Arxiu de la categoria: Yaksha Prashna

HISTÒRIES QUE S’ACUMULEN: EL REI, EL CEL I EL GOS DE TOTS PLEGATS

Mai no ho sabrem del cert, però és probable  que el Mahabharata – com, per altra banda i entre d’altres, la Ilíada i l’Odissea – fos, en els seus primers primers inicis, un recull de contalles populars que anaven afegint-se les unes a les altres i convertint-se en una narració, més o menys travada, però cada vegada més popular.

Després, al llarg dels segles i dels mil·lennis, s’hi han anat afegint episodis de tota mena, des d’esdeveniments dramàtics i èpics – convenientment completats amb ampliacions literàries i arguments doctrinals diversos – a fragments erudits de caire religiós, filosòfic o polític.

Al menys, això sembla al llarg de les lectures i relectures que s’hi poden anar fent, activitat que, per cert, és molt agradable i divertit dur a terme.

Aquesta elaboració col·lectiva i dilatada es va intuint i confirmant al llarg dels divuit gegantins llibres de l’obra i culmina en el dissetè – el divuitè és una descripció del Cel – que conta la mort de Yudhishthira, el germà gran dels Pandava, l’exemplar família protagonista de la trama narrativa del Mahabharata.

DESPRÉS DE LA VICTÒRIA I DEL REGNAT…

En efecte, el Mahaprasthanika Parva (Llibre del Gran Viatge) – el més curt del poema èpic – explica com, després de la sanguinària i acarnissada victòria contra els seus cosins a la Batalla de Kurukshetra i del regnat dels Bharata amb Yudhishthira al capdavant al llarg de trenta-sis anys, la família va decidir passar el testimoni als seus successors.

L’hereu triat va ser l’únic possible, Pariksit, net d’Arjuna i solitari supervivent de la batalla i, després de les cerimònies pròpies d’un esdeveniment tant important, els cinc germans, amb Draupadi la seva mare al capdavant i un gos que, estranyament, acompanyava Yudhishthira, van dirigir-se cap al Cel.

… YUDHISHTHIRA ARRIBA AL CEL

El viatge a peu fins a l’Himàlaia – porta d’accés al recer final –, travessant deserts i altes muntanyes, va ser tant dur que tant Draupadi com els Pandava, llevat de Yudhishthira i del seu gos, van anar morint per esgotament i inanició, o “van caure a terra”, com repeteix amb dramàtica simplicitat, cinc vegades el llibre.

Quan Yudhishthira, finalment, arribà al seu destí va ser rebut personalment pel propi Indra, el rei dels déus, i convidat a instal·lar-se en una carrossa per a arribar al seu estatge definitiu.

Però quan Indra va demanar a Yudhishthira que deixés el gos on era, aquest li respongué:

Aquest gos, Senyor del Passat i del Present,
m’és totalment fidel.
Ell s’estarà sempre al meu costat.
El meu cor està ple d’ell.

Però Indra no hi estigué d’acord:

Has aconseguit avui la immortalitat. Ets igual que jo.
La prosperitat s’estén davant teu en totes direccions
i tens assegurat l’èxit més alt i totes les felicitats del Cel.
Però ara has de fer fora aquest gos. En això no hi ha cap crueltat.

Començà aleshores un estira-i-arronsa, aparentment sense sentit:

Indra no donava el seu braç a tòrcer:

… al Cel no hi ha lloc per a cap gos…
… si abandones aquest gos arribaràs a la Casa dels Déus…

Però Yudhishthira insistia una vegada i una altra:

… no em separaré d’algú que sent un afecte tant viu per mi…
… mai no abandonaré aquest gos…
… seguiré al seu costat mentre estigui viu…

Per sort, màgicament, el desacord acabà quan, de sobte i causant estranyesa i estupor, el gos es transformà en el déu Dharma – la divinitat del deures, dels drets, de la legalitat, de les virtuts…  – de qui Yudhishthira havia estat estrictament devot al llarg de tota la seva vida.

