Arxiu de la categoria: Ocells

Amb fils de nit, en el cel blau

Com penèlopes, cada estiu, les orenetes, amb fils de nit, broden en el cel blau el bellíssim tapís dels estels.

La seva tasca és infinita; la seva fe, inalterable.

Els resultats, aparentment invisibles, reapareixen cada nit.

En la llum, incansables, van i vénen, van i vénen, van i vénen.

Bellesa sobtada

Inesperadament, enmig de les cabòries quotidianes, un parell de cueretes passaven l’espona a la cantonada, com si esperessin algú.

Primetes, elegantíssimes amb el seu plomatge blanc, gris i negre, com qui no vol la cosa, passejaven amunt i avall, tot lluint desmenjadament les seves llargues cues i amb el cos en perfecte equilibri sobre les fràgils potes que movien amb sorprenent rapidesa.

La merla ha tornat

Aquest matí, tot creuant la Via Favència, en el grup d’arbres que fa menys esquerp el breu passeig central, per primer cop aquest hivern, he sentit cantar una merla.

Els seus refilets virtuosos anuncien que ha tornat entre nosaltres per a evitar el cruel fred del Nord. Ara convocarà la femella i construirà el seu niu en un racó secret.

Dintre d’uns mesos, m’adonaré potser del seu silenci. Haurà marxat. Feina feta.

L’any vinent però, per aquestes dates, tornarà a ser aquí.