Tomeu Carrió
Viure la història
Espais i història del Pla de Sant Jordi… (Palma). Entitats polítiques de Sant Jordi durant la República i el Franquisme. 1 El Centre de Lectura Ramon Llull
Començam amb aquest escrit una sèrie d’articles sobre els espais i la història al Pla de Sant Jordi i voltants. El motiu és donar a conèixer els espais de la memòria local i explicar-ne la història que sabem i que, si cal, ampliarem més endavant, a l’hora que esperam que hi hagi nous i joves investigadors que també ho facin. Tenim més patrimoni històric i cultural del que ens pensam. És hora de recuperar-lo i posar-lo en valor, ni més ni menys del que té en qualsevol part del món.
Per a l’època d’aquest article, Sant Jordi era, amb s’Aranjassa i sa Casa Blanca, una unitat parroquial i política (pedania) del municipi de Palma. La seva població era d’uns 1.000 habitants el 1930. Cal dir que aleshores i durant molts d’anys hi havia molta de població dispersa pel desenvolupament de l’agricultura. Si descomptam el Molinar i el Coll d’en Rabassa, al límit del Pla de Sant Jordi, Sant Jordi és el nucli més poblat fins ben entrats els anys de la dècada de 1950 (una mica més de 1.500 habitants en 1950). Els nuclis de Son Ferriol, Can Pastilla, es Pil·larí, ses Cadenes o s’Arenal tenien menys habitants.
Podem considerar que en aquell moment hi hagué diferents associacions més o menys polítiques que estigueren majoritàriament situades al carrer Neira o molt a prop. Aquest carrer Neira, juntament amb els carrers Major (ara Cristiandad per decisió de l’ajuntament de la dictadura i en concordança amb el nacionalcatolicisme del règim), la plaça Monteros (popularment la plaça de l’església), el carrer de Palma (ara de Sant Jordi) i el carrer Arada, eren els carrers més cèntrics i de més vida social i econòmica del poble.
Centre de Lectura Ramon Llull. Carrer Neira 18
En uns primers articles parlarem del Centre de Lectura Ramon Llull (que també estigué al carrer Major i a la plaça Monteros), del Centre Cultural Republicà, del local d’Esquerra Republicana Balear i, ja amb el cop d’estat militar i feixista de 19 de juliol de 1936, el local de la Falange.
El Centre de Lectura Ramon Llull (1) estigué situat en un primer moment a la plaça Monteros, en el local d’Acció Catòlica. Els seus promotors el varen inscriure en el govern civil amb data de 9 de gener de 1932 i existí almenys fins al gener de 1937, per la qual cosa està ben clar que era d’idees coincidents als sublevats, tal i com es desprèn del seu reglament, de la gent que en formava part i de la seva vinculació a l’església Catòlica d’aquell moment que era majoritàriament de dretes, integrista i antirepublicana. No sabem quan acabà les seves funcions però la majoria dels seus components continuaren lligats a la parròquia o foren directament falangistes. Especifiquem, però, que no tots els falangistes havien estat del Centre de Lectura Ramon Llull per més que gran part de membres d’aquest Centre sí que varen ser falangistes o requetés.
En els documents consultats a l’Arxiu del Regne de Mallorca procedents del Govern Civil de Balears tenim els diferents locals localitzats.
- El 31 de gener de 1933 (reunió per a la seva constitució) era el carrer Major número 18.
- El 22 de maig de 1933 notifiquen al governador civil que traslladen el local, per haver acabat el lloguer del carrer Major, al carrer Neira 18.
- El 19 de gener de 1934 (balanç econòmic de 1933) figura el carrer Neira 18.
- El 18 de gener de 1935 (balanç de 1934) figura el carrer Neira 18.
- El 17 de gener de 1936 (balanç de 1935) figura el local de “Juventudes Católicas” que no sabem si és el Neira 18 o la plaça Monteros.
- I el 16 de gener de 1937 (balanç de 1936) figura el local de “Acción Católica” que estava a la plaça Monteros.
El reglament d’aquesta associació especificava com a característiques seves la ideologia i moral catòlica, i el control del vicari i després del rector com a consiliari que tenia la darrera paraula en qüestions de moral. Era una associació, en principi, per a fomentar els “bons costums”, divertiment “honest”, cultura i instrucció, cosa que feien comptes fer amb una biblioteca, conferències, vetlades, teatre, etc. segons les circumstàncies i a judici de la directiva (articles 1 i 2).