En les seves paraules, Dharma va posar de relleu les principals virtuts del rei:

… ja vas ser posat a prova per mi en una trobada anterior,
quan els teus germans semblaven morts (*)…

… per ser fidel al teu gos, Yudhishthira,
hauries renunciat a pujar a la carrossa celestial…

… no hi ha ningú altre com tu al Cel.
T’has guanyat una felicitat inexhaurible.

Aleshores, Yudhishthira pujà a la carrossa i entrà definitivament al cel.

I així acaba l’episodi.

DESTÍ FINAL

És impossible determinar amb la mínima certesa quins fragments corresponen a una eventual narració original i quins hi han estat incorporats en etapes posteriors, si és que aquest fet ha succeït mai. Podem imaginar naturalment que alguns dels textos de la discussió entre els dos interlocutors i/o els que corresponen a les paraules Dharma són afegits complement benintencionats.

Sigui com sigui, tal com està, el Mahaprasthanika Parva – i la resta del Mahabharata – és el donat per definitiu pels autors/recopiladors de l’obra.

Però potser una definició més concreta del concepte “dharma” ens ajudarà a degustar-ne la lectura més enllà de suposicions que res afegeixen al plaer causat pels textos, perquè el dharma és, fonamentalment, el conjunt de creences que fa possible la vida a l’Univers.

(Com el propi Mahabharata, goso afegir.)

 

(*) El text es refereix a l’episodi “Yaksha Prashna” del que hi ha una secció específica en aquest bloc amb nombrosos fragments.

CON SER ESTIMAT, RIC I FELIÇ

– Què cal fer per a ser estimat?
– Desitjar el millor per a tothom sempre crida els bons sentiments.
 
– I per a evitar les afliccions?
– Per a esquivar la tristor cal deixar la còlera de banda.
 
– Que cal fer per a ser ric?
– Abandonar els desitjos porta a l’abundància.
 
– I per a ser feliç?
– Per a sentir-se plenament satisfet cal renunciar a la mesquinesa.
 

Aquestes preguntes sobre les nostres inquietuds més freqüents i quotidianes i les assenyades respostes del reflexiu  interlocutor – que sempre ressitua els dilemes en una dimensió més àmplia – provenen del Yaksha Prashna (*), un dels episodis didàctics incorporats – juntament amb altres tractats polítics, filosòfics i espirituals – a la trama èpica primigènia del Mahabharata.

Sens dubte el centenar llarg de qüestions plantejades i resoltes, vinculades a aspectes personals, amorosos, familiars, pràctics, polítics, econòmics o professionals, explica perquè el Yaksha Prashna – literalment, “Les preguntes (prashna) de l’Esperit del Bosc (Yaksha)” – és ben conegut a l’Índia i cada vegada més valorat arreu del món.

 
UN GUERRER, UN OCELL, UN ESTANY
Yudhistira_and_YakshaEl pretext narratiu del relat és un lloc comú en la literatura popular de  tots els temps: l’heroi ha de superar una prova per a aconseguir l’objectiu perseguit, habitualment salvar – o rescatar – un o una innocent.

En aquest cas, l’episodi s’inscriu en el llarg exili dels germans pandava i descriu el  llarg interrogatori a la que és  sotmès el príncep Yudhishthira per un misteriós ocell a la vora d’un estanyol.

Només responent de manera correcta les preguntes de l’au – en realitat el Dharma (o Deure, en aquest cas, personal) sota l’aparença d’un Yaksha, al seu torn disfressat d’ocell –  els quatre germans, morts en no superar prèviament la mateixa prova, tornaran a la vida.

Òbviament, el príncep respon totes les preguntes, el seus germans ressusciten i l’ocell desvetalla, una darrera de l’altra, la seqüència de les seves aparences encavalcades.

PREGUNTES ETERNES, RESPOSTES PERENNES

Però més enllà de la dramàtica anècdota – que, narrada de manera intensa i molt viva, desperta i reté l’interès per continuar la lectura  –  i de la fórmula literària utilitzada,  el text és una proposta de comportament que, basat en l’observació de la natura, de les dones i dels homes i de la societat, va més enllà del simple sentit comú i propugna una conducta humanista, profundament ètica.

