Història d’un carrer – 2

Art, societat i economia al carrer de [Son] Bauçà del pla de Sant Jordi. Mallorca segle XX

 

En aquest segon capítol de la història del carrer Bauçà parlarem del casal de Can Pinero (actual carrer Bauçà, 25) que constitueix un dels tres edificis que destaquen de la resta de cases que són, o eren, més tradicionals. Els altres dos són el de Can Campetó i el de Can Pastor que seran objecte d’un altre article.

Can Pinero, o Ca na Pinera, és un edifici rellevant, dels més destacats del poble, que té un cert valor arquitectònic, estilístic a més, en aquest cas dins el regionalisme del qual l’arquitecte Guillem Forteza Pinya n’era l’exponent principal.

Al poble de Sant Jordi hi vivien una majoria de pagesos i una sèrie de menestrals i botiguers, que constituïen una societat preturística amb un capitalisme agrari que en molts d’aspectes se servia a si mateix i, en general, a la ciutat de Palma. Era una societat rural primer i, després, de transició cap a la societat turística. En els anys anteriors als seixanta, sorgiren una sèrie de construccions amb caràcter que serien de les classes socials més adinerades del poble —una pagesia propietària o un petit industrial. No estam parlant de multimilionaris, ni tampoc de gent que hagués fet poca feina; ans al contrari.[1]

La història de Can Pinero és sobretot la d’Antònia Cirer, amb el seu esperit emprenedor i orientació catòlica, i la de Guillem Bosch, un artista pintor i brodador, no gaire conegut, però no per això poc important.

 

Els promotors de Can Pinero (1929-1930)

 

A Can Pinero, acabada l’obra, des del principi, hi convivien tres persones: Joan Cirer Servera (Sant Jordi, 1880-1966), Francisca Pou Puigserver (Algaida, 1881 – Sant Jordi, 1956) i Antònia Cirer Pou (Sant Jordi, 1910­-1990).[2] Es tractava d’una família pagesa benestant que va posar la seva filla a estudiar a les monges de la Puresa de Palma —Real Colegio de La Pureza. Els anys 1928 i 1929 hem pogut localitzar-la com a interna a l’escola.[3] Aquests tres serien els promotors, per més que qui figura a la sol·licitud de permís d’obra és el pare —analfabet, igual que la mare— i qui signa, per ordre, és la filla.[4]

Una quarta persona, aviat, passà a formar part de la família. El 1933, l’artista pintor, i l’últim brodador de Mallorca, Guillem Bosch Palmer, Rosa (s’Arracó, 1892 – Sant Jordi, 1967),[5] que es casà amb Antònia Cirer Pou (1933).[6]

El motiu de la construcció d’aquesta casa, gairebé un casal, és divers. Es pot dir que en part era per destacar. Els pares volien, segons hem pogut constatar, tenir una filla que fos una senyora. Amb tot, va ser una dona molt ocupada en un negoci que el matrimoni jove posà a Palma. Una botiga, en principi de productes làctics, i després de tota classe d’alimentació i productes de neteja. L’establiment estava en el carrer dels Oms, número 3,  de Palma, i s’anomenà el «Molino de Oro». El matrimoni la va regentar, però més aviat se n’ocupà ella, entre 1944 i 1968,[7] encara que qui figurarava era ell.

 

L’arquitecte

 

L’any 1929 la família Cirer-Pou contractà el prestigiós arquitecte Guillem Forteza Pinya (1892–1943) el qual dissenyà uns plànols ben especials. Guillem Forteza,[8] que després va ser arquitecte municipal, fou director de les construccions escolars de l’estat a les illes Balears des de 1921, en especial en els anys de la Segona República; batle de Palma (1923); exdirigent regionalista —del Centre Regionalista, partit conservador que propugnava l’autonomia de Mallorca— de finals de la dècada del 1910; catalanista i mallorquinista, i partidari de la dignificació i oficialitat de la llengua catalana.

No sabem com hi anaren a parar. De tota manera, es tractava d’una persona catòlica, com la família Pinero, i podria ser ben bé que això hi hagués tengut a veure. S’ha de dir que els Cirer-Pou estigueren relacionats per ideologia religiosa i veïnatge amb la família del metge Josep Claverol Fenosa.[9] Aquest va ser un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca el 1923, membre del Centre Autonomista en 1930-1931 i candidat no electe a regidor de Palma per la coalició Regionalista-Autonomista en 1931. A Sant Jordi ostentà la presidència de diferents associacions parroquials, com Acció Catòlica o el Centre de Lectura Ramon Llull.

En tot cas hem d’anar a 1929, quan es donen els permisos per part de l’Ajuntament de Palma per a construir aquesta petita mansió. O gran, per l’escala de dimensions d’un poble com Sant Jordi, aleshores manta vegades considerat a la premsa o al mateix ajuntament com una «aldea», «poblado», «barrio o barriada», «arrabal», «suburbio» o «caserío» del municipi de Palma.

 

El mestre d’obres

 

Només coneixem un picapedrer que hi fes feina.[10] Es tracta de Llorenç Bordoy Gayà (1897-1932), germà de dos altres picapedrers o mestres d’obres del poble (Francesc i Josep). Ho sabem per un net seu que va rebre la informació a través de la seva mare.[11] Llorenç Bordoy va morir el 1932 en una obra al carrer Major, on hi va haver el forn de Macià Rigo.[12] Per això pensam que el 1932 l’obra de Can Pinero ja estava acabada i, a més, el permís municipal era per a 12 mesos que ens duien a mitjan any 1930. D’altra banda, hi ha una foto del portal principal d’entrada, amb data al dors de 1933, quan segurament Antònia Cirer i Guillem Bosch ja eren casats.

Guillem Cantallops Mut, santjordier, era el mestre d’obres de la casa on va morir Llorenç Bordoy, i segurament de Can Pinero. El trobam diverses vegades a les actes de l’Ajuntament de Palma d’aquells anys per obres a cases o al cementiri de Sant Jordi. Pel que fa al tema de la fusteria, els familiars actuals recorden que havien sentit parlar d’un fuster de Llucmajor.

 

Projecte d’alineacions i rasants a Sant Jordi

 

Des de gairebé principi de segle XX, especialment a la dècada del 1910, quan l’Ajuntament constatà el creixement urbanístic de Sant Jordi, es feren unes quantes actuacions per posar ordre als carrers. Es tractava de construir de manera regular i de tenir els carrers alineats, a més de fer els desmunts necessaris perquè les rasants fossin suaus.

Si miram les actes de comissions i plens de l’Ajuntament de Palma, a més de les Ordenances municipals de 1915, podem comprovar el que hem dit. A la «Reproducció cronològica de documents», que oferim al final de l’article, ho podem constatar (documents 1 a 12). El 1910 (14–03, document 1) ja es proposà el desmunt del carrer Arada, per impossibilitat del trànsit rodat. El 1913 (31–03, document 2) es proposà l’exposició pública del projecte d’alineació dels carrers Bauçà, Forners i Bolívia. I poc després (14–04–1913, document 3) es plantejà d’elaborar un projecte de rasants i alineaments a Sant Jordi per mor del creixent augment de contruccions del «suburbi» del Pla de Sant Jordi i per tal que les noves construccions hi estiguessin sotmeses. No varen ser els únics carrers on es feren actuacions de desmunt o projectes d’alineació.

En aquest acord del ple de l’Ajuntament que acabam d’esmentar, es formulà un altre assumpte aprovat per unanimitat: que l’Ajuntament acordàs un projecte general corresponent a Sant Jordi del qual l’arquitecte municipal, «Gaspar Bennasar» [sic], s’encarregaria del desenvolupament i direcció dels treballs necessaris. No he trobat aquest projecte general per a Sant Jordi, tot i que apunta que serví de base, entre d’altres documents i estudis, per a les Ordenances municipals de Palma de 1915 (document 5). D’aquí la decisió que es degué prendre en algun moment per la qual el carrer Bauçà, que acabava al carrer des Caragol, havia de continuar més enllà.

 

El 1915 (26–01, document 4) es proposà rebaixar la rasant del carrer Bauçà per tal d’evitar que les noves edificacions no sofrissin els perjudicis del desguàs del carrer. Les Ordenances municipals en matèria de rasants i alineaments de carrers tenen molt a veure amb les qüestions urbanístiques del Sant Jordi d’aleshores; afectaren totes les construccions i foren la causa de diferents obres. Diversos propietaris feren al·legacions, com Joan Cirer, per defensar els seus interessos.

