Tomeu Carrió

Pla de Sant Jordi. Documents del diari La Almudaina. 15 d’agost de 1924. Festes d’Agost de Sant Jordi

El divendres dia 15 d’agost de 1924 a La Almudaina, a primera plana, sortia el programa de les Festes d’Agost. En aquells anys, i en molts més, les festes del poble de Sant Jordi tenien un significat molt religiós. (1)

L’esquema solia ser una revetla, misses solemnes, carreres pedestres, de cavalls al trot i ball mallorquí.

D’altra banda aquest esquema, amb modificacions, també es trobava en altres pobles de Mallorca. A tal efecte podem comparar-lo amb les festes d’estiu del Pont d’Inca, poble del municipi de Marratxí al límit de la partió amb el municipi de Palma.

Les festes d’ambdós pobles són una mica semblants. Totes són festes civicoreligioses amb un fort component de l’element catòlic.  Per això oferim aquí la informació corresponent tant de Sant Jordi com del Pont d’Inca.

De Sant Jordi [sic]

Programa de fiestas:

Día 16.- A las 9 de la noche: Gran revetla [sic ] en la plaza de la iglesia. La banda que dirige don Lorenzo Bordoy tocará escogido repertorio.

Día 17.- A las 10: Tercia y misa mayor solemne con sermón a cargo del Rdo. señor don Sebastián Garau, Vicario de La Soledad.
A las tres de la tarde: Grandes carreras de hombres y niños en el predio So’n Oliver. Acto seguido carreras en el Hipódromo.
A las 7: baile al estilo del país, amenizado por la citada banda.

Día 18.- A las 8 misa mayor y acto seguido carreras de hombres y niños.
A las 5 de la tarde grandes carreras de caballos al trote en el Hipódromo.
A las 8 baile al estilo del país.

San Jordi 14 agosto 1924

Pel que fa al Pont d’Inca el programa, també a portada de La Almudaina, era:

De Pont d’Inca

Fiesta cívico religiosa que en honor de la Beata Catalina Tomás se celebrará en el Pont d’Inca los días 16 y 17 de Agosto.

Sábado 16.- A las 8 de la noche llegada de la banda de Música de la Protectora de Palma, que dirige el señor Portas y pasa-calle por las principales vías de la población.
A las 9: Gran baile de sala en la Plaza Pública, amenizado por la citada banda, soltándose en los intermedios bonitos cohetes.

Domingo 17.- A las siete y media gran partido de foot-ball.
A las 9: Oficio solemne en conmemoración de la Beata Catalina Tomás, cantándose una festiva misa, siendo el predicador el Rdo. Sr. D. Miguel Munar.
A las 3: Carreras pedestres en al campo de Son Bonet, adjudicándose bonitas joyas.
A las 6: Carreras de cintas en bicicletas en el camino de Son Boned [sic], artísticamente bordadas por distinguidas señoritas de esta localidad.
A las 9: Gran baile de sala en la misma plaza pública, amenizado por la anunciada banda.
A les 11.- [sic] Paseo y música en la carretera.
A las 12: Suelta de artísticos y bonitos fuegos artificiales y retreta como final de fiesta.

Notas- Todos los que deseen números para las carreras de cintas pueden adquirirlos en el Café C’an Barruga, desde el día 15 hasta el 17 y luego en el lugar de las carreras.

A todo corredor de Cintas que no cumpla con las reglas de costumbre se le anulará el número.

Días 16 y 17, servicio extraordinario de tranvías hasta las 12 y media de la noche.

Hi ha unes quantes coses que, al nostre parer, són per comentar:

1. Al títol de l’article surt el nom del poble amb totes les lletres: Sant Jordi. Després escriuen sempre San Jordi.

2. Sent la festivitat de la Mare de Déu d’Agost el dia 15, aquell any en divendres, veim com els actes es fan els dies 16 (dissabte), el 17 (diumenge) i el 18 (dilluns). No en sabem el perquè en aquest moment. Esperem esbrinar-ho algun dia.