427px-Walking_into_the_morning_sun_near_Humbly_Grove_-_geograph.org.uk_-_1108847 - CòpiaAltres exemples, també extrets de les pàgines del Yaksha Prashna, ho posen de relleu:

– Qui destrueix la virtut és destruït; qui preserva la virtut és preservat.
Per tant, preservo la virtut ja que, si no ho fes, seria destruït.
 
– Què és més ràpid que el vent? I més nombrós que l’herba?
– La ment va més de pressa que el vent. Els pensaments són més nombrosos que l’herba.
 
– Què hi guanya qui planeja el que fa?  I qui viu segons els seu dharma?
– Qui preveu tots els aspectes del que fa sempre aconsegueix allò que vol. Qui es manté fidel a ell mateix guanya totes les batalles.
 

Yaksha Prashna posa el lector davant de les preguntes fonamentals i invariables del gènere humà, més enllà dels canvis temporals i culturals esdevinguts en els tres o quatre mil·lennis que s’han escolat des de que el text va ser fixat i incorporat al Mahabharata fins arribar fins a nosaltres.

La varietat i l’interès permanent dels temes que s’hi plantegen i la validesa universal de les respostes donades expliquen la permanent vigència del text.

 

(*) La versió en català del Yaksha Prashna, juntament amb una extensa introducció i les notes corresponents, està disponible a Amazon en format electrònic i pot ser llegida en tota mena de dispositius: ordinadors, tauletes, smartphones i lectors d’ebooks.

Per a descarregar-la, un cop a amazon.es, cal buscar el títol complet de l’obra:
Yaksha Prashna. Un episodi del Mahabharata.

Tots els fragments inclosos a l’article han estat elaborats a partir dels que figuren al llibre.

NOUS BLOCS AL BLOC: FORMACIÓ I TRAJECTES

El sànscrit ens transmet una cultura riquíssima, que millora els coneixements i la visió del món dels qui ens hi endinsem.

Cacciatore_di_stelle_ai_piedi_del_Gran_Paradiso - Còpia 1Com ja sabem els qui compartim aquest bloc, el sànscrit, transmet, per mitjà d’una llengua extraordinària, una cultura riquíssima, que enfonsa les seves  arrels en la mil·lenària herència vèdica, arriba fins a nosaltres per mitjà de l’imaginari i de les llengües indoeuropees i avança amb pas ferm cap al futur, gràcies a que l’estructura lògica de l’idioma en fa una eina de gran utilitat per a les ciències de la computació.

Per això conèixer-la i tenir-la present és una exploració plena d’estímuls.

És amb aquest objectiu que s’introdueixen sovint en aquest bloc petits canvis que pretenen incrementar-ne la utilitat per als lectors.

En aquesta ocasió, s’hi han inclòs dues novetats, dos nous blocs d’informació agrupats, amb les denominacions genèriques “Formació”  i “Trajectes clars”.

 

Formació

La secció “Formació” – situada com la resta de grups de textos entre la capçalera del bloc i els títols dels articles i accessibles amb un clic – informa sobre els dos cursos de sànscrit impartits actualment i que es poden començar en qualsevol moment.

A “El sànscrit i el Gita”, s’utilitzen estrofes del Bhagavad Gita per a examinar-les paraula per paraula, extreure’n les línies mestres de la seva estructura i aprofundir en el seu sentit.

A “El sànscrit i el Ioga” s’explica el significat de la o de les paraules que designen les diferents postures d’aquest disciplina i se n’analitza la forma. L’estudiant és així més conscient del que fa i, en conseqüència, treu més profit de les seves pràctiques.

 

Trajectes clars

Els articles reunits a “Trajectes Clars” – tots també localitzables des d’altres seccions – inclouen els textos publicats fins ara que descriuen, des del punt de vista de la tradició sànscrita, solucions pràctiques a situacions generades per la condició humana i, per tant, sempre actuals.

Els textos inclosos figuren ordenats des del més recent al més antic:

– Les claus de l’acció. Tardor al Ramayana.
(Normes per a una activitat immediata i eficaç.)

