Arxiu de la categoria: Bhagavad Gita

BHAGAVAD GITA. EL LLIBRE QUE LLEGIA GANDHI

Tot lector de Gandhi es troba sovint amb aquesta cita literal de les seves paraules:Quan els dubtes em persegueixen i les decepcions em miren fixament, quan no veig ni un bri d’esperança a l’horitzó, em dirigeixo al Bhagavad Gita i sempre hi trobo un vers que en consola.

Aleshores començo a somriure enmig de la tristesa.

Després, a mesura que la seva lectura continua, les freqüents referències al Bhagavad Gita confirmen la predilecció del Mahatma per aquesta petita obra mestra sobre el comportament ètic que, feliçment, el sànscrit ens ha llegat.

A la seva pròpia autobiografia, Gandhi explica com el poema es va convertir en el seu llibre de capçalera. Per a il·lustrar com el recull el va ajudar en diversos moments crucials, en reprodueix tres estrofes del segon capítol i una del tercer (3.35).

Aquesta darrera exhorta a acomplir el propi deure. Les anteriors mostren el camí per a dur a terme accions desinteressades i arribar a la plenitud:

Els plaers dels sentits es dilueixen quan se’ls abandona,
però el desig continua.
Ara bé, fins i tot el desig desapareix
per a qui ha vist l’Absolut.
2.59

En qui pensa en els objectes dels sentits
sorgeix l’atracció cap a ells;
l’atracció crea desig
i del desig neix la còlera.
La còlera porta a l’error
i l’error a la incapacitat de raonar;
la incapacitat de raonar
condueix a la mort.
2.62-63

Altres comentaris de Gandhi confirmen que la seva relació amb el Bhagavad Gita era especialment estreta i insistia en que es tractava del seu “diccionari d’ús quotidià”, de la seva “infal·lible guia de conducta”.

Els elogis de Gandhi s’afegeixen a les lloances de personalitats de tot el món: Huxley, Oppenheimer, Thoreau, Hesse, Einstein… El Bhagavad Gita – que inclou, a més, fragments d’una gran bellesa poètica i una síntesi de les filosofies hinduistes – és una lectura altament recomanable, potser, fins i tot, imprescindible. (*)

(*) Com ja va ser anunciat fa uns dies, compartir algunes de les estrofes del Bhagavad Gita partint de la lectura que en fa el Mahatma és l’objectiu de la xerrada pública organitzada a “La Violeta de Gràcia” (Maspons, 6, Barcelona) el proper dimecres 9 d’abril a les 7 del vespre. Tothom hi és convidat.

 

 

BHAGAVAD GITA. ARA MATEIX, EXACTAMENT AQUÍ

Per a dir-ho en contrast amb la fórmula inicial d’una famosa sèrie de pel·lícules de ciència ficció (1) – i com ja sabem els seus lectors -, el Bhagavad Gita no és pas un llibre situat en un passat remot i tampoc en alguna galàxia, ni poc ni molt llunyana.

Ben al contrari, des de les primeres paraules de la primera estrofa (“En el camp del deure…”), queda clar que la vigència de la narració és permanent en el temps i, per tant, dotada de la sorprenent capacitat d’activar-se i esdevenir pertinent cada vegada que és llegida (2):

En el camp del deure,
al país dels Kuru,
què hi fan, bel·licosos,
els meus fills i els Pandava,
pregunta Dhritarashtra a Sanjaya.
(1.1)

A la resta d’aquesta breu però intensa obra mestra de la literatura sànscrita, i més enllà de creences, els valors que el déu Krishna transmet al desorientat heroi Arjuna – que dubta de combatre o no contra parents, mestres i amics – tenen una validesa universal i es revelen especialment útils quan, en qualsevol aspecte de la vida, els reptes que es plantegen fan imprescindible triar entre alternatives aparentment equivalents.

En succint resum, per a resoldre els dubtes, el Bhagavad Gita aconsella actuar sent fidel a un mateix, tenir present que l’acció sempre és preferible a la no-acció i, com ja ha estat vist en aquest bloc, fer-ho sense tenir en compte els fruits que deriven de qualsevol actuació:

Compleix el teu deure.
Res no pot ser més benvingut
que una acció d’acord amb la pròpia natura.
Vacil·lar davant d’aquest dilema és inútil.
(2.31)

Ni per un instant és possible
estar sense activitat.
Tots som conduïts a l’acció
per les forces de la naturalesa.
(3.5)

El propi Bhagavad Gita destaca la utilitat permanent dels valors que preconitza, sobretot en moments de confusió i de crisi:

Quan la virtut dubta
i la incertesa regna,
el meu esperit
apareix sobre la Terra.
(4.7)

Endinsar-se en les pàgines del Bhagavad és avançar per un camí ple de sentit, perfectament harmònic, ombrejat per la plenitud i per la serenitat. És un viatge possible ara mateix, exactament aquí.

