Tomeu Carrió

Joan Galià Lleonart (Calonge, Baix Empordà, 1906 – Algaida, Mallorca, 1940) era un mestre d’escola destinat a Mallorca que es va trobar el 19 de juliol de 1936 a Barcelona per a assistir a l’Olimpíada Popular. El cop d’estat feixista i la posterior guerra el varen tenir separat dels seus pares, amics i escola d’Algaida. La història de Joan Galià ja l’hem contada almenys en dos articles.[1]

La qüestió que vull tractar aquí és el que va fer aquest mestre fora de Mallorca durant la Guerra Civil. El que descobrírem és que, possiblement, hauria fet un donatiu al principi de la guerra a les víctimes de la mateixa, i que el febrer de 1938 tenia el domicili a Torre Anglaterra de Puigcerdà. Així mateix, que anà a fer un curs d’artiller a Almansa, acabat el maig de 1938, tal i com desenvoluparem més avall.

Amplia la informació una carta del seu amic Pere Capellà Roca en la qual fa referència que es trobà amb Joan Galià al final de la guerra.[2] La carta especifica, en data de 29 de maig de 1939, que Galià, a més, havia estat amb ell al penal d’Alcalá de Henares fins feia uns dies. Una altra és que hauria estat tancat a la presó de Can Mir de Palma.[3]. Per les dues notícies es pot deduir que el mateix mes de maig del 1939 podria haver estat traslladat a Mallorca.

El 1937 a Galià se li va obrir un expedient de depuració del magisteri, en absència. L’expedient acabà amb la separació de la seva plaça de docent. El mes de març de 1940, segurament ja a Algaida, va demanar la revisió de l’expedient, però fou ratificat en la pèrdua de la feina. El 2 de maig de 1940 es va suïcidar a casa seva.

Què podia haver fet Joan Galià durant la resta de la Guerra Civil? Només sabem que era a Barcelona durant el cop d’estat i que va passar per Puigcerdà, Almansa i Madrid.

Tot això va dur a fer-me una sèrie de preguntes que anaven en el sentit que s’hauria allistat a les forces de la República. Joan Galià era de conviccions republicanes i havia estat secretari d’Esquerra Republicana Balear a Algaida. ERB era el partit autònom d’Izquierda Republicana de Manuel Azaña, però amb un marcat sentit autonomista i catalanista pel que fa a la llengua i la cultura. De tota manera, era una persona de tarannà moderat dins les idees d’esquerra.[4]

De l’inici de la guerra al final. La repressió

En primer lloc, per tant, pensava si s’hauria apuntat, com el seu company i correligionari d’Algaida Pere Capellà, a l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya, o hauria format part de les Milícies Alpines, embrió del Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya, que estaven a la Molina, prop de Puigcerdà.[5]

De l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat ara ja sabem que no en va formar part, segons Josep M. Solé i Joan Villarroya. Sempre queda el dubte, que en aquest cas no veig probable, de si per error o alguna altra circumstància no hi figuràs el seu nom.[6] Pel que fa a les esmentades milícies tampoc no ho crec, tot i que estic a l’espera de seguir la investigació en diferents arxius.

Tampoc no surt a les llistes de presos d’Alcalá de Henares. En aquest cas, la data del llistat (1 de gener de 1940), sí que confirma que hi estigué Pere Capellà. Com hem vist, per la carta de Pere Capellà esmentada a la nota 2, des de final de maig de 1939 ja no devia ser a Alcalá.[7]

Pere Capellà s’havia significat molt més que Joan Galià i fou condemnat a vint anys de presidi en consell de guerra. A Joan Galià, segons els arxius consultats, no figura que se li obrís cap consell de guerra, ni tampoc que fos objecte de persecució pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. Almenys, ara per ara, no ho podem assegurar.[8]

L’únic que hi ha és l’expedient de depuració i la sanció corresponent. El que està clar és que el març de 1940, almenys, ja tornava viure amb els seus pares, Manuel i Lluïsa, a Algaida. I el 2 de maig, tres dies després de la mort del seu pare, es va suïcidar.

La Cerdanya durant la Guerra Civil

En segon lloc vaig pensar en acudir a la bibliografia existent sobre la Guerra Civil a Puigcerdà i la Cerdanya. Per aquest camí, que no descartava el tema de les Milícies Alpines, el que més sobresortia era l’actuació dels anarquistes de la FAI a la comarca ceretana i a la de l’Alt Urgell. L’actuació dictatorial dels anarquistes dirigits per Antonio Martín, el Cojo de Málaga, era el que omplia gairebé la història d’aquelles contrades, almenys fins a la derrota i mort del dirigent esmentat a Bellver de Cerdanya l’abril de 1937, precedent dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona. L’alcalde de Bellver, Joan Solé Cristòfol, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i antagònic al Cojo de Málaga, ressonava així mateix amb força.