L’article 3 del seu reglament parla que totes les activitats culturals es faran dins l’ortodòxia catòlica i la moral cristiana. En cas de dubte, el consiliari (el vicari o rector, Rafel Caldentey primer i després Sebastià Garcias Palou), serà l’àrbitre “indiscutible”. Aleshores els capellans del poble foren inflexibles i bel·ligerants contra els republicans perquè se sentien amenaçats per qualsevol govern que no combregàs amb el catolocisme “ortodox” des del segle XIX ja (recordem només l’obra de Fèlix Salvà i Salvany de 1884; El liberalismo es pecado). I també pel govern i el règim republicà que tenia un marcat caràcter laic i volgué posar l’Església en un lloc poc rellevant de la vida pública oficial. Les característiques de la Segona República des del punt de vista de la religió varen ser:
- No oficialitat de la religió catòlica a Espanya, separació Església-Estat i llibertat i igualtat de qualsevol religió.
- Secularització dels cementiris que passaren de ser catòlics a municipals i, per tant, un lloc on podia ser enterrat també qui no fos catòlic (protestants, ateus, jueus que també n’hi havia, etc.).
- Control de l’educació i les escoles per part de l’estat. Una manifestació simbòlica hauria estat el llevar els crucifixos de les escoles.
- No manteniment econòmic del culte ni dels capellans per part de l’estat.
- Reconeixement del matrimoni civil i del divorci.
D’altra banda, els mateixos estatuts (als drets i deures dels socis, articles 4 a 12), tot i esmentar les dones com a possibles socis, aquestes no tenien dret a vot ni a ser elegides per a la junta directiva mentre que els homes majors de 14 anys sí. Fins i tot, com que les dones no podien ser sòcies actives tampoc tenien el dret d’entrar dins el domicili de l’associació. No sabem en concret com es podia materialitzar la participació de les dones sense poder entrar en el domicili de l’associació.
Cor de Jesús amb el “Bendeciré” a la llinda del portal del que fou la seva seu
Els socis que apareixen als documents, entre els que hi ha homes de tota condició econòmica (no apareixen noms de dona), propietaris, picapedrers i pagesos propietaris o no, i forces vives (metge, capellà…), els passam a esmentar a continuació. S’ha de dir que entre els seus membres no hi hem trobat (que hàgim sabut reconèixer) els senyors de les possessions del poble com podien ser els de Son Ferrer, Son Oliver, Son Fullana, s’Aranjassa, Son Gual, Xorrigo, es Rafal, etc.
El 9 de gener de 1932 presenten al Govern Civil el reglament i la petició de constituir el Centre de Lectura Ramon Llull “en este suburbio de Sant Jordi” (d’altres vegades parlen de poble i escriuen Sant Jordi o Pla de Sant Jordi). Els signants són Josep Claverol i Josep Rafal.
El 31 de gener de 1933 es fa la constitució oficial de la Junta Directiva que queda constituïda per:
- Consiliari. Mossèn Rafael Caldentey.
- President. Josep Claverol.
- Vicepresident. Joan Robino (es Franceset).
- Secretari. Gregori Garcias.
- Tresorer. Guillem Garau.
- Bibliotecari. Antoni Enseñat.
- Vocal 1r. Josep Rafal.
- Vocal 2n. Miquel Mulet.
- Vocal 3r. Guillem Mut.
El 18 de gener de 1934 figuren com a president i vicepresident els mateixos noms i, pel que fa als altres, alguns són els mateixos però ara surt el segon llinatge o són diferents: com a secretari Gabriel Garau Mut, com a tresorer Guillem Garau Mut, com a bibliotecari Guillem Ramis Nadal i com a vocals Josep Rafal Tomàs, Josep Mas i Guillem Garau Servera.
El 16 de gener de 1937 apareix el nom nou de Josep Mas Bibiloni com a vocal. El president ara figura amb els dos llinatges: Josep Claverol Fenosa.
Altres socis que apareixen en el document de constitució de 1933 són Miquel Jaume i Jaume Rosselló.
Per tant com a president i vicepresident hi ha sempre respectivament Josep Claverol Fenosa (que va ser candidat municipal el 1931 del Centre Autonomista-Partit Regionalista, partit conservador de caràcter mallorquinista-catalanista, relacionat amb la Lliga Catalana de Francesc Cambó, que abans havia estat fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca el 1923 i, finalment, reconegut com a requeté o carlista) i Raül Joan Robino Duchesnay (que havia vengut de França escapant-se de la Gran Guerra, conegut i important falangista a partir almenys del cop d’estat i durant la Guerra Civil i el Franquisme). Algun o alguns altres també es convertiren en falangistes.
