèdica s’anava transformant lentament en sànscrit, va ser també l’inici del període èpic.

El significat directe de la paraula “sutra” – que indica tant un llibre d’aforismes com cada un dels que conté – ja defineix clarament les característiques del gènere. El mot està relacionat amb els conceptes de cosir i de fil i, efectivament, cada un dels reculls “cus” els uns amb els altres coneixements fins aleshores més o menys dispersos; en formen – segons una altra imatge a la vegada poètica i exacta – bells collars de paraules, ben fàcils de portar, és a dir, de memoritzar i d’utilitzar en els moments adients.

Com afirma – precisament – un sutra del Vayu Purana, un text sagrat sobre l’origen i descripció de l’univers i de les principals divinitats i dinasties reials:

Amb les mínimes síl·labes, sense ambigüitats, concís, comprensible, continuat i sense esquerdes; qui coneix un sutra ho sap tot sobre el tema que tracta.

La seva temàtica – que es va iniciar amb indicacions precises per a executar els rituals amb tota la perfecció que els déus mereixen – ho abasta pràcticament tot: des de la gramàtica a l’astronomia, passant per tota mena de coneixements científics, filosòfics i, fins i tot, amorosos, com delata el permanentment popular Kamasutra (“kama” vol dir, òbviament, amor, passió, desig…)

També continua vigent el Iogasutra de Patañjali, un tractat de Raja Ioga, compost al s. II aC, però d’innegable utilitat pràctica i no només en el camp del ioga, com quan, per exemple, afirma:

ahimsa pratishthayam tat sannidhau vaira tyagah

És a dir, en una proposta de traducció tant fidel i entenedora com és possible i en record de Gandhi que va viure per a dur-la a la pràctica:

Quan la no-violència està fermament establerta, cessa tota hostilitat.