Fins aquí molt bé. Hi havia uns quants llibres on acudir, però amb el problema que no es trobaven a Mallorca i dos ja estaven esgotats, un sobre la Cerdanya i l’altre el de l’Escola Popular de Guerra.[9] Evidentment hi ha pendent la visita a la contrada puigcerdanenca. Per internet també anava trobant diferents articles sobretot dels Fets de Bellver de Cerdanya i les seves repercussions a tota la comarca.

Dos llibres em feien ganes de consultar. El primer el vaig comanar a la Generalitat de Catalunya i va tardar una mica en arribar a les meves mans: La Cerdanya republicana i antifranquista, Joan Solé Cristòfol.[10] El segon, que en encara no he rebut, és: El xalet de Puigcerdà. Solidaritat sota les bombes.[11] En aquest darrer, el seu autor, Jordi Finestres, fa un estudi que esper exhaustiu de la colònia d’infants refugiats de Torre Anglaterra, i que desig que m’ajudi a localitzar Joan Galià.

Al principi no aconseguia descobrir la intrigant «Torre Inglaterra» de Puigcerdà que, tot s’ha de dir, me la imaginava tal com després vaig trobar; pura casualitat… Tot d’una em rondava l’associació Xalet de Puigcerdà amb Torre Anglaterra, però a la capital de la Baixa Cerdanya hi ha més torres.

No cal fer-hi més voltes, a La Cerdanya republicana i antifranquista… vaig llegir que s’esmentava la Torre Anglaterra,[12] propera a l’estany de la ciutat. Era l’antiga Torre Moner –cognom del primer propietari–, actualment Vil·la San Antonio. En aquests xalets ja hi estiuejaven rics burgesos. La Torre Anglaterra es transformà temporalment en colònia d’infants refugiats a causa de la Guerra d’Espanya. Actualment la Vil·la San Antonio s’ha convertit en un bloc d’apartaments, però amb l’arquitectura exterior intacta.

Foster Parents Plan i la Torre Anglaterra

Anem ja a la història que ens ocupa! A l’estació del tren de Puigcerdà el corresponsal de guerra anglès John Langdon-Davies es va topar amb un infant que duia una nota al voltant del coll que deia: «Este es José. Yo soy su padre y cuando Santander caiga, estaré muerto. Quien encuentre a mi hijo, por favor encárguese de él». El maig de 1937 varen arribar uns 220 infants refugiats –les xifres que surten no són coincidents, en tot cas més d’un centenar– a Puigcerdà que foren hostatjats a la Torre Anglaterra.

És així com Langdon-Davies creà, a la primavera de 1937, cases d’acollida per a infants orfes o refugiats. I així, també s’originà Foster Parents Plan for Children in Spain.[13] En els inicis d’aquesta ONG hi trobam, doncs, la Torre Anglaterra.[14] Aquesta organització, a més de tenir cura dels infants, també creà un sistema d’apadrinament del qual formaren part Eleanor Roosevelt, actors americans de la talla de Gary Cooper i Frank Sinatra, o l’actriu sueca Ingrid Bergman. Avui en dia és Plan International, present a uns 70 països.

A la torre s’hi constituí una colònia infantil, escolar, com tantes altres en aquells anys de guerra, però en aquest cas per una ONG estrangera.

Joan Galià a Torre Anglaterra

Fins aquí la història de Foster Parents Plan a Torre Anglaterra. I de Joan Galià què? El que sabem, com hem dit, és que el febrer de 1938 oficialment tenia l’adreça a Torre Anglaterra, a Puigcerdà. Això ens du a pensar que el nostre mestre va dedicar aquests anys de la Guerra Civil, fins a aquella data, a la seva professió ajudant els infants en aquella terrible situació. També sabem que la seva lleva, la de 1927, no fou cridada per a incorporar-se a l’exèrcit popular fins al 13 d’abril de 1938. A ell però, com a alferes de complement que fou en 1929, quan va fer el servei militar a Menorca, el convocaren poc abans per anar al Centro de Organización Permanente de Artillería d’Almansa per tal de realitzar un curs del que sortí com a tinent de complement. D’allà passà, després de diferents indrets, al penal d’Alcalá de Henares, una vegada produïda la rendició de Madrid.

On va estar el 1936 i 1937? El que és gairebé segur és que a Torre Anglaterra hi va ser com a mestre, no com a militar. Hem d’esperar que puguem trobar algun document que ens digui més sobre aquesta qüestió. En tot cas, la investigació ha de prendre el camí de les escoles i colònies infantils d’aquells anys a Catalunya. Veurem també què ens diu el llibre de Jordi Finestres tot d’una que ens arribi.

