LA FORÇA DEL SÀNSCRIT; ELS CAMINS DEL IOGA

Deixa un comentari
Una de les característiques del hatha-ioga és probablement la sèrie de postures – o “asanes” – que adopten els seus practicants per a cultivar aquesta disciplina.

Cada una d’aquestes postures té el seu propi nom, compost per una paraula – o més, a vegades – seguida del mot asana.

Una primera aproximació a aquests noms mostra que força asanes duen noms d’animals, sovint corresponents a la forma que adopta el cos quan es practiquen.

Per exemple:

– bakasana: postura de la grua
– bhekasana: postura de la granota
– bhujangasana: postura de la serp
– garudasana: postura de l’àliga
– kapotasana: postura del colom
– kukkutasana: postura del gall
– kurmasana: postura de la tortuga
– makarasana: postura del dofí
– matsyasana: postura del peix
– mayurasana: postura del paó
– shalabhasana: postura de la llagosta
– simhasana: postura del lleó
– ushtrasana: postura del camell
– vrishchikasana: postura de l’escorpí

Saber el significat del nom de les asanes ens apropa al sànscrit, i això ja és un guany; però, qui sap si també pot ajudar a una pràctica més profitosa?

Per a alguns estudiosos, cada un d’aquests noms indica, sobretot, un principi – o un impuls – evolutiu i, per tant, el seu abast va força més enllà de la simple descripció.

(Pot ser que cada asana pugui ser igualment un camí obert a l’evolució de cada practicant?)

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Ioga el 25 de setembre de 2012 per toni-f

AIXÍ ES GUANYA (Yaksha Prashna 4)

Deixa un comentari
… a la vora de l’estany, el Yaksha va seguir preguntant al Príncep, amb la promesa de tornar a la vida els seus quatre germans si les respostes eren correctes:
– Què guanya qui diu coses agradables?
– I algú que planeja el que fa?
– Què aconsegueix aquell que té molts amics?
– I qui viu segons els seu Dharma?

Aleshores, Yudhishthira, ple de saviesa i esperança, segur de la seva victòria, va respondre:
– Qui diu coses agradables – i positives – aconsegueix amics, i partidaris i aliats.
– Qui planeja el que fa – fins a l’últim detall – aconsegueix allò que vol.
– La persona que té molts amics viu d’una manera feliç, i plena i lliure.
– Aquell que és fidel a si mateix guanya totes les batalles.
I les preguntes del Yaksha – així com les respostes del Príncep – van continuar…(Aquest text és un fragment de “Yaksha Prashna”, un episodi de la gran obra èpica Mahabharata, que explica com resoldre tota mena de situacions quotidianes en totes les èpoques i circumstàncies. Es tracta d’una obra amena i útil per a tothoma, en qualsevol moment. Podeu descarregar-ne una versió electrònica al web d’ Amazon sota el nom “Yaksha Prashna, un episodi del Mahabharata”. També trobareu més articles sobre el llibre a la secció “Yaksha Prashna” d’aquest bloc.)

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Trajectes clars, Yaksha Prashna el 17 de setembre de 2012 per toni-f

SHRUTI: EL SO CÒSMIC DE LA VERITAT CONTINUA RESSONANT

Deixa un comentari
En el gegantí doll de saviesa mil·lenària que posa al nostre abast la literatura vèdica – els textos conservats, escrits a l’Índia, abans dels segles VII-IX aC, en antic sànscrit, o vèdic – es distingeixen dos grans grups: els anomenats shruti – és a dir, que han estat “escoltats” (shruti ve de l’arrel shru, “sonar, proclamar…”) pels homes que els han compost – i els textos smriti (de smr, “memoritzar”), que són “recordats”.

Segons la tradició, els primers, són d’origen diví i han estat revelats directament als homes. Els seus autors han transmès allò que han “escoltat”; han convertit el “so còsmic de la veritat” en mantres que els humans podem verbalitzar.

Textos shruti

Els textos shruti estan formats per quatre grups de reculls. Formen, de fet, un conrínuum, ja que cada un és l’evolució dels anteriors.

Els primers en els temps són els quatre vedes (veda significa “coneixement” en sànscrit): el Rigveda, el Yajurveda, el Samaveda i l’Atharvaveda. 

Venen, després, els seus comentaris, per aquest ordre: els brahmanes, els aranyakes i els upanishads.

Els brahmanes van ser escrits pels sacerdots (pels bramans) i estan destinats a la seva pròpia consulta, ja que expliquen com dur millor a terme els rituals que emanen de cada veda. També inclouen narracions mitològiques i tractats filosòfics. Contenen les llavors del que ha estat i continua sent l’hinduisme. Són essencials per a apropar-se a la cultura de l’Índia i, per extensió, de tota la humanitat, inclosa la nostra, lògicament.

Els aranyakes o “llibres del bosc” són, també, fonamentalment textos litúrgics, però inclouen descripcions de rituals considerats arriscats i que, per tant, havien de apresos i practicats en llocs segurs i solitaris, allunyats de les poblacions.

Per últim, els upanishads – literalment “seure a prop” – són textos filosòfics, alguns molt profunds i de gran bellesa, que expliquen l’essència dels vedes. En són, de fet, la culminació i, per tant, també són coneguts com vedanta o “fi dels vedes”.

Transmissió, conservació, actualitat  

Tots aquests textos – es tracta de milions de paraules – van ser transmesos oralment: memoritzats i repetits perquè fossin memoritzats i repetits i memoritzats i repetits… fins que, probablement al segle III aC, van ser fixats per mitjà de l’escriptura.

Alguns d’ells, especialment del Rigveda, continuen sent recitats o cantats avui, arreu del món, per milions de persones.

El “so còsmic de la veritat” – formulat en forma de mantres – continua ressonant entre nosaltres.

Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura vèdica el 7 de setembre de 2012 per toni-f