Article publicat el dissabte 27 de novembre de 2004 a Diari de Balears
En un article publicat dia 31 de gener d’enguany, a Diari de Balears, titulat «El cop de l’estat», ja avançàvem que darrera les filtracions de la reunió de Josep-Lluís Carod-Rovira amb representants d’ETA hi havia la mà dels serveis secrets espanyols.
Ahir es feren públics els detalls: l’aleshores director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Jorge Dezcallar, va informar personalment José María Aznar de la reunió catorze dies abans que la notícia d’aquest encontre es publicàs en els mitjans de comunicació. La reunió entre Carod-Rovira i la direcció de l’organització armada es va produir dia 4 de gener d’enguany. Dezcallar informà Aznar a La Moncloa el dia 12, sense lliurar-li cap informe i sense que aquestes dades arribassin a altres membres del Govern. El diari ABC va publicar la notícia de les passes fetes pel líder d’ERC el dia 26 d’aquest mateix mes de gener. No és la primera vegada que el diari de la grapa fa d’altaveu de la guerra bruta contra persones o entitats democràtiques.
Que els deus del periodisme ens guardin de refugiar-nos en la pírrica satisfacció d’un «jo ja ho deia», però és reconfortant que es demostri que tenies raó, sobretot quan has hagut de nedar a contracorrent i, en el millor dels casos t’han etiquetat com a «radical». Al cap i a la fi, un radical és un moderat ben informat.
No sabem exactament quin paper hi han jugat els serveis secrets espanyols en la tupinada que es va produir ahir a la reunió del comitè executiu de la Federació Internacional de Patinatge celebrada a la ciutat nord-americana de Fresno, però salta a la vista que hi ha hagut, de nou, guerra bruta des de l’estat espanyol contra Catalunya.
No sabem com acabarà aquesta història (avui mateix es reuneix el plenari de la Federació Internacional), però de moment, i de manera irregular, els representants espanyols han aconseguit que la Federació Internacional de Patinatge hagi reculat i se n’hagi desdit del seu reconeixement provisional a la Federació Catalana, que és el que li va permetre jugar (i guanyar) el Mundial B.
Així doncs, el Govern espanyol no només ha estat incapaç de defensar Catalunya, sinó que, una vegada més, s’ha mobilitzat per anar en contra de les reivindicacions de normalitat esportiva dels catalans.
L’Espanya (suposadament plural) que pagam amb els nostres imposts defensa la Federació Espanyola de Patinatge, però no la Federació Catalana. No ho deim amb estranyesa, fa massa anys que això és així, ho remarcam per veure si els que encara es passegen amb el lliri a la mà del nou tarannà, comencen a reaccionar.
Catalunya és un vehicle potent que fa massa anys que avança amb el fre posat. I, a sobre, per sortir fora ens obliguen a posar la «E». A l’únic lloc on hem de posar una «e» és al fre. Perquè quedi free Catalonia.
La lliçó de Fresno és molt senzilla: hem d’avançar cap a la plena sobirania sense frens. Encara que sigui damunt patins.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!