 

Projecte arquitectònic i construcció

 

Plànols, permisos i dificultats

Els papers o permisos de l’Ajuntament localitzen la casa al carrer des Caragol amb l’actual cantonada del Bauçà que, aleshores, anava només del carrer de Palma (ara de Sant Jordi, popularment conegut com «sa Costa» o «sa Capomunta») fins al des Caragol. Com es pot veure als plànols que publicam (amb el permís de l’AMP), el casal no és exactament com finalment es va fer. Els motius són diversos. Ben aviat el carrer Bauçà arribà fins al carrer Cantallops —el següent i paral·lel al Caragol—, però el 1929 encara no. L’edifici estava concebut, amb façana principal alineada amb el carrer des Caragol, una altra de les costes de Sant Jordi i, per tant, amb pendent. Havia de tenir un pati-jardí, bastant més gran del que va quedar, que hauria ocupat tot el carrer Bauçà, davant casa seva. El solar complet era propietat de Joan Cirer Servera.[13]

Per això hi va haver una al·legació per part del propietari a l’Ajuntament perquè li deixassin fer el pati-jardí complet, a tota la seva propietat (documents 18–25). L’escrit fou rebutjat perquè s’havia d’atendre a les Ordenances i, per això se li expropià la part del carrer Bauçà.[14]

Segons els documents de la llicència d’obres (document 15), la casa havia d’estar acabada en 12 mesos i no es podia passar a ocupar el que havia de ser la continuació del carrer Bauçà. Aquestes exigències municipals ens fan tenir una sèrie de dubtes en relació a Guillem Forteza i al promotor. Especulaven per veure si al final s’acceptaria poder disposar íntegrament del terreny? Hi va haver algun problema amb Guillem Forteza que no li permetés veure bé el solar? Perquè, no només és que pogués o no ocupar tota la superfície projectada, sinó que el garatge quedava força elevat pel pendent i desnivell del carrer des Caragol, si no és que se’ns escapa algun detall.[15]

És estrany. Ara bé, Guillem Forteza patia una malaltia que l’obligava a passar temporades a un hospital de Barcelona.[16] Per aquest motiu no hauria pogut venir a Sant Jordi a veure l’emplaçament? Qui li feia d’ajudant era el delineant Miquel Fullana. Va venir també aquest al poble?

Per situar-nos, la instància de sol·licitud de permís per efectuar les obres du la data 18 de març de 1929 i la comissió permanent li donà el vistiplau el 29 d’abril següent i la notificà el 3 de maig.[17] La sol·licitud la va fer Joan Cirer i va signada per Guillem Forteza com a arquitecte i per Antònia Cirer en nom, o per ordre, de son pare. En aquesta autorització no hi havia res que impedís edificar tota la parcel·la que havia de formar part del carrer Bauçà. El 24 d’abril l’Oficina Tècnica de Sanitat de l’Ajuntament, a partir dels plànols i de la Memòria descriptiva de l’arquitecte, també autoritzà l’obra —per ajustar-se a les reials ordres corresponents.

Mentrestant, l’arquitecte municipal, Jaume Aleñà, havia signat un escrit, de data 25 d’abril, del Negociat d’Obres – Secció Tècnica, en el qual no veia inconvenient que es poguessin dur a terme les obres, però s’havien de subjectar als plànols oficials, i a les alineacions i rasants. Es repetia que l’obra no havia de superar els 12 mesos. I, finalment, s’havien de limitar a la construcció de la casa, ja que la reixa de ferro ocuparia un terreny que corresponia a la via pública (document núm. 15).

Segons el projecte, la façana principal de la casa havia d’estar alineada amb el carrer des Caragol, i el tancat amb reixa i barrera bloquejava la continuació del carrer Bauçà. La futura prolongació de la via, al lateral de l’edifici, quedava com a pati-jardí. Uns 155 metres quadrats més de jardí als que després tingué: 168,48. En total el jardí hauria tingut 323,48 m². La part edificada de la casa en planta baixa era, i és, de 137,12 m² —dades aproximades a partir del Cadastre i segons el que hauria estat en aquell moment, 1929.

A més, al cap d’un temps, Joan Cirer rebé una notificació del Negociat d’Obres – Secció Administrativa a la seva adreça, Son Verdera, en el mateix sentit. L’oficial encarregat, en data 8 de juny del mateix 1929, li diu que li entreguen els plànols que havia demanat per iniciar les obres de la casa, però que no podia fer el jardí en projecte perquè formava part de la via pública (document núm. 17).

Plànols invertits

La qüestió és que la casa no es va fer segons el disseny inicial. Tot i que tampoc no és absolutament així. Segons com es mira sí que va servir. En el moment que començaren les obres només va caldre invertir els plànols, com si es vessin en un mirall. Afegim però, que segons l’article 742 de les esmentades Ordenances municipals, les obres s’havien de subjectar a les normes generals i seguir estrictament els plànols. Si hem de ser rigorosos, no va ser així.

En un moment o altre Forteza degué venir a Sant Jordi i veure l’emplaçament. Alguna forma d’amistat es va produir entre la família Cirer-Pou i l’arquitecte, segurament amb la filla Antònia, perquè el 1933, en el casament entre aquesta i Guillem Bosch, Forteza fou un dels dos testimonis. La cerimònia se celebrà dins l’antic oratori medieval posteriorment esbucat, amb la signatura de Guillem Forteza, a més de la de Joaquim Marquès Borràs, propietari de la Trapa (Andratx).

Amb aquesta variant del disseny inicial, la façana i entrada principal passà a ser al carrer Bauçà i la façana lateral secundària al carrer des Caragol. Ara bé, les dues façanes no quedaren alineades a cap dels dos carrers, la casa està una mica esbiaxada en relació al carrer Bauçà i queda un jardí més petit, formant una L, davant cada façana. L’alineació amb els carrers es fa amb paret baixa i reixes, així com les barreres d’entrada. Tota la distribució d’habitacions queda invertida, de dreta passà a esquerra i al revés. El que més es nota és el garatge que en el plànol inicial està a l’esquerra, en el carrer des Caragol, i en la realitat acabà estant a la dreta, en el carrer Bauçà. Pel que fa a alineacions, les Ordenances ho deixen clar a l’article 760 (document 5): les façanes dels edificis podran recular a l’interior, però en aquest cas han de quedar limitades per una tanca o reixa subjecta a les alineacions oficials i convenientment decorada segons l’autoritat municipal.

L’arquitectura de Guillem Forteza

El professor Miquel Seguí definia les característiques de l’arquitectura de Guillerm Forteza abans de començar a incorporar el racionalisme dins el seu llenguatge constructiu.[18] Així, Seguí deia que per a les façanes dels edificis civils s’inspirava en la casa palatina o la rural senyorial, però també, en altres ocasions, ho feia en la vil·la d’esbarjo, com és el cas del Palau de Marivent. Amb tot, Can Pinero no és ben bé una vil·la d’esbarjo, encara que s’hi acosta. Altres cases de Guillem Forteza a Sant Jordi estan molt més allunyades de l’estètica regionalista: carrer Major, 11 (1937, Magdalena Tomàs Mas, Madona de sa Torre);[19] carrer de Palma (ara Sant Jordi), 14 (1940 i 1942, Jaume Roca Fiol, Roqueta),[20] i carrer Cantallops, 17 —segurament— (1941, Margalida Homar Ferragut, Sencellera).[21]

Segons l’arquitecte Jaume Mayol, podem parlar dels trets del regionalisme de Guillem Forteza que es donen a la casa del metge cirurgià Miquel Ferrando Obrador a Montuïri que, igualment, descobrim a Can Pinero: «la utilització d’una volumetria compacta, la geometria regular, l’organització centrípeta o la simplicitat en la disposició d’elements constructius i decoratius tradicionals.»[22] Tal vegada, essent ja una obra de 1929, Can Pinero, exteriorment, no és tant una geometria regular si miram la disposició de la balustrada a la façana principal. Així i tot, per a la resta sí que ho és.

Descripció de l’edifici

El casal de Can Pinero destacà del conjunt de cases existents als carrers Bauçà i des Caragol que podríem considerar més tradicionals.[23] La casa va ser construïda segons l’estètica del regionalisme. És una obra menor de Guillem Forteza,[24] encara que amb pretensions. Es tracta d’un edifici de tres plantes: baixa, primera, i golfes (la sala a Mallorca). L’espai habitat són les dues primeres plantes perquè la sala era per a guardar-hi mobiliari, com a gran rebost de productes de matances, o productes del camp. A més, té un petit celler soterrani, que no surt als plànols, i un mirador superior, tampoc no contemplat en el projecte. Abans de seguir endavant, cal esmentar el que especifica la Memòria descriptiva (document 13) en el sentit que s’havia de fer una plataforma de formigó de 0,30 m d’altura, en tota la superfície del solar, per tal de prevenir les humitats del sòl.

Planta baixa i jardí

Les úniques entrades de la casa des de la via pública són dues barreres en el carrer Bauçà que donen al pati: una petita davant la porta principal i una altra més gran que mira al garatge. La planta baixa de la casa, a la façana principal té una porta allindada després d’uns escalons, i una altra porta gran, portassa, amb un arc deprimit convex.

Així mateix, té un altre portal amb llinda igual a la part de carrer des Caragol. Aquest darrer portal dona a una sala d’estar que es comunica amb la cuina i amb la gran entrada o saló, a partir del qual es distribueixen les dependències. El saló d’entrada, pel carrer Bauçà, és un espai obert i només queda delimitat al mig, a la separació dels dos aiguavessos, per dues columnes amb capitell jònic de decoració falsa (imitació del marbre) a cada costat, una adossada i l’altra exempta, que reposen en un pedestal i que, possiblement, aguanten una gran jàssera. Els capitells són de guix, amb les volutes i la resta d’elements decoratius com els ovals i dards. El sostre és un cel ras, també de guix, amb decoració clàssica, com a tota la planta baixa i primera. Al final de l’entrada, a mà esquerra hi ha l’escala per a pujar a la primera planta. El començament de l’escala no segueix els plànols.

I el pati-jardí, per més que qualsevol lloc podia servir per a posar-hi cactus, en aquest era on n’hi havia més. En aquella època algunes de les cartes o postals dirigides al matrimoni Bosch-Cirer posaven a l’adreça «Casa de los Cactus».

Abans de passar a la planta pis, cal esmentar que la part del garatge s’allarga cap al corral i, des d’aquest, a través d’una escala descoberta, es comunica amb el primer pis a través d’una terrasseta i un corredor exterior.

Primera planta

L’interior d’aquesta és similar a la planta baixa. Un saló pràcticament igual que fa d’espai de comunicació i distribució de les quatre habitacions, amb escala que du a les golfes. Aquí hi ha, però, una pilastra adossada a cada banda, en lloc de columnes. Aquesta vegada les pilastres estan recobertes de guix. La decoració acaba també en un capitell jònic.

Sala, terrat, cobertes i mirador

En aquesta planta pis, a l’interior, hi ha una altra escala que du al terrat i a la sala o segona planta superior. Des d’aquest terrat n’hi ha una altra més que du al mirador. La plataforma del mirador se sosté en una columna toscana que s’assenta damunt un pedestal que forma part de la balustrada del terrat i, per tant, la força la fa en la paret mestra de la façana principal, i en un muret que descansa damunt la paret mestra que separa la sala d’estar i la cuina inferiors. El mirador té una forma rectangular allargada i estreta, d’una superfície d’aproximadament d’un terç del terrat esmentat. A la part inferior de cada costat de la balustrada del mirador hi ha una superfície vertical adornada amb plafons, essent l’única superfície referida i arrebossada de les dues façanes principals, cosa que fa pensar que la intenció de referir-la hi era, començant des de dalt, és clar. Els balustres del mirador són més prims que els de la terrassa. Les dues balustrades tenen pedestals que les separen en trams amb decoració, també, de plafons.

Des d’aquest mirador, hi ha una gran vista cap al pla de Sant Jordi. S’hi contempla el que queda dels molins i horts amb les seves construccions, i amb l’horitzó de la imponent serra de Tramuntana que convida a aprendre i situar el nom de les seves muntanyes i pobles. De fet, d’allà dalt es veien les propietats familiars. A l’esquerra, l’antic hort de Can Pinero (Son Verdera?) desaparegut amb la construcció de la pista sud de l’aeroport de Son Santjoan cap als anys setanta, i a la dreta es veu l’hort dels Tarongers. Tota una talaia que mostra una gran part de cases del poble, l’església i el campanar. Un mirador així és una manifestació més de prestigi familiar. En l’espai de davall el mirador hi va haver un colomer. Pel que fa a les cobertes tenim el terrat i unes teulades de dos vessants.

La segona planta, les golfes, és de dues naus comunicades per un gran buit a una banda, situat a l’indret de les jàsseres inferiors dels dos salons, i a l’altra separades per la paret mestra central. Dins aquesta planta es pot observar la coberta de fibrociment. Una part d’aquesta segona planta és la terrassa que pel carrer des Caragol és completa, i pel carrer Bauçà només ho és a damunt de l’habitació esquerra de davant.

Portes, vidrieres i rajoles

A cada planta les portes són de nord o de caoba; es veu fusta bona. Hi ha vidrieres tant a les portes com a les finestres que donen a l’exterior. Les dues primeres plantes tenen el paviment amb rajoles hidràuliques de diferents decoracions i colors, a més dels rodapeus.

 

Façanes

Pel que fa a l’exterior podem observar uns portals i finestres, amb persianes mallorquines a l’exterior i portes amb vidrieres a l’interior. A la planta baixa, a ambdues façanes, hi ha dos portals allindats, amb alternança a les finestres d’arcs de mig punt i llindes que també hi ha a les obertures de la primera planta. Els portals i finestres de les dues façanes principals tenen motllures prefabricades a manera de les vases d’un quadre. Totes les ornamentacions de les façanes són fetes amb motlles.

A la primera planta tot són finestres balconeres o amb balcó. De fet, hi ha dos balcons a la part superior de cada porta de baix que fan destacar-la com a planta noble amb portals acabats en arcs de mig punt. I la resta són finestres balconeres o amb un balcó més reduït. A la planta baixa, llevat dels portals, la resta són finestres.

A la sala de la segona planta hi ha petits finestrons sense cap ornamentació. A totes dues façanes principals el marès és vist i havia de procedir des Coll d’en Rabassa. Les dues s’havien de referir i arrebossar —els maresos havien d’estar «debidamente enlucidos». Però no es va fer per manca de diners, a l’igual que les baranes de ferro, que durant molts d’anys no hi foren, i amb la coberta que no va ser de teules.

En relació a les altres dues façanes (oest i nord) que donen als edificis colindants, la del nord està referida per a fer una mica d’aïllament, i la de ponent mostra el marès. Les dues no tenen pràcticament cap ornamentació. La del nord és llisa i la de l’oest té portes i finestres segons les obertures de les diferents plantes.

Decoració exterior, cornises i sanefes

Hi ha una separació marcada entre la planta baixa i el primer pis. I una cornisa entre el primer pis i la terrassa. No hi ha separació entre el primer pis i la sala de dalt. I hi torna haver una cornisa, on acaben les teulades, que fa de ràfec.

Les finestres de la planta baixa tenen a la part inferior una mica de decoració, com si fos un arquitrau llis amb dos tríglifs, també llisos, acabats amb tres gotes cadascun; elements clàssics.

La separació entre la planta baixa i la primera es fa mitjançant una sanefa amb formes vegetals semblants a fulles d’acant, i una petita sanefa davall amb formes vegetals més senzilles, fins i tot a les finestres balconeres. En el cas dels dos balcons principals, als ampits, també s’hi veu la sanefa vegetal, però a davall, hi ha una nova sanefa amb ovals i dards, i més avall una decoració amb dentells. Els balcons tenen baranes de ferro més senzilles que a les del plànol inicial de 1929. Aquestes baranes són posteriors, en unes fotos de 1958 encara no hi apareixien. Per les hereves de la família sabem que les varen posar cap a 1990 per a evitar el perill que suposaven uns portals sense protecció.

Distribució i funcionalitat dels espais

El casal de Can Pinero està ideat, pensam, per habitar per separat les dues plantes. La planta baixa, si seguim els plànols, a més de la cuina i excusat o comuna (el vàter), tenia el saló, les habitacions i la sala d’estar. Aquí tenim la major part del que seria una zona de dia o zona pública, llevat dels dormitoris. Per una banda seria una zona d’ús general, però per l’altra hi hauria l’habitació dels pares i una altra que hauria pogut ser per algun servent o serventa.

A la segona planta, al voltant del saló, espai de comunicació, hi havia les dependències del matrimoni Bosch-Cirer. Aquesta segona planta també seria zona de dia pel que fa al saló que hauria servit per a pintar, brodar o cosir. No seria, però, una zona tan pública. L’habitació més petita, a la qual l’escala li resta espai, podria haver tengut la funció de petit magatzem del pintor i brodador, a més de lloc de guardar fotos, documents, etc. Les altres tres habitacions en els plànols són semblants. A la realitat, però, dues d’elles, a la part nord, aprofitaren l’espai de damunt del garatge i per això són el doble de grans. Una d’elles, la de davant, va ser la del matrimoni jove.

Ja es veu que, tot i que el disseny del projecte és semblant a la realitat, hi ha algunes coses diferents i, amb el temps, s’ha modificat l’espai, especialment pel que respecta als banys.

Aigües brutes i netes

D’una banda hi ha una cisterna per a la recollida de les aigües pluvials prevista per a una capacitat d’uns cent cinquanta metres cúbics, segons especifica la Memòria. I de l’altra hi havia la cuina i l’excusat, el desguàs dels quals havia d’anar a parar a un pou negre a defora i proper, dotat amb un sifó per a evitar males olors. També hi havia d’haver desguàs en el garatge. Es feia servir el que aleshores es deia sistema Mouras per tal de garantir la higienització de totes les aigües negres.[25]

El que xoca, en termes actuals, és que l’excusat i la cuina estaven projectats l’un al costat de l’altra, i que no hi havia bany. La Memòria parla de «retretes» però només s’hi veu un excusat de dimensions molt reduïdes. Les esmentades Ordenances municipals, en el seu article 720, especifiquen que totes les cases de la Ciutat havien de tenir almenys una peça destinada a excusat de tancament hidràulic, amb llum i ventilació directes des dels patis o de la via pública i d’unes dimensions no inferiors a un metre de longitud per vuitanta centímetres d’amplada, i havien d’estar dotats de sifons o aparells inodors. Naturalment això és el que deien els plànols. Ara bé, una comuna al costat de la cuina, i dins la casa, hauria estat un lloc de molta pudor i per tant, no gens higiènica.

Per això, a la realitat, seguint el sentit comú i les circumstàncies d’aleshores, sense clavegueram als carrers, l’excusat estigué en el corral, a defora, a l’igual que el forn que no figurava en els plànols. Amb els canvis per a situar la casa de manera diferent, i reculada dels carrers des Caragol i de Bauçà, la situació de l’excusat i del pou negre no va ser la inicialment programada. S’havia de sortir al corral, com a la major part de cases del poble en aquells anys i fins ben entrat el segle passat.[26] Amb tot, que l’excusat estigués al corral i que hi hagués unes escales de comunicació per l’exterior al primer pis, independitzava aquest de la necessitat de passar per la planta baixa.

La casa, tot i l’encís que expressa, no tenia un lloc destinat a bany, i l’excusat era diguem-ne primitiu i a l’exterior. Amb els anys s’anaren fent els banys amb vàter a l’interior.

Climatització

L’edifici tampoc no tenia cap tipus de calefacció, ni tan sols una foganya a l’interior. Hem de deduir que a l’estiu la planta baixa havia de ser fresqueta. I a l’hivern que utilitzaven brasers i, possiblement, bosses d’aigua calenta als llits. Per a l’hivern, la situació de les façanes principals, a llevant i migjorn, era bona per a aconseguir una mica de calor.

En definitiva

Un casal que destacava de la major part de cases del poble, tant per les façanes, encara que no estiguessin referides ni arrebossades, com per l’interior ben emblanquinat. El fet d’estar envoltada de paret i reixes, amb les plantes, cactus sobretot, que en part barraven la vista des de la via pública, encara que no totalment, donava a la casa un cert encant misteriós. La vegetació actual encara més.

 

La importància de l’edifici i els seus estadans

 

Can Pinero és una de les cases que es varen construir en els anys vint i trenta del segle passat amb un caràcter especial. N’hi ha d’altres d’aquests anys com ja hem esmentat (nota 1), totes elles dels anys vint. Can Pinero té el permís d’obra de 1929.

L’edifici és regionalista i això li dona també una importància estilística destacable. No pogué acabar-se perquè tot té un límit i, en aquest cas, els diners no arribaren a tant. Que amb el temps tampoc no l’acabassin pogué ser degut a haver viscut a cavall entre s’Arracó, Palma i Sant Jordi.

Aquesta casa té, però, un plus; la història de la gent que la va fer i habitar, en algunes coses molt singular, començant per l’arquitectura. És evident que totes les cases en tenen d’història; aspectes específics i d’altres més comuns. Pel que fa a Can Pinero, només anirem fins a 1990, quan va morir la filla de la casa, Antònia Cirer Pou.[27]

Ara bé, tot i les peculiaritats especials d’en Pinero, Joan Cirer Servera, el protagonisme se l’enduen la filla i el gendre. L’hort de Can Pinero, del qual Joan Cirer es va convertir en senyor, com es diu a Mallorca, estava al camí de Sant Jordi cap a sa Casa Blanca, a la part esquerra, a uns 600 metres del poble. I també era seu l’abans esmentat hort dels Tarongers, a uns dos-cents metres de la casa, cap al nord-oest, on era costum —mal costum— de molts de joves anar a robar taronges, més amb afany de riure que de res, perquè, de tant en tant, en Pinero Vell els esperava i hi havia corredisses i qualque bastonada. En Pinero era nascut a Sant Jordi, de pare de Consell, i mare de Pina, potser d’aquí venia el malnom.

La dona, Francisca Pou, era d’Algaida, i dissortadament sabem poc d’ella. Amb tot, la casa va ser cosa d’aquest matrimoni. Amb el temps, com acabam de dir, la figura de la filla, Antònia, i del gendre Guillem, varen créixer i omplir la casa de contingut.

 

Antònia Cirer Pou

 

 

Antònia Cirer Pou, va néixer al poble de Sant Jordi (municipi de Palma) el 25 d’octubre de 1910 i feia el nom de la seva padrina paterna, Antònia Servera Mulet.[28] Es va casar amb Guillem Bosch, i quan aquest morí (1967), un temps després, en segones núpcies, amb el metge Mateu Alzina Camps del qual no en parlarem, llevat que visqueren a la plaça de les Columnes de Palma (Francesc Garcia Orell),[29] sense deixar d’anar al carrer Bauçà.

Antònia Cirer era una dona educada a la Puresa, amb fortes conviccions religioses i conservadores,[30] a més de ser una persona moderna, decidida i emprenedora. Les seves amistats a Sant Jordi se situen dins les forces vives del poble.[31] No són les úniques, cal comptar, a més, la seva família que, tant per Cirer, com per Pou, com per Servera, era nombrosa.

D’altra banda tenia amistats provinents de s’Arracó i, per tant, del seu primer marit. Com per exemple dels antics propietaris de la Trapa, els Marquès. Igualment dels artistes i crítics d’art més o menys companys de Guillem Bosch, i els amics francesos d’aquest, com el pintor Émile Simon. O la pintora nord-americana Mildred Turner Copperman que passà una temporada a Mallorca durant la Segona República.[32]

Ella és na Pinera. La trobam especialment en el negoci que hem esmentat, el Molino de Oro, al carrer dels Oms. Aquest matrimoni també tenia casa a Palma, a la plaça Joanot Colom (després part de la plaça d’Espanya, i ara de la Porta Pintada), més la casa de s’Arracó, herència de la família Rosa (malnom de Guillem Bosch Palmer, per la part de Palmer), amb terreny adicional. Amb tot, el matrimoni Cirer-Bosch sempre tengueren l’adreça oficial a Sant Jordi, segons diuen els padrons i els censos electorals.

Antònia Cirer també dibuixava i pintava, però no tenia l’art del seu marit. En tot cas, la seva determinació i elegància són inqüestionables. Detall d’això era l’afició per als vestits o la moda. Tanmateix, si s’havia d’arromangar i dur endavant un negoci ho feia. En aquest sentit no vull deixar d’esmentar el periòdic bimestral París-Baleares, òrgan difusor de l’associació «Les cadets de Majorque» que aplegava els emigrants balears a França. La revista la qualificava de senyora, de tracte agradable, «a pesar de què fos de l’extraradi de Palma». També localitzava la seva mort a la «Colonia de San Jorge».[33]

Com es varen conèixer? És difícil saber-ho cert, però possiblement fou a la Puresa aprenent a brodar amb el seu futur marit de professor. Al 1932 ja els trobam correspondència, entre París i Mallorca.

Antònia Cirer va morir a Sant Jordi, després d’una llarga malaltia, el 8 de gener de 1990.

 

 

Guillem Bosch Palmer

En Guillem Rosa, del poble de s’Arracó (municipi d’Andratx),[34] va ser una persona peculiar. Ja hem vist com Jeroni Juan Tous, que el va conèixer, el qualificava d’únic brodador mallorquí dels dos darrers segles i afirmava que aconseguí premis a París, cap a 1930. Guillem Bosch nasqué el 3 de novembre de 1892.

Va fer feina, com tants d’altres arraconers, a Nantes,[35] a partir de 1919, on també anava a classe de pintura i dibuix. A l’Ajuntament d’Andratx figurava que aquell any era dependent. I en el Registre d’Inscripció a Nantes s’especificava que hi anà per exercir de cambrer; «garçon de salle». Allà conegué el pintor Émile Simon, professor seu, i en feu amistat. El 1922 figura que anava a classes nocturnes a l’École Régional des Beaux-Arts Apliqués a l’Industrie de Nantes. Aquell any, «Guillaume Bosch» va rebre alguns premis en aquella escola: de dibuix artístic en el curs elemental —primera divisió, ornament i cap— el primer premi (Medalla de Bronze); de bon manteniment dels llibres d’estil, una menció, i de dibuix artístic, en el curs elemental, el premi en metàl·lic de 5 francs.[36]

Cap a 1925 se’n va anar a París on seguí els seus estudis artístics.[37] Ja aquell any va rebre un premi al Concurs d’Escultura de Pasqua a l’Escola de Belles, sortia al diari El Día,[38] o diferents premis d’escultura, pintura i dibuix (retrat d’home), en el Saló de Belles Arts de París, segons el setmanari Andraitx.[39] El Día també explicava que Guillem Bosch seguiria el seus estudis a l’École de Beaux-Arts de París, entre ells el de brodat.[40] El Correo de Mallorca, el 1926, parla del primer premi a l’Exposició de Brodat Artístic a l’École de Broderie Artistique i que la Verge de «Bosch» va ser exposada al Saló dels Obrers Francesos.[41]

El 15 de juny de 1927, en un diploma de la Ligue Française de l’Enseignement, fundada en 1866 per Jean Macé, figura «Guillermo Bosch» com a professor de dibuix i pintura a la secció de Montparnasse, i és premiat per la seva dedicació a la Instrucció Laïca.[42]

El Día, una altra vegada, diu que el mateix 1927 va rebre, en el Saló de la Universitat de París, el primer premi de Brodat Artístic amb medalla d’or.[43] I, una vegada més aquest diari dona notícia de diferents nomenaments a Guillem Bosch, «Rose»: professor de brodat artístic a la Politechnique de la rue Saint-André-des-Arts de París, professor de Pintura en el curs superior de dibuix de la Vila de París, i que el ministre francès d’Instrucció Pública el nomenà professor d’ensenyament tècnic professional.[44]

No som exaustius en el relat de premis i nomenaments. No és que tampoc en rebés molts més. En tot cas, el 1930 «Guillaume Bosch», rebé el premi a les arts aplicades. I exposà un «Châle espagnol, broderie», al Grand Palais des Champs-Élysées.[45] El 1931 encara surt per una felicitació com a professor al curs de brodats de la Société d’Enseignement Populaire Technique et Professionnel de París.[46]

Està clar que a França, a Nantes i a París, va destacar aviat, especialment, en el brodat. Era un pintor, i dibuixant, que el podríem definir com un altre dels artistes impressionistes fora d’època. Ara bé, el que destaca de la seva obra és, sobretot, el brodat artístic, la pintura a l’agulla: especialment flors, però també persones, i l’ornamentació de casulles que beu del brodat popular tradicional.

Recapitulem i afegim. Guillem Bosch Palmer va ser una persona controvertida a s’Arracó, cosa que queda reflectida a la premsa andritxola i arraconera.[47] No ho tractaré aquí. El que sí es pot dir és que de jove va fer d’aprenent de pastisser a Llucmajor i que segurament anà un temps a Cuba i a Barcelona. El 1919 emigrà a la Bretanya i visqué uns anys a Nantes fent de cambrer i estudiant a l’Escola de Belles Arts de Nantes on, com hem dit, es feu amic del seu professor Émile Simon que era dos anys més vell que ell. Cap a 1924 es traslladà a París on també estigué d’empleat en una pastisseria i en una impremta de monotipista mentre estudiava brodat. Ben aviat feu de professor d’aquest art.

Entre 1930 i 1932 quedà a París però feu algunes vingudes a Mallorca en les quals conegué Antònia Cirer. Segurament ensenyà brodat a les monges de la Puresa. En aquest ambient s’hauria relacionat amb la nostra santjordiera.

Acabada la casa de Can Pinero, Guillem (40 anys) i Antònia (22 anys), es casaren a l’antic oratori de Sant Jordi el 6 de maig de 1933.[48] I des d’aquest moment, tot i haver viscut a Palma i temporades a s’Arracó, la seva residència de referència i casa estable, com hem dit, va ser a Sant Jordi.

De 1934, hem de destacar l’exposició que va fer al Círculo Mallorquín que s’inaugurà el 15 de febrer, amb 85 obres: olis, aquarel·les, dibuixos, sanguines, brodats, flors artificials, composicions naturalistes (segurament ocells embalsamats), cactus empeltats i no empeltats. Tota una mostra de les seves ocupacions artístiques i aficions. En aquesta exposició és l’única vegada que he vist que signava G. Bosch i no Gmo. Bosch. A Mallorca tothom li deia Guillem, ell escrivia Guillermo i a França de vegades sortia com a Guillaume. Igualment sospitam que va ser excepcional que el catàleg d’una exposició seva fos en català.

El 1935 figura de professor, contractat per la Diputació, de l’acadèmia de Belles Arts per a alumnes pobres.

Durant la Guerra Civil va formar part de les Milícies Ciutadanes Urbanes de Palma, segons un certificat de Pedro Palou Quetglas, capità d’infanteria i cap del sisè sector d’aquelles. En aquell document figura que estava domiciliat al carrer [plaça] de Joanot Colom, 6-1-2.[49] En aquest domicili també hi estigueren quan el 1944 obriren el Molino de Oro al carrer dels Oms.

Guillem i Antònia tengueren bastantes amistats franceses i d’altres, com hem vist. Potser la més estreta artísticament va ser amb el pintor Émile Simon (1890-1976), que també tractà la temàtica religiosa i tradicional de la Bretanya.[50] La primera visita d’Émile Simon a Mallorca fou l’estiu de 1922 en companyia del seu deixeble Guillem Bosch. L’obra d’Émile Simon es pot veure a Le Manoir d’Squividan, Finistère (Bretanya), on la comparteix amb la pintora i deixebla Madaleine Fié-Fieux.[51]

Guillem «Rosa», com a darrer brodador del segle XX a Mallorca, es dedicà a l’ornamentació de casulles, de xals i mantons o prendes de vestir com corbates, i a la pintura a l’agulla de roses i diferents flors, a més d’algun retrat o personatge inventat. També se’l coneix com a brodador de banderes i penons. S’oferí durant la República a fer el brodat de la bandera i tenc notícies de la bandera monàrquica posteriorment.

Va ser també un expert en empelts i especialment en cactus que es podien veure en el jardí de Can Pinero. Va participar en diferents premis al respecte a Mallorca. Es parlà de si s’escrigué amb el príncep Rainiero de Mònaco pel que feia al cactus anomenat Coixí o Seient de Sogra, Echinocactus grusonii, perquè Bosch aconseguí que la flor no es podrís. El fet no està provat documentalment per ara. En tot cas, és il·lustratiu de la seva afició als cactus.

Una altra de les seves dèries eren les roses, és de suposar que en part ho era perquè el seu malnom raconer era «Rosa». Aconseguí «fabricar» roses negres a partir d’un líquid que ell mateix inventà, si és que es pot dir així. En queda almenys el brodat d’una rosa negra. I encara una altra, era la dissecació d’ocells.

Amb el temps, i a conseqüència de la degradació de la seva vista, que també li impedia conduir, va anar deixant l’activitat artística. Morí el 27 de desembe de 1967 a Sant Jordi de mort natural, segons diu el llibre de defuncions de la Parròquia. En el nínxol del panteó d’Antònia Cirer Pou, on està enterrat, la inscripció du el seu nom acompanyat d’«artista-pintor».

Finalment, pel que fa a la seva obra, està repartida i una part fou donada al Museu de Mallorca. De moment, no la tenen exposada, però agraesc que la pogués veure i fotografiar de cara a la meva investigació.

Bartomeu Carrió Trujillano

Setembre de 2024

 

Agraïments

 

De s’Arracó. Jaume Bover, Jerònia Gelabert Palmer, Margalida Marquès, Catalina Horrach, Elionor Nicolau, Miquel Ferragut i Vicky Alzina. Jaume Bover, a qui vaig tenir encara el privilegi de conèixer i entrevistar, em va introduir en la figura de Guillem Bosch, Rosa.

De Sant Jordi. Antònia Pizà Pou, Maria Pou Ferretjans, Catalina Pou Roca, Josep Fiol Pou, Xisco Pou, etc. He de dir que, si no fos per una xerrada amb n’Antònia Pizà, no hagués fet aquest article ni tota la investigació. He d’agrair, especialment a Antònia Pizà i Maria Pou, que m’obrissin tan amablement les portes de ca seva.

Altres persones m’han ajudat d’una manera o altra: Guillem Català, Joana Bordoy, Margalida Rosselló, Maria Garau, Miquel Garau, Margalida Pocoví, Bel Pou, Joan Manera, Gabriel Ensenyat, Pilar Juan, Roser Juan, Jaume Mayol… Si me’n tem que he deixat algú l’afegiré tot d’una.

Finalment, els arxius que esment també mereixen el meu agraïment.

 

Abreviatures

 

ADM               Arxiu Diocesà de Mallorca

AFAPC            Arxiu Familiar d’Antoni Pizà Cirer

AGCM             Arxiu General del Consell de Mallorca

AMAN             Arxiu Municipal d’Andratx

AMP                Arxiu Municipal de Palma

APSJ               Arxiu Parroquial de Sant Jordi

ARM                Arxiu del Regne de Mallorca

 

 

Reproducció cronològica de documents

 

1) 14-03-1910. Desmunt al carrer Arada

Llibre d’Actes de 1910. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2180. «N 11. Segunda convocatoria. Sesión del dia 14 de Marzo de 1910.», p. 116-117 (117-118).

«Desmonte calle del Arado y bomba calle Norte [sic].

Se dió cuenta de otra proposición suscrita por los señores Concejales D. Antonio Oliver y Roca, D. Guillermo Mas y D. José Sabater, proponiendo se acuerde:

1.- El conveniente desmonte de la calle del Arado del caserio de San Jordi ya que en la situación en que se encuentra actualmente, es imposible el tránsito rodado por la misma.

2.- Que la fuente de dominio y uso público del citado caserio, situada en la calle de Poniente, se coloque una bomba para facilitar la extracción de agua á los vecinos de aquel lugar, acordándose pase tambien á informe de la Comisión de obres dicha proposición.»

 

2) 31-03-1913. Projecte d’alineament dels carrers Bauçà, Forners i Bolívia

Llibre d’Actes de 1913. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2183. «N. 13. Segunda convocatoria. Sesión ordinaria del día 31 de Marzo de 1913.», p. 122 (125).

«Proyecto alineación de algunes calles del caserío Pla de S. Jordi. Se procedió á la lectura de un dictamen de la Comisión de Obras por el que se propone al Ayuntamiento se sirva acordar que el proyecto de alineación de las calles de Bauzá, Fornés y Bolivia que ha formado el Arquitecto Municipal para la mayor y más ordenada construcción de fincas urbanas en el caserío del Pla de San Jordi, se exponga al público á efectos de reclamación por el termino de veinte dias y que tan luego se conozca el resultado de la información, se apruebe definitivamente sinó se hubiese producido reclamaciones de ninguna especie cuyo dictamen fué aprobado tal como en el mismo se propone.»

 

3) 14-04-1913. Proposta de projecte de rasants i alineaments a Sant Jordi

Llibre d’Actes de 1913. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2183. «N. 15. Segunda convocatoria. Sesión ordinaria del día 14 de Abril de 1913.», p. 149 (152).

«Proyecto general de rasantes y alineacions barriada Pla S. Jordi. Se dió cuenta de un dictamen de la expresada Comisión de Obras, por el que en vista del creciente aumento que va tomando el suburbio del Pla de San Jordi de este término municipal y á fin de que las construcciones urbanas que en dicho caserio se levantan estén subordinadas á rasantes y alineaciones; se propone al Ayuntamiento se sirva acordar la formación del proyecto general correspondiente á la barriada de que se trata encargando al Arquitecto Municipal D. Gaspar Bennasar [sic], el desarrollo y dirección de los trabajos necesarios; cuyo dictamen fué aprobado por unanimidad.»

 

4) 26-01-1915. Proposta per a rebaixar la rasant del carrer Bauçà

Llibre d’Actes de 1915. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2185. Libro de las Actas de las Sesiones del Ayuntamiento de la Ciudad de Palma. Capital de las Baleares. Correspondiente al año 1915. Palma. Imprenta de J. Tous. «N. 4. Segunda convocatoria. Sesión del día 25 de Enero y 26 inmediato siguiente [1915].», p. 44 (48).

«Obras rasante calle Bauzá. S. Jordi. Se dió lectura de la siguiente proposición que literalmente dice:

“Los Concejales que suscriben tienen el honor de proponer á V.E. que previos los correspondientes estudios de la Sección Técnica de Obras, se proceda rebajar la rasante de la calle Bauzá, del caserio de San Jordi, con el fin de evitar que edificaciones recientemente construidas sufran los perjuicicios que les irroga el desague de dicha calle; cuyo coste una vez averiguado y previo dictamen de la Comisión de Hacienda, deberá satisfacerse del capítulo oportuno.- Casas Consistoriales de Palma 26 de Enero de 1915.- Miquel Trián.- Bernardo Obrador”.

La presidencia expuso que dicha proposición pasaría á informe de la Comisión de Obras.

El Sr Trián, dijo que estaba en un todo conforme con ello y que encarecia á la Comisión de Obras estudiara el asunto con cariño.

El Sr Bibiloni, dijo que como individuo de dicha Comisión, prestaria todo su apoyo posible á la referida proposición.»

 

5) 08-02-1915. Articles de les Ordenances municipals sobre obres, rasants i alineaments de carrers

Ordenanzas Municipales de la M. I. N. Y L. Ciudad de Palma de Mallorca y su término acordadas en 1915. Palma. Est. Tipográfico de J. Tous. 1916. Ordenances municipals 1915.

«Por acuerdo plenario de dia 8 de febrero de 1915 fueron aprobadas las Ordenanzas Municipales de la M. I. N. Y L. Ciudad de Palma de Mallorca y su término. Publicadas en el BOP nº 7.514, de 25.11.1915, entraron en vigor el día 15 de julio de 1917.»

AMP, Ordenances municipals, p. 185, 191 i 194-196.  <https://cultura.palma.es/ca/ordenances-1915> [Consulta: 29 agost 2024].

«TÍTULO IV. Policía Sanitaria»

«CAPÍTULO V

Retretes y letrinas»

«Art. 720. Todas las casas de la Ciudad tendrán por lo menos una pieza destinada a retrete de cierre hidráulico, con luz y ventilación directas de los patios o de la vía pública. Estas piezas no bajarán en dimensiones de un metro de longitud por 80 centímetros de latitud y estarán dotados de sifones o aparatos inodoros.

Las tuberías de bajada serán de metal o de barro barnizado por el interior, y antes de acometer a los pozos o pilas de registro se dispondrá en ellas un sifón.»

«TÍTULO V. Policia especial de construcciones»

«CAPÍTULO I

Licencias de obras»

«Art. 742. Las obras se realizarán con sujeción estricta a los planos presentados, a las condiciones impuestas, a las generales de policía y a las que se comuniquen por el Alcalde durante el curso de las mismas, si en ese tiempo ocurriesen circunstancias no previstas que perjudiquen a la seguridad o a la salubridad pública.

Art. 743. Si en el curso de los trabajos se quisiera introducir alguna modificación de importancia en el proyecto, debe solicitarse del Ayuntamiento en la misma forma establecida en el art. 727.»

«CAPÍTULO II. Alineaciones y rasantes

Art. 758. Todo edificio que se construya de nueva planta deberá sujetarse a los planos oficiales de alineaciones y rasantes, sin perjuicio del derecho de indemnización a favor del propietario en el caso de que haya de retroceder el edificio dejando para via pública parte del solar, o del reintegro si debe avanzar con relación a la línea primitiva.

A este efecto no podrá empezarse la cimentación de un edificio de nueva planta, una vez obtenida la aprobación del Ayuntamiento, sin que el arquitecto municipal señale sobre el terreno la alineación y la rasante que deberá seguirse, a lo cual procederá el facultativo municipal en el término del tercer día desde que recibiere del arquitecto particular director de las obras, aviso de que van a comenzar éstas.

Se entenderá como rasante aprobada oficialmente el piso actual de las vias, siempre que no se haya tomado acuerdo de modificarlo con los trámites legales.

Art. 759. No será lícito salir fuera de las líneas oficiales para las calles con ningún cuerpo avanzado que forme parte integrante de la construcción, así como tampoco con retallos y molduras excepto lo dispuesto en el capítulo IV de este Título.

Art. 760. Las fachadas de los edificios podrán retirarse al interior de las manzanas, pero es este caso quedarán limitadas por una cerca o verja sujeta a las alineaciones oficiales y convenientemente decorada a juicio de la autoridad municipal.

La cara exterior del edificio o muro de cerca determinará en todos los casos la línea límite entre la propiedad particular y la vía pública y no podrá retirársela dejando rincones o retallos que excedan de 30 centímetreos, hasta dos mestros de altura sobre el nivel del suelo.

Art. 761. Una vez aprobado por la autoridad por los trámites legales el proyecto de alineación de una calle o plaza todas las casas que la componen quedan de hecho obligadas a ir entrando en la línea según se vayan demoliendo o reedificando, sin perjuicio del abono del valor del terreno que deberán satisfacer el Ayuntamiento o el propietario según sea uno u otro el que lo adquiera.

Art. 762. La medición del terreno que apropie el Ayuntamiento o expropie a los particulares, se harà por el arquitecto municipal y por el de los interesados, describiendo la alineación y suscribiendo el plano que acompañe a escala de 1 : 100 donde se marcarán con tinta negra las líneas existentes, con carmín la nuevas aprobadas, con aguada carmín la superficie que el Ayuntamiento cede y con amarilla la que expropie.

En caso de desavenencia se seguirán los trámites que marca la ley de expropiación forzosa por causa de utilidad pública.»

 

6) 01-03-1915. Obra de millora de la rasant del carrer Bauçà, procediment

Llibre d’Actes de 1915. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2185. Libro de las Actas de las Sesiones del Ayuntamiento de la Ciudad de Palma. Capital de las Baleares. Correspondiente al año 1915. Palma. Imprenta de J. Tous. «Nº 9. Segunda convocatoria. Sesión ordinaria del día 1 de Marzo de 1915.», p. 94 (98).

«Obras desmonte calle Bauzá. S. Jordi.

Se  procedió á la lectura de un dictamen de la Comisión de Obras por el que en vista del presupuesto formado por el Arquitecto Auxiliar D. Jaime Aleñá para las obras de desmonte de la calle de Bauzá del caserio de San Jordi, á fin de mejorar la rasante de la misma y evitar perjuicios á las construcciones que en ella existen, se propone al Ayuntamiento la aprobación de los siguientes extremos:

1º.- Aprobar el presupuesto para dichas obras, importante en la cantidad de 286,14 pesetas.

2º.- Autorizar al Sr Alcalde para que por el procedimiento que estime más rápido, encargue la ejecución del mencionado trabajo atendida la poca importancia del mismo; y

3º.- Oir por razón del gasto á la Comisión de Hacienda.

Se acordó que dicho dictamen conforme en el mismo se propone, pase á estudio de la Comisión de Hacienda.»

 

7) 15-03-1915. Pressupost i procediment per al desmunt del carrer Bauçà

Llibre d’Actes de 1915. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2185. Libro de las Actas de las Sesiones del Ayuntamiento de la Ciudad de Palma. Capital de las Baleares. Correspondiente al año 1915. Palma. Imprenta de J. Tous. «Nº 11. Segunda convocatoria. Sesión ordinaria del día 15 de Marzo de 1915, y su continuación en el 18 inmediato siguiente.», p. 125 (129).

«Crédito desmonte en San Jordi.

Se dió cuenta de otro dictamen de la expresada Comisión de Hacienda por el que se manifiesta que en el Presupuesto municipal, capítulo 6º artº 7º “Pequeñas reparaciones” en los suburbios existe crédito para el gasto de 286’14 pesetas propuesto por la Comisión de Obras con destino á un desmonte en la calle de Bauzá del caserio de San Jordi, mediante destajo á tenor de lo consignado en el mismo presupuesto.

El Sr Presidente dijo que estimaria de la Comisión de Obras, que en lo sucesivo se abstenga de proponer la realización de pequeñas obras, sino que agrupando éstas pueda dar lugar á que se efectuen por subasta y no por medio de destajos.

El Sr Font y Arbós manifestó que la Comisión de Obras tendría en cuenta las indicaciones hechas por la presidencia, después de lo cual fué aprobado el referido distamen.»

 

8) 26-07-1915. Encarregat a escarada del desmunt del carrer Bauçà

Llibre d’Actes de 1915. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2185. Libro de las Actas de las Sesiones del Ayuntamiento de la Ciudad de Palma. Capital de las Baleares. Correspondiente al año 1915. Palma. Imprenta de J. Tous. «Nº 30. Segunda convocatoria. Sesión ordinaria del día 26 de Julio de 1915.», p. 347 (351).

«Obras. […]

24. Otra por certificado expedido por el Arquitecto municipal D. Jaime Aleñá a favor de D. Sebastián Vich destajista en las obras de desmonte de tierras de la calle Bauzá, caserio de S. Jordi; como finiquito 285’22 ptas.»

 

9) 26-07-1915. Recepció d’obres de desmunt del carrer Bauçà que queda pendent

Llibre d’Actes de 1915. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2185. Libro de las Actas de las Sesiones del Ayuntamiento de la Ciudad de Palma. Capital de las Baleares. Correspondiente al año 1915. Palma. Imprenta de J. Tous. «Nº 30. Segunda convocatoria. Sesión ordinaria del día 26 de Julio de 1915.», p. 350 (354).

«Acta de recepción liquidación obras C. Bauzá caserio S. Jordi.

Se convino en que quedara sobre la mesa, un dictament de la Comisión de Obras por el que se somete a la sanción del Ayuntamiento, el acta de recepción y la liquidación de las obras de desmonte de tierras en la calle de Bauzá de la barriada de San Jordi.»

 

10) 02-08-1915. Continua pendent la recepció de les obres al carrer Bauçà

Llibre d’Actes de 1915. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2185. Libro de las Actas de las Sesiones del Ayuntamiento de la Ciudad de Palma. Capital de las Baleares. Correspondiente al año 1915. Palma. Imprenta de J. Tous. «Nº 31. Segunda convocatoria. Sesión ordinaria del día 2 de Agosto de 1915.», p. 363 (367).

«Liquidación obras C. Bauzá S. Jordi.

Se reprodujo igualmente la lectura de otro dictamen de la Comisión de Obras, por el que se somete a la aprobación del Ayuntamiento el acta de recepción definitiva, y liquidación de las obras verificadas por el destajista Sebastián Vich y Comas, para el desmonte de tierras de la calle de Bauzá de la barriada de San Jordi y que se acuerde el pago de 285’22 pesetas importe de dicha liquidación; acordándose continua sobre la mesa dicho asunto.»

 

11) 09-08-1915. Obres del carrer Bauçà que continuen pendent de recepció

Llibre d’Actes de 1915. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2185. Libro de las Actas de las Sesiones del Ayuntamiento de la Ciudad de Palma. Capital de las Baleares. Correspondiente al año 1915. Palma. Imprenta de J. Tous. «Nº 33. Segunda convocatoria. Sesión ordinaria del día 9 de Agosto de 1915.», p. 376 (380).

«Liquidación obras C. Bauzá caserio S. Jordi.

Se acordó continuara sobre la mesa un dictamen de la Comisión de Obras referente al acta de recepción provisional y liquidación de las efectuadas por D. Sebastián Vich y Comas para el desmonte de tierras de la calle Bauzá en el caserio de San Jordi.»

 

12) 16-08-1915. Aprovada la recepció de les obres del carrer Bauçà

Llibre d’Actes de 1915. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2185. Libro de las Actas de las Sesiones del Ayuntamiento de la Ciudad de Palma. Capital de las Baleares. Correspondiente al año 1915. Palma. Imprenta de J. Tous. «Nº 34. Segunda convocatoria. Sesión ordinaria del día 16 de Agosto de 1915.», p. 376 (380).

«Acta recepción definitiva y liquidación obras desmonte C. Bauzá.

Se reprodujo también la lectura de un dictamen de la Comisión de Obras, por el que se someten a la sanción del Ayuntamiento el acta de recepción definitiva y liquidación de las obras verificadas por el destajista D. Sebastián Vich y Comas, para el desmonte de terrenos de la calle de Bauzá, de la barriada de San Jordi, para mejorar dicha vía y que en su consecuencia se sirva acordar el pago de pesetas 285’22, importe de dicha liquidación, cuyo dictamen fué aprobado por unanimidad.»

 

13) 18-03-1929. Memòria descriptiva de Guillem Forteza de la nova casa de Joan Cirer Servera

Expedient obra carrer des Caragol de Sant Jordi. Joan Cirer Servera.

AMP, Exp. 1929/313. LO-224/71.

«Memoria descriptiva.

El solar en donde va a edificar D. Juan Cirer Servera la casa cuyos planos acompañan, está situado en la calle de Caracol del Caserio de Sant Jordi.

Dicha casa constará de planta baja, primer piso y desván, constituyendo todas las plantas en conjunto una sola vivienda. Constará esta vivienda de las siguientes habitaciones: sala de entrada, sala, comedor, cocina y dos cuartos dormitorios en la planta baja; en la planta del piso se encontrará un espaciosa sala de comunicación con cuatro cuartos dormitorios. En la planta baja se encontrará tambien una cochera comunicada con el patio-jardín en su parte posterior. En el patio jardín se situará la cisterna para la recogida de las aguas pluviales cuya cabida será de unos ciento cincuenta metros cúbicos.

Tanto los retretes como la conducción de aguas sucias de la cochera, en cuyo paso se colocará un sifón inodoro, estarán en comunicación directa con una fosa séptica construida según el sistema Mouras a fin de garantizar la higienización de todas las aguas negras.

En toda la superficie del solar que se edifica se ha dispuesto una plataforma de hormigón de 0,30 m. de altura a fin de asegurar el edificio contra las humedades del suelo, siempre posibles.

Los muros y demás paredes se construirán con sillares procedentes de las canteras areniscas del Coll d’En Rabassa debidamente enlucidos.

Palma de Mallorca 18 de Marzo de 1929.

El Arquitecto:

[Firma] Guillem Forteza»

 

14) 24-04-1929. Informe de l’Inspector en cap de Sanitat al batle de Palma

Expedient obra carrer des Caragol de Sant Jordi. Joan Cirer Servera.

AMP, Exp. 1929/313. LO-224/71.

«AYUNTAMIENTO DE PALMA

[Anagrama de Sanitat de Palma]

OFICINA TÉCNICA DE SANIDAD

Examinados los planos y vista la Memoria descriptiva que se acompaña a la solicitud presentada por D. Juan Cirer Cervera [sic] solicitando construir una casa planta baja y piso, en la calle del Caracol de San Jordi, entiende esta Inspección puede autorizarse lo solicitado, por ajustarse segun los planos presentados a lo que preceptua las RR. OO. de 9 Agosto 1923 y 22 de Abril 1922.

Lo que comunico a V.S. a los efectos consiguientes.

Dios guarde a V.S. su vida muchos años.

Palma 24 de Abril de 1929.

El Inspector Jefe de Sanidad Municipal.

[Firma] Bernardo [?]

[segell] Oficina Técnica de Sanidad Ayuntamiento Palma de Mallorca

Sr. Alcalde Presidente de este Exmo. Ayuntamiento.»

 

15) 25-04-1929. Informe de l’arquitecte municipal Jaume Aleñà que considera autoritzable la construcció de la casa sempre que no s’edifiqui dins la via pública del carrer Bauçà

Expedient obra carrer des Caragol de Sant Jordi. Joan Cirer Servera (1929)

AMP, Exp. 1929/313. LO-224/71.

«NEGOCIADO DE Obras. Sección técnica. R.^do núm. 10533

Ayuntamiento de Palma

El Arquitecto que subscribe, en cumplimiento del decreto de V. E. puesto al margen de la precedente instancia, se ha enterado de que D. Juan Cirer Cervera [sic] propietario de un solar número… calle Caracol “San Jordi” solicita se le autorice la construcción de una casa arregladamente a los planos que se acompañan… y en su vista puede manifestar a V. E. que no halla inconveniente en que se conceda el permiso que se solicita, siempre que el interesado se sugete a cuanto prescriben las Ordenanzas Municipales, acuerdos y disposiciones vigentes.

Deberá sujetarse también a los planos oficiales y a las alineaciones y rasantes.

La duración de la obra no excederá de 12 meses.

Siempre que limite la construcción de la casa, puesto que la verja de hierro ocuparía terreno que corresponde a la vía pública en la calle de Bauzá angular con la citada del Caracol.

1. E. no obstante resolverá lo que estime procedente.

Palma 25 de ABR 1929.

159.

[Firma] Jaime Aleñá»

 

16) 29-04-1929. Permís a Joan Cirer Servera per construir la casa

Llibre d’Actes de 1929. Comissió Municipal Permanent. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2198/1. Ayuntamiento de Palma. Actas de las Sesiones celebradas por la Comisión Municipal Permanente desde 1º de Enero a 31 de Diciembre de 1929. «Nº 19. Comisión Municipal Permanente. Sesión ordinaria del día 29 de Abril de 1929.», p. 97 (99).

«Permisos obras. […]

14.-A D. Juan Cirer Cervera para construir una casa planta baja en un solar lindante con la calle del Caracol caserio de San Jordi, con arreglo al plano que acompaña.»

 

17) 08-06-1929. Comunicació del permís per a la casa, però no el jardí

Expedient obra carrer des Caragol de Sant Jordi. Joan Cirer Servera (1929)

AMP, Exp. 1929/313. LO-224/71.

[Sobre]

«NEGOCIADO DE OBRAS. Sección ADMINISTRATIVA

Al [?]

Sr. D. Juan Cirer Servera

Son Verdera – San Jordi

Del [segell] Ayuntamiento de Palma

PO [firma] Sebastián Oliver»

[Text de la carta]

«En 8 Junio 1929 a petición propia fué entregado al interesado el duplicado del plano de esta solicitado, por haber manifestado le hacía falta para principiar las obras de la casa, no del jardín en proyecto toda vez que forma parte de la vía pública segun el plano de las calles del Caracol y de Bauzá en Sⁿ Jordi.

El Of^al encarg^do.

[Firma] S. [?] Mestre»

 

18) 03-02-1931. Expropiació del solar de Joan Cirer Servera per obrir el carrer Bauçà

Llibre d’Actes de 1931. Comissió Municipal Permanent i Comissió Gestora. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2200/2. Libro de actas de las sesiones celebradas por la Comisión Municipal permanente y por la Comisión gestora desde cinco de Enero á dia tres de Junio del año 1931, que consta de ciento cuarenta y nueve folios utilizados. «Nº 6. Comisión Municipal Permanente. Sesión del dia 3 de Febrero de 1931.», p. 22 (24).

«Apertura calle Bauzá de San Jordi.

Seguidamente se aprueba el dictamen siguiente:

[“] Exmo Sr.- El Teniente de Alcalde Delegado de Obras, consecuente con el acuerdo de V. E. de fecha 15 de Diciembre próximo pasado, relativo a la apertura de la calle de Bauzá de la barriada de San Jordi, se ha enterado de los adjuntos documentos, oficio y plano, suscritos por el Arquitecto municipal, en los cuales se expresa que el terreno que con ello ha de pasar a formar parte de la vía pública, propiedad de D. Juan Cirer, mide una superficie de ciento cincuenta y cinco metros, que, a razón de diez pesetas la unidad, importa mil quinientas cincuenta pesetas, cantidad que debe percibir el propio Sr Cirer.- Como quiera que esta mejora ha de ser subvencionada por los beneficiarios de ella, el que suscribe, tiene el honor de proponer a la Comisión municipal permanente tenga a bien acordar: 1º.- La aprobación del justiprecio del expresado terreno, que, conforme queda dicho, asciende a la cifra