La seu de Falange des del començament de la Guerra també va ser el carrer Neira 18 on ho havia estat uns anys també del Centre de Lectura Ramon Llull i abans residència del metge Claverol, encara que devia ser de lloguer.
Poca cosa més a afegir. Per una banda que durant la Segona República hi hagué una clara confrontació ideològica i alguna cosa més entre republicans i dretes com ho ha escrit Alejandro García en la seva història de Sant Jordi (2) o com el mateix autor ho ha reflectit en l’article a les Jornades d’Estudis Locals de Palma del passat l’any 2017.(3)
D’altra banda, el gener de 1931 es parla de 5 pessetes de quota d’entrada i de 2 pessetes mensuals per als socis actius (els que poden votar i ser elegits). Els socis lectors haurien de pagar una quota anual de 2,50 pessetes més un tant a determinar per llibre utilitzat en el seu domicili. Els socis infantils no paguen quota d’entrada però sí una pesseta mensualment. La primera vegada es demana una subscripció voluntària entre els reunits per a pagar les primeres despeses d’instal·lació (mobles, llibres…).
Cada any presentaven al governador civil el balanç d’ingressos i despeses. Per anys, els comptes en pessetes, són:
- 1933. Ingressos 508,35. Despeses 517,49. Dèficit a 31 de desembre: 9,14 ptes.
- 1934. Ingressos 673,00. Despeses 503,75. Superàvit: 169,25 ptes.
- 1935. Ingressos 778,65. Despeses 755,10. Superàvit: 23,55 ptes.
- 1936. En caixa (31-12-1935) 25,65. Ingressos 214,50. Total 240,15. Despeses 324,07. Dèficit a 31 de desembre de 1936: 83,92 ptes.
El Centre de Lectura Ramon Llull, tot i que sembla una associació merament cultural i religiosa, per aquests mateixos motius i pel que representava, també es pot considerar política, partidista fins i tot, per més que no d’un partit concret.
El personatge més conegut fou el seu president; Josep Claverol Fenosa (Almatret, 26 de gener de 1887), metge, fill de Romualdo Claverol Sanuy (Àger, 7 de febrer de 1856), ambdós nascuts a Catalunya. Romualdo Claverol Sanuy era de família catòlica amb un germà eclesiàstic (Enric Claverol, canonge de la catedral de Tarragona).(4) A més, el seu pare era mestre d’escola i havia estat entre 1909 i 1920 mestre de Llucmajor.(5) Josep Claverol estava casat amb la santjordiera Maria Mut Serra.(6) Una germana de la seva dona, Magdalena, estava casada amb el conegut i controvertit falangista de s’Arenal Manolo Soler Muntaner, en Manolo de ca sa Poblera, que també va ser batle pedani de s’Arenal (Llucmajor). Fins a 1934 Josep Claverol estava censat al carrer Neira 18.(7) El 1924, però, havia demanat permís d’obres per fer-se una casa a l’actual carrer Metge Claverol (abans Pleta de can Sant), fent cap de cantó per una banda amb el carrer Pau Bouvy i per l’altra amb el carrer Conet. El 1936 ja hi estava empadronat (aleshores carrer Tropell, 27).(8) Josep Claverol, com ja hem dit, va passar de catalanista a requeté.
Josep Claverol Fenosa, president del Centre de Lectura Ramon Llull
Un fill seu, Romualdo Claverol Mut, també va ser considerat requeté, però evolucionà cap a postures no tan franquistes, almenys durant la Segona Guerra Mundial en què fou investigat per la policia per activitats a favor dels aliats (considerat anglòfil). També es va presentar a unes eleccions locals de Palma pel terç familiar (eleccions que no eren democràtiques) el 1960 però no va sortir elegit. Romualdo Claverol Mut era podòleg.
De Josep Claverol Fenosa, hi ha una biografia feta pel que havia estat rector de Sant Jordi al final de la República i durant la Guerra Civil, també capellà castrense i famós lul·lista; Sebastià Garcias Palou. (9) La biografia és de caràcter laudatori i dins la tònica del nacionalcatolicisme de l’època. Josep Claverol morí en 1945 als 58 anys aproximadament. Havia arribat a Sant Jordi com a metge el 1916.