– Evita aquestes sis espases i viuràs cent anys
(Consells per a una vida equilibrada.)

– Chanakya (o els consells d’un Maquiavel indi del segle IV aC)
(Algunes de les sentències més il·luminadores d’aquest intel·lectual i polític
sànscrit.)

– Així es guanya
(Un text extret del “Yaksha Prashna” (*) que destaca les virtuts de les
persones d’acció.)

– Com ser estimat, ric i feliç segons el Mahabharata
(Un altre fragment del Yaksha Prashna.)

El secret d’Arjuna
  (Sobre la concentració de l’atenció en un sol objectiu per tal d’aconseguir-lo.)

 

Nous horitzons

La cultura sànscrita sembla inacabable.

El seu enorme fons documental no ha estat encara exhaurit i amaga, amb tota probabilitat, veritables tresors en les àrees bàsiques del coneixement, però, a més i sobretot, tant el propi sànscrit com tots els continguts que comunica mostren una vigència constantment renovada.

El camí que tenim al davant els “tocats” pel sànscrit és ple de riqueses i de nous horitzons.

Afortunadament.

 

(*) El Yaksha Prashna és un episodi del Mahabharata, publicat  en format
electrònic. És accessible al web d’Amazon.

 

 

 

“O RESPONS, O ETS HOME MORT”, VA AMENAÇAR L’OCELL (Yaksha Prashna 7)

Atès que cap dels seus quatre germans no havia tornat de buscar aigua, el príncep Yudhisthira, va anar a la seva recerca; però, quan va arribar al llac, els va trobar morts.”No mostren signes de violència ni hi ha senyals de lluita. Qui sap si els nostres enemics han enverinat l’aigua, o potser l’assassí és un ésser sobrenatural” va pensar, mentre es disposava a apagar la seva set.Però, abans de fer-ho, una veu va dir-li:
– Si no respons les meves preguntes, tu seràs la propera víctima.
Sorprès, Yudhisthira va veure com una grua afegia: 

– Aquest estany és meu. Els teus germans no m’han fet cas i per això són morts.

Aleshores, la grua es va transformar en un gegant, gran com una palmera, amb una mirada que semblava el foc del sol: -Sóc un Yaksha, un Esperit del Bosc-, va continuar amb veu de tro,

– Si no respons les meves preguntes, no tocaràs l’aigua.

Yudhisthira, mostrant novament la seva saviesa, va replicar:

– No desitjo pas el que és teu. Pregunta’m i et respondré el millor que podré.

I el Yaksha va començar a preguntar.

Els fets descrits en aquest text inicien el diàleg entre Yudhisthira – un dels protagonistes principals del Mahabharata, la gegantina obra de l’èpica sànscrita – i el misteriós Esperit del Bosc. La conversa entre l’un i l’altre constitueix el nucli del Yaksha Prashna, un episodi fonamental de l’obra, molt popular a l’Índia encara avui, que presenta, de manera sintètica i clara, el concepte de “dharma”, des del punt de vista dels deures individuals.

 

(Altres fragments ja han estat publicats en aquest mateix bloc, a la secció “Yaksha Prashna”. Si voleu llegir tot l’episodi – mai publicat abans en català – i la introducció i les notes corresponents, el podeu descarregar-vos a qualsevol dispositiu electrònic – ordinador, tauleta, smarphone o lector d’ebooks – des del web “amazon.es”, on caldrà que busqueu el títol complet del llibre: “Yaksha Prashna. Un episodi del Mahabharata”.

 

YAKSHA PRASHNA: PREGUNTES ETERNES, RESPOSTES PERENNES (Yaksha Prashna 6)

“Yaksha Prashna – literalment, “Les preguntes (prashna) de l’Esperit del Bosc (Yaksha)” – és el nom amb el que és conegut popularment a l’Índia un breu episodi del Mahabharata, la gegantina obra èpica de la literatura sànscrita.La fòrmula narrativa utilitzada – una llarga sèrie de preguntes i de respostes -, la varietat i l’interès permanent dels temes que s’hi plantegen i la validesa universal de les respostes donades expliquen la vigència del text.En efecte, proposen i resolen un gran ventall de qüestions de tota mena, vinculades a aspectes personals, amorosos, familiars, pràctics, econòmics, polítics i, fins i tot, religiosos i espirituals.

