En aquest article, publicat dissabte passat a Diari de Balears denuncio la utilització de treballadors de l’Ajuntament de Palma (bàsicament escombriàires) com a força de xoc del PP contra els manifestants independentistes.
Els fets
El passat 30 de desembre es va fer la tradicional manifestació reivindicativa amb motiu de la Diada de Mallorca que es celebra l’endemà. Enguany el lema de la manifestació era «per l’Europa dels pobles lliures» que feia referència al debat que, sembla, comença a sorgir sobre el model d’Europa que volem construir. La manifestació, de prop de 4.000 participants, va transcórrer sense cap incident (com és habitual) i es va dissoldre després que na Lucy Colier llegís un preciós manifest.
Una vegada acabada la manifestació i a l’espera que començàs el concert de presentació de la plataforma Joves pel Català a Europa, el darrer concert a Mallorca dels Brams, molta de la gent que havia participat a la manifestació anàrem (jo una mica tard) a participar a la celebració oficial, concretament a l’ofrena floral a l’estàtua del Rei En Jaume.
Els voltants de l’estàtua eren, com cada any un petit caos d’anades i vengudes, banderes de diferents colors, gent fent coa per la torrada, crits, xiulades, qualque empemta, però res greu.
Jo, que com ja he dit vaig arribar tard, em vaig perdre part de la festa, però em va cridar l’atenció un cordó policial que separava un grup de joves independentistes d’un grup d’homes de mitjana edat que, en primera instància no vaig saber identificar i la majoria d’ells duien una bandera de les de quatre barres amb el castell. El tipus de bandera no podia ser un problema, car a la manifestació havien conviscut les del castell amb les de l’estel i amb les que no duen ni una cosa ni l’altra, sense cap problema.
Em vaig apropar a l’esmentat grup, i vaig comprovar que eren una dotzena, i que anaven preparats per si hi havia gresca: alguns duien casc de motorista i els pals de les banderes podien servir com a arma d’agressió. Em va cridar l’atenció un petit detall, tot i que algunes de les seves cares em sonaven molt, cap la podia relacionar ni remotament amb cap exemplar del variat però minúscul bestiari del feixisme local (nazis, gonelles, feixistes, ultres del futbol…), tampoc no responien a cap del perfils d’aquest tipus d’aviram, no eren ni caps rapats, ni fatxetes de gomina i gabardina, ni freaks gonelles…
Vaig decidir fer una passa més i em vaig «integrar» en el grup. Següent prova superada: cap d’ells va semblar reconèixer-me (i els assegur per experiència que això és estrany en els fatxes locals). Per alguns dels comentaris que vaig sentir, vaig comprovar que es tractava d’un grup gregari i què hi feien allà. Un d’ells sorprès i, sens dubte, una mica defraudat comentà «però si son muy jovenes» (referint-se al grup de l’altra part del cordó policial). El que duia la veu cantant digué: «ya sabeis, si hay que repartir, a por ellos sin contemplaciones».
Al final, per sort, no hi hagué cap incident greu i els uns anaren a recollir la seva ració de torrada i els altres la seva de bon rock.
Dies després, repassant les imatges, se’ns il·luminà la xemeneia: es tractava d’un grup de treballadors de l’empresa municipal EMAYA.
Les preguntes
Què hi feien a l’ofrena floral de dia 30 un grup de treballadors municipals com a força de xoc del PP? Qui els convidà (obligà?) a anar-hi? Hi eren sota algun tipus de coacció? O, per ventura, se’ls va incentivar d’alguna manera? Amb doblers públics o del partit? Es promou des d’una institució (o des d’un partit polític) l’enfrontament civil? N’estava al corrent la batlessa o algú l’ha tornat a pontejar?
És urgent, per la bona salut de la democràcia, de la Festa de l’Estendard i de la convivència que qualcú plantegi aquestes preguntes. I que qualcú les respongui. O no. Sigui d’una manera o de l’altra, com a mímim sabrem què pensar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!