Joan Galià Lleonart, era un educador vocacional. Tot i ser republicà de convicció, i compromès, degué esperar que li tocàs anar a la guerra obligatòriament. De ser així, els anys 1936 i 1937 els hauria viscut com a mestre. I en el cas de Puigcerdà pensam que ja hi va anar el mateix 1937, després dels Fets de Bellver de Cerdanya, i de la instal·lació dels infants refugiats a Torre Anglaterra. Com va ser que hi va anar? És una altra incògnita que s’afegeix al fet del perquè no va ser jutjat en Consell de Guerra.

Joan Galià tenia l’experiència de la Colònia Escolar a Valldemossa del 1932. La Colònia d’infants de Puigcerdà pogué tenir la seva part de petjada a les activitats educatives i de lleure com les excursions que s’hi feien, les cartes que els infants escrivien als seus padrins o el butlletí fet per ells: Pirineos, el Periódico infantil de la colonia escolar Torre Inglaterra.

Resum

Som conscient que hi ha poca documentació on agafar-me amb més coneixement. Però, com a historiador em faig moltes preguntes i gràcies a elles hem pogut intuir el que va viure Joan Galià. En resum:

1r No tenim cap constància que s’incorporàs a l’Exèrcit Popular abans de febrer-març de 1938, quan la guerra començava a ser molt desfavorable a la República Espanyola. Recordem que el mes d’abril d’aquell any l’Exèrcit Nacional arribà a Vinaròs i dividí el territori republicà en dues zones, i Catalunya va quedar aïllada. El 3 d’abril de 1938 els feixistes varen conquerir Lleida i s’establí el front del Segre. I el 15 d’abril ocuparen Vinaròs, a la costa mediterrània. La seva lleva, la de 1927, va ser mobilitzada el 13 d’abril de 1938.[15]

2n. Tenim, això sí, la constància que el Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional amb data de 26 de febrer de 1938 el convocava al curset d’Artilleria a Almansa i hi figura com «D. Juan Galiá Leonart, con residencia en Puigcerdá, Torre Inglaterra.». I del mateix diari oficial de 20 de maig de 1938 que superà el curs i fou ascendit a tinent. Per tant, va assistir al curs d’Almansa.

3r. A Torre Anglaterra, entre maig de 1937 i abril de 1938, hi havia la colònia infantil que va ser traslladada a Bolvir de Cerdanya, a la Torre del Remei, per causa dels bombardejos aeris. La Torre Anglaterra estava molt a prop de l’estació de tren de Puigcerdà i de la frontera, objectius de l’aviació rebel. Entre els bombardejos de 23 de gener i 21 d’abril de 1938, i 5 de gener de 1939, hi hagué 36 morts en aquella vila.[16]

Amb tot això, i coneixent ja una mica Joan Galià, és molt probable que fins a febrer de 1938 hagués exercit de mestre en diferents escoles o colònies de Catalunya, i a la de Foster Parents Plan de Puigcerdà. No podem anar més lluny per ara.

Bartomeu Carrió Trujillano

Setembre de 2024

NOTES

[1] CARRIÓ, B. (2024). «Dos infants del pla de Sant Jordi, el mestre d’Algaida Joan Galià Lleonart i la colònia escolar de Palma a Valldemossa. Mallorca 1932». Tomeu Carrió. Viure la historia – Vilaweb. <https://blocs.mesvilaweb.cat/tomeucarrio1201/dos-infants-del-pla-de-sant-jordi-el-mestre-dalgaida-joan-galia-lleonart-i-la-colonia-escolar-de-palma-a-valldemossa-mallorca-1932/#_edn50>.

En el segon article, en aquest moment no publicat, hi ha unes quantes afirmacions que en el primer només eren hipòtesis. El cas més important és el de la seva mare que se’n tornà a viure a Calonge on morí el 1963.

[2] FULLANA, P. (2018). Pere Capellà (1907-1954). La lluita incansable per la llibertat. Ajuntament d’Algaida, p. 252.

ARNAU, P. [A cura de Pilar Arnau i Segarra] (2006). Pere Capellà. Cartes des de la presó (Camp de concentració d’Alcalá de Henares, 1939-1943). Barcelona. UIB – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 27: «También me encontré al final de la guerra con Galiá que ha estado conmigo hasta hace unos días.» [Alcalá de Henares, 29 de maig de 1939].

[3] MIRÓ, S. (1998). Maestros depurados en Baleares durante la Guerra Civil. Palma. Lleonard Muntaner Editor, p. 65-66.

[4] Segons l’expedient de depuració que hem rebut de l’Arxiu General de l’Administració (AGA), Alcalá de Henares, que reproduirem en un altre article, tot i els càrrecs de ser irreligiós, estar afiliat a Esquerra Republicana i estar també afiliat a la Societat Balear de Treballadors de l’Ensenyança (UGT), Galià no era un element radical, segons els paràmetres dels sublevats. AGA_32_12352.