3. Aleshores no hi havia més plaça pública a Sant Jordi que la Plaça de l’Església. No sabem tampoc, en aquest moment, quan va prendre el nom de Plaça Monteros, en honor al primer vicari del poble, mossèn Pere Antoni Font i Monteros.  Sí que sabem que els anys 30 ja existia el nom de Plaça Monteros. El nom de plaça de l’església ha seguit emprant-se popularment fins a l’actualitat, cosa que no vol dir que també se li digui “Monteros”. El nom va quedar reduït a Monteros per haver-hi el carrer Font i Monteros a Palma (dedicat al seu germà Jaume). Estaria bé, que a la part inferior de la placa del carrer figuràs el nom sencer del primer vicari (“es vicari vell”) i també les dates que ho va ser. Una part important de les festes es feien en aquesta plaça, on acaba o comença el carrer Major; centre aleshores del poble.

4. El dia 16 posa que hi haurà una “Gran revetla”. A diferència del Pont d’Inca no hi ha escrit “Gran baile de sala”. Segurament era el mateix a cada poble però, en posar a Sant Jordi “revetla”, podria suggerir que el programa estava fet en català i el diari, en castellà normalment, ho copia exacte. De tota manera, tampoc sabem si el programa de festes estava escrit en castellà però la paraula “revetla” era considerada més clara per a la gent santjordiera.

5. Tres dies de festa, quasi, i dues misses. La missa major de dia 17 a càrrec del vicari de la Soledat, capellà de fora poble, tal com explica Alejandro García Llinás. La segona missa major anunciada, el diumenge dia 18, molt prest, a les 8 del matí.

6. Dues carreres d’homes i nins. No hi ha carreres per a dones i no sabem si les de nins inclouen les nines. Les carreres es fan a Son Oliver, possessió molt important del poble. Aquestes carreres es feien a les 3 de l’horabaixa, hora de molt de sol avui en dia. Ara bé, ara serien les 5 (horari d’estiu) pels diversos canvis horaris que hi ha hagut des de la Segona Guerra Mundial; el 1940 i el 1974 (en aquest cas només a l’estiu).

7. Hi ha carreres de cavalls al trot en un “Hipòdrom” que devia ser al mateix poble, segurament a Son Oliver.

8. Hi ha dos dies de ball mallorquí. Li diuen “ball del país”. Per tant, doncs,  implícitament consideren Mallorca un país. Si haguessin estat sevillanes o qualsevol altre ball no li dirien ball del país. El país, d’altra banda, es pot considerar moltes coses. També Mallorca.

9. A Sant Jordi no hi ha futbol a les festes d’aquell any. L’afició és per a les carreres de cavalls. Sí que hi ha futbol al Pont d’Inca. Segurament per a aquella època té a veure amb una societat més pagesa el fet de no haver-hi futbol a Sant Jordi.

10. Al Pont d’Inca hi ha amollada de coets i focs artificials i a Sant Jordi el programa no ho diu; no n’hi degué haver.

11. A Sant Jordi no hi havia tramvia, al Pont d’Inca sí. Les comunicacions amb Palma eren més difícils que allà on arribava el tramvia o el tren. Per exemple, s’Arenal, ses Cadenes, es Pil·larí, Can Pastilla i Coll den Rabassa tenien tren. I s’Arenal (es Carrilet), Can Pastilla, Coll den Rabassa i Molinar també tenien tramvia.

12. No sabem a quina hora acabaven les festes. Ara bé, ja que els horaris de ball o revetla comencen a les 9 del vespre les festes devien acabar a les 12 o 12.30 de la nit; el tramvia del Pont d’Inca se’n tornava a les 0.30 hores. No era gaire tard per a com eren les hores aquella època. Que convertint-les amb l’horari d’avui en dia fossin les 2.30 no vol dir res.

13. No sabem, almenys qui escriu no ho sap en aquest moment, si hi havia festes específiques a sa Casa Blanca i s’Aranjassa. En aquella època eren una sola vicaria in capite, precedent de la parròquia, i una batlia pedània.

La importància de l’Església catòlica era molt gran i això es traduïa en moltes coses. I ho era més al poble de Sant Jordi que a d’altres pobles del municipi de Palma no tant d’economia agrícola.

Bartomeu Carrió Trujillano

Notes:

(1) Alejandro García Llinás. Pla de Sant Jordi. Història d’un poble. “Capítols: L’Escola. El crim de Ca’n Real. La Guerra Civil. Festes”. Pàgines 36 a 45.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!