sortides complementàries: obligació amb risc de descohesió?
Crec molt en les sortides sobre el terreny com a motor d’aprenentatge. Encara que les noves tecnologies ens permetin viatjar virtualment, encara que la informació la tinguem a l’abast mitjançant llibres, revistes, documentals audiovisuals, cinema, encara que puguem estudiar en base a tota mena de fonts i metodologies, cal sortir de les parets físiques dels edificis escolars per aprendre tocant, escoltant i respirant vivències. Les sortides aporten elements que no aconseguim oferir amb res més. Per això són pedagògicament necessàries. Per això són obligatòries i la majoria es fan dins l’horari lectiu. I per això és greu que del conjunt d’alumnes d’un grup classe o d’un nivell educatiu, una part significativa es quedi sense anar-hi. (segueix)