Yaksha Prashna posa el lector davant de les preguntes fonamentals i invariables del gènere humà, més enllà dels canvis temporals i culturals esdevinguts en els tres o quatre mil·lennis que s’han escolat des de que el text va ser fixat i incorporat al Mahabharata fins arribar fins a nosaltres.”

 

(El text anterior ha estat extret de la presentació de la primera versió del Yaksha Prashna en català. Podeu descarregar-vos l’ebook – que, a més de la presentació i dels diàlegs, conté nombroses  notes complementàries – al web “amazon.es”. El títol complet del llibre és: “Yaksha Prashna. Un episodi del Mahabharata”.)

 

LES VIRTUTS DEL REI (Yaksha Prashna 5)

“Qui destrueix la virtut és destruït; qui preserva la virtut és preservat. Per tant, no prescindeixo de la virtut ja que, si ho fes, tots nosaltres seriem destruïts.

Abstenir-se de fer mal és la virtut més gran, fins i tot més gran que el major desig.

Els homes han de saber que el rei és sempre virtuós.

Mai no defugiré el meu deure.”

Això és el que afirma Yudhishthira – l’hereu de Pandu – en conversa amb un misteriós ocell que l’ha interrogat llargament, amb l’objectiu de fer reviure els seus germans morts a la vora d’un estanyol

El breu fragment transcrit forma part del Yaksha Prashna (*), un dels molts episodis del Mahabharata, i les paraules de l’encara príncep, que aviat s’afrontarà als seus cosins per tal d’accedir al tron, són una síntesi molt condensada de l’antiga doctrina política hinduista, tant amarada de sentit ètic.

Yudhishthira esmenta i es sotmet, successivament, a:

– la llei del karma (“qui preserva la virtut és preservat”)

– la responsabilitat sobre els seus (“si ho fes – prescindir de la virtut – tots nosaltres seriem destruïts”)

– la no-violència (“abstenir-se de fer mal és la virtut més gran”)

– la força de l’exemple (“els homes han de saber que el rei és sempre virtuós”)

– la llei del dharma (“mai no defugiré el meu deure”).

(Molts podem pensar que – malgrat els milers d’anys transcorreguts des de que es va compondre el text citat – es tracta d’una sèrie d’exigències als qui governen plenament vigents.)

 

(*) Podeu descarregar-vos aquest episodi complet del Mahabharata, a més de la introducció i les notes corresponents, en format electrònic, al web “amazon.es”.  El títol complet de l’ebook és “Yaksha Prashna. Un episodi del Mahabharatha”.

 

AIXÍ ES GUANYA (Yaksha Prashna 4)

… a la vora de l’estany, el Yaksha va seguir preguntant al Príncep, amb la promesa de tornar a la vida els seus quatre germans si les respostes eren correctes:
– Què guanya qui diu coses agradables?
– I algú que planeja el que fa?
– Què aconsegueix aquell que té molts amics?
– I qui viu segons els seu Dharma?

Aleshores, Yudhishthira, ple de saviesa i esperança, segur de la seva victòria, va respondre:
– Qui diu coses agradables – i positives – aconsegueix amics, i partidaris i aliats.
– Qui planeja el que fa – fins a l’últim detall – aconsegueix allò que vol.
– La persona que té molts amics viu d’una manera feliç, i plena i lliure.
– Aquell que és fidel a si mateix guanya totes les batalles.
I les preguntes del Yaksha – així com les respostes del Príncep – van continuar…(Aquest text és un fragment de “Yaksha Prashna”, un episodi de la gran obra èpica Mahabharata, que explica com resoldre tota mena de situacions quotidianes en totes les èpoques i circumstàncies. Es tracta d’una obra amena i útil per a tothoma, en qualsevol moment. Podeu descarregar-ne una versió electrònica al web d’ Amazon sota el nom “Yaksha Prashna, un episodi del Mahabharata”. També trobareu més articles sobre el llibre a la secció “Yaksha Prashna” d’aquest bloc.)