[5] La Guerra Civil a la Cerdanya. 1936-1939. Diferents articles a Querol – Revista cultural de Cerdanya, núm. 34. Primavera 2024. Grup de Recerca de Cerdanya. En aquest número de Querol hi ha interpretacions completament contraposades sobre els anarquistes, els Fets de Bellver de Cerdanya i de les Milícies Alpines de la Molina.

[6] SOLÉ, J. M.; VILLAROYA, J. (2021). L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Centre d’Història Contemporània.   

[7] Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Alcalá de Henares. <http://www.memoriahistoricadealcala.org/listado-de-victimas/> [Consulta: 1 setembre 2024].

A la «Relación de los individuos que se encuentran en el campo de concentración “Manicomio”, hoy prisión habilitada» hi ha Pere Capellà Roca amb el núm. 274. La llista és de l’1 de gener de 1940. Joan Galià no hi és, ni a la resta de llistes. En aquesta data ja devia ser a Mallorca, segurament a la presó de Can Mir. <http://www.memoriahistoricadealcala.org/wp-content/uploads/2017/09/ARMH_Manicomio_1940.pdf>.

[8] No han trobat res de Joan Galià a l’Archivo General e Histórico de Defensa (Madrid) ni a l’Archivo Tribunal Militar Territorial Tercero (Barcelona). Tenc pendent de resposta alguns altres arxius.

Pel que fa a les responsabilitats polítiques, Francisco Sanllorente no l’anomena.

SANLLORENTE, F. (2005). La persecución económica de los derrotados. El Tribunal de Responsabilidades Políticas de Baleares (1939-1942). Palma. Miquel Font Editor.

[9] POUS, J.; SOLÉ, J. M. (1988). Anarquia i república a la Cerdanya (1936-1939). El «Cojo de Málaga» i els fets de Bellver. Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Per al llibre sobre L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya vaig telefonar a un parell de biblioteques catalanes. A la d’Arenys de Mar em digueren que el tenien a la Bibiloteca Pública del Casino de Manresa. I en aquesta varen ser tan amables com per mirar-me aquesta informació. Hi surt Pere Capellà però no Joan Galià.

[10] SOLÉ, J. M. (2024). La Cerdanya republicana i antifranquista, Joan Solé Cristòfol. Barcelona. Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia.

[11] FINESTRES, J. (2012). El xalet de Puigcerdà. Solidaritat sota les bombes. Barcelona. Ara Llibres.

[12] SOLÉ (2024), p. 83-84.

[13] <https://www.youtube.com/watch?v=AbYgPvtYLx4> [Consulta: 7 setembre 2024].

[14] El nom de Torre Anglaterra és de suposar que prové de la nacionalitat del primer fundador, John Langdon-Davies. El seguiren Eric Muggeridge (anglès), Barton Nick Carter (americà) i Esme Odgers (australiana). [En data de 14 de setembre de 2024, llegit El xalet de Puigcerdà, p. 50, ara puc afirmar que John Langdon-Davies explica que foren ells qui li posaren el nom].

CASADEMONT, A. (2014). Les colònies infantils a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Estudi de Grau en Història tutoritzat per Joaquim M. Puigvert. Facultat de Lletres. Universitat de Girona, p. 27. Reproduïm uns paràgrafs d’aquest estudi:

«El president Companys va cedir els primers edificis al Plan per allotjar-hi els nens i nenes apadrinats: una torre situada a Torrentbò (Arenys de Munt), prop de Caldetes, i una torre més gran a Rigolisa, prop de Puigcerdà (anomenada Torre Anglaterra).

El nombre de padrins es va incrementar i per suposat el de nens també, per això el Plan va poder adquirir nous edificis a la zona de la Molina i Alp, a més dels que ja tenia a Barcelona i Sitges. La zona era immillorable; voltats de natura, lluny del front de guerra i al costat de la frontera.»

<https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/9500/CasademonReigAdria.pdf?sequence=1&isAllowed=y> [Consulta: 5 setembre 2024].

[15] Cronologia sobre la mobilització de lleves a la zona republicana. Albesa (Lleida). GRIEGC (Grup de Recerca i d’Investigació d’Espais de la Guerra Civil). 2020. <https://www.griegc.com/ca/2020/06/01/mobilitzacio/> [Consulta: 5 setembre 2024].

[16]  SOLÉ (2024), p. 84, nota 82.

Sobre El xalet de Puigcerdà, de Jordi Finestres, es pot consultar un article al diari Ara.

MARIMON, S. (2012). «Langdon-Davies, l’home que va salvar 400 nens de la guerra». Barcelona. Diari Ara, 02-12-2012. <https://www.ara.cat/cultura/langdon-davies-lhome-salvar-nens-guerra_1_1995653.html>. [Consulta: 06 setembre 2024].

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!