 

(1) La guerra de les galàxies: “Fa molt de temps, en una galàxia molt, molt llunyana…

(2) Precisament sobre el Bhagavad Gita – i, de manera més concreta, sobre la vinculació de Gandhi amb aquest poema – faré aviat una lectura comentada d’algunes de les seves estrofes. La conversa tindrà lloc el proper dimecres 9 d’abril a les 7 de la tarda al Centre de Cultura Popular “La Violeta de Gràcia”, al número 6 del carrer Maspons de Barcelona. Es tracta d’un acte públic al que tothom està convidat.

 

ELS TRES IOGUES DEL BHAGAVAD GITA

Els lectors del Bhagavad Gita ho sabem: el llibre pot ser llegit de moltes maneres.

Segons cada lector, en cada lectura, el Bhagavad Gita és guia espiritual, bell poema, text sagrat, document històric, episodi del Mahabharata, obra de consulta en moments d’incertesa i – a més d’innombrables altres possibilitats – un manual de ioga, entès com disciplina personal, adequada per a avançar cap al coneixement últim de la realitat.

Des d’aquest perspectiva, els divuit capítols del Bhagavad Gita acompanyen els seus interlocutors des del karma ioga (o ioga de l’acció, capítols 1 a 6), i a través del bhakti ioga (de la devoció, 7 a 12), fins la jñani ioga (del coneixement, 13 a 18).

Entre les nombroses estrofes en les Krishna instrueix Arjuna sobre com posar en pràctica els seus ensenyaments, les següents són algunes de les més eloqüents:

(Karma ioga)
Establert en el Ioga, compleix el teu deure de manera desinteressada, aliè a l’èxit o al fracàs. Aquesta equanimitat s’anomena Ioga (2.48).

(Bhakti ioga)
Els qui, amb el pensament centrat en Mi, mediten amb devoció constant i fe incommovible, són, al meus ulls, els millors ioguis (12.2).

(Jñana ioga)
Quan una persona s’adona de que la diversitat de tot el que existeix té la rel a l’U i que n’és únicament una manifestació, ella mateixa esdevé una amb l’Absolut (13.30).

El Bhagavad Gita és un text obert que ressona – curull de sentit – en l’ànim de cada lector.

D’aquí prové, probablement, una part important de la seva fama intemporal i de la seva contínua validesa.

Aquí rau, possiblement, un prestigi i una acceptació que s’estenen sovint a la resta d’obres de la literatura sànscrita i de la pròpia llengua en les que estan escrites. 

ESPURNES DEL BHAGAVAD GITA

Cada versicle del Bhagavad Gita és una espurna resplendent que il·lumina el cor – i la ment – dels seus afortunats lectors.

Els versos del Bhagavad Gita plantegen, sovint a partir de símbols clars i directes, dilemes fàcilment identificables amb la quotidianitat i mostren camins lògics i simples, plens d’harmonia.

A més, cada relectura posa de relleu nous matisos dels textos, com si s’adaptessin sàviament al que s’hi busca en cada moment.

Cada visita – ni que sigui brevíssima, com, per exemple, la que figura aquí mateix, unes línies més avall – porta a noves descobertes.

Quatre horitzons

– Centra’t en l’acció, no pas en les seves conseqüències. No creguis tampoc que ets la causa de cap resultat, però no deixis mai d’acomplir el teu deure. (2.47)

– És millor dur a terme la pròpia comesa, fins i tot de manera imperfecta, que no pas fer, sense errades, la feina d’algú altre. És preferible trobar la mort mentre s’acompleix el propi deure; fer-ne d’aliens només causa infortunis. (3.35)

– Qui veu la natura indivisible en totes les entitats vives, malgrat que semblin fragmentades en infinitat de formes, té un coneixement pur. (18.20)

– Si t’aixoplugues en un jo fals i penses que pot eludir el teu deure, prens una decisió equivocada, perquè la teva natura et portarà a fer, indefectiblement, la teva tasca. (18.59)

Victòria a totes les batalles

Una nova lectura del Bhagavad Gita serà – amb tota seguretat – una experiència altament enriquidora, oberta a nous horitzons.

D’aquestes certeses prové, probablement, la popularitat del diàleg entre el dubitatiu Arjuna, indecís abans de començar el gran combat fratricida entre les dues branques de la seva pròpia nissaga, i Krishna, que, amb amistosos arguments, el convenç de dur a terme el seu destí i, sobretot, de fer-ho per mitjà de l’acció desinteressada, l’única conducta que – en tots els àmbits – assegura la victòria final.

Cada versicle del Bhagavad Gita és una espurna clara i potent que il·lumina el camí de cada u.