 

COM SER ESTIMAT, RIC I FELIÇ SEGONS EL MAHABHARATA (Yaksha Prashna 3)

Aquell dia, en mig dels boscos de l’Índia, a la vora del màgic estanyol, el Yaksha va plantejar nous enigmes, precisos i profunds:
– A què cal renunciar per a ser estimat?
– I per a evitar les penes?
– Què cal abandonar per a esdevenir ric?
– I per a ser feliç?
I el Príncep, amb l’esperança de que els seus quatre germans tornessin a la vida, no dubtà en donar les respostes correctes:

– L’orgull de les persones altives fa que els altres se n’allunyin.
– Per a evitar les penes cal deixar la còlera de banda.
– Abandonar els desitjos porta a la riquesa.
– Per a ser feliç cal renunciar a l’avarícia.

Però – com recullen les pàgines del gran poema de l’èpica sànscrita – les preguntes van seguir i seguir.

I les respostes de Yudhishthira també van continuar…

(Aquest text és un fragment de “Yaksha Prashna”, un episodi de la gran obra èpica Mahabharata, que explica com superar tota mena de situacions quotidianes en totes les èpoques i circumstàncies. Es tracta d’una obra amena i útil pera tothom, en qualsevol moment. Podeu descarregar-ne una versió electrònica al web “amazon.es” amb el nom “Yaksha Prashna, un episodi del Mahabharata”. Trobareu més articles sobre el llibre a la secció “Yaksha Prashna” d’aquest bloc.)

 

QUÈ ÉS MÉS GRAN QUE LA TERRA? (Yaksha Prashna 2)

– Què és més gran que la Terra? I més alt que el Cel? Què va més ràpid que el vent? I més nombrós que l’herba?
Això va preguntar el Yaksha a Yudhishthira per a saber si era digne de beure l’aigua de l’estanyol i d’apagar la seva set.Aleshores, el príncep contestà:

– La pròpia mare és més gran que no pas la Terra i el propi pare més alt que el Cel. La ment va més ràpida que el vent i els pensaments són més nombrosos que l’herba.

I mentre els altres quatre germans pandava continuaven estesos a terra, sense sentits, per nova haver volgut respondre, l’Esperit del Bosc va reprendre el seu llarg interrogatori.

(Aquest nou fragment del “Yaksha Prashna” (*) – un dels episodis didàctics del Mahabharata – segueix instruint sobre els conceptes més bàsics de l’hinduisme i de l’humanisme de tots les contrades i de totes les èpoques.) 

 

(*) Podeu descarregar-vos l’episodi complet – mai publicat abans en català -, a més de la introducció i les notes corresponents, en format electrònic, al web “amazon.es”. El títol complet de l’ebook és: “Yaksha Prashna. Un episodi del Mahabharata”.

 

QUÈ FA QUE EL SOL ES LLEVI? (Yaksha Prahsna 1)

Què fa que el Sol es llevi? Qui està al seu costat? Qui fa que es pongui? En què està establert?

Això va preguntar el Yaksha – l’Esperit del Bosc – a Yudhishthira, el fill gran del rei Pandu.

I el príncep va respondre:

És Brahman – l’Absolut – qui fa sortir el Sol i els déus estan sempre al seu costat.

El Dharma – el Destí – fa que es pongui: el Sol viu en la Veritat.

(Aquest diàleg forma part de “Yaksha Prashna” (*), un breu episodi del Mahabharata que posa el lector davant de les preguntes fonamentals del gènere humà: Això explica probablement que el text segueixi despertant avui el mateix interès que sempre ha suscitat.) 

 

(*) Podeu descarregar-vos l’episodi complet – mai publicat abans en català -, a més de la introducció i les notes corresponents , en format electrónic,  al web “amazon.es”. El títol complet de l’ebook és “Yaksha Prashna. Un episodi del Mahabharata”.