El vicepresident Joan Robino Duchesnay, es Franceset, també vivia i tengué una fàbrica de pebres al carrer Conet, gairebé veïnat de la casa de Josep Claverol. Estava casat amb Isabel Rafal Tomàs, germana d’un dels membres del Centre. Era, a més, la persona que s’encarregava d’arreglar papers per cobrar les pensions en els anys del franquisme. Va ser un destacat falangista local.
El Centre de Lectura Ramon Llull semblaria que pel seu nom, “Centre”, i la referència a Ramon Llull, hauria estat una entitat de suport a la llengua catalana com a mínim. No és coneix gairebé res en aquest sentit. Tots els documents que tenim són en castellà. Només el nom i un segell de l’entitat són en català. Tots els noms dels seus membres estan escrits en castellà. El fet que Josep Claverol hagués estat en 1923 un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca, precedent de l’Obra Cultural Balear, i entitat molt activa durant la Segona República en favor de la llengua, la cultura i la ciència en general, no aportà res que sapiguem a Sant Jordi. No coneixem cap conferència ni acte en favor de la llengua a Sant Jordi. No hem trobat res a la prestigiosa publicació La Nostra Terra que era el portaveu de l’Associació. Només hem trobat referències a La Veu de Mallorca, setmanari del Centre Autonomista sobre les eleccions locals de 1931. La Veu de Mallorca estava escrita en català i esmenta i lloa Josep Claverol en la seva lluita per aconseguir una regidoria a Palma. Una lluita amb el Partit Liberal primer i el Partit Republicà de Centre després (ambdós partits lligats a Joan March, en Verga) en la qual Josep Claverol rebutja una oferta (suborn) per fer-se de les hosts de Joan March. I també surt a La Veu de Mallorca l’enfrontament a Sant Jordi amb republicans i les dones republicanes de s’Hort d’es Ca (la Soledat) que volgueren ajudar els republicans de Sant Jordi a les eleccions. Josep Claverol i La Veu de Mallorca acusen de corrupció i caciquisme els liberals de Joan March. I els republicans acusen de caciquisme els conservadors del poble. El Centre de Lectura Ramon Llull no podia estar al marge de tot això.
Bartomeu Carrió Trujillano
Notes:
(1) Els documents emprats per fer aquest article així com la foto del segell del Centre de Lectura Ramon Llull procedeixen de l’Arxiu del Regne de Mallorca. Referència GC 1631/2317. La foto de Josep Claverol és de l’opuscle de Sebastià Garcias Palou (nota 9). Les altres fotos són de l’autor.
(2) GARCÍA LLINÀS, A. Pla de Sant Jordi. Història d’un poble. Alejandro García Llinàs. [Palma]: 2002.
(3) CARRIÓ TRUJILLANO, B. “Evolució sociopolítica al Pla de Sant Jordi a mitjan segle XX (1931-1970)”. I Jornades d’Estudis, el Pla de Sant Jordi. Pàgines 149-170. Rúbrica 27. Ajuntament de Palma. 2018.
(4) La Cruz. Diario Católico. Tarragona. 28-04-1904. Esquela de Maria Claverol Sanuy.
(5) Arxiu General de l’Administració. Alcalá de Henares. Referència AGA 31-17719. També a l’Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears: “Moviment del personal” (el 1920 feu una permuta amb l’escola de Calvià)
(6) Arxiu Municipal de Palma. Padró Municipal de 1935. Referència AMP CD 235. També serveix per a Joan Robino.
(7) Arxiu del Regne de Mallorca. Referència ARM GC Bibl. 50.
(8) Nota (6).
(9) GARCÍAS PALOU, S. Polvo de sus caminos… Don José Claverol Fenosa, Médico de Sant Jordi. Palma: 1946.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Apreciat Sr. Carrió,
El meu nom és Marçal Isern Ramis. Actualment estic realitzant un cens sobre simbologia franquista per la Conselleria de Cultura, concretament per la Dir. Gral. de Participació i Memòria Democràtica. El cas és que buidant els noms dels carres de Palma he trobat una referència a Josep Claverol. Mitjançant una petita recerca he arribat al seu blog, on he tingut la sort de trobar una breu biografia del personatge en qüestió, al que podem identificar com proper als postulats triomfants a la guerra civil, a més que segons el seu post, es convertí al Carlisme i milità i fou dirigent d’associacions catòliques durant el primer franquisme. El cas és que m’agradaria parlar amb vostè sobre aquest personatge i el seu paper i la seva relació amb les forces sorgides del cop d’Estat del 18 de juliol i la posterior dictadura franquista.
Atentament.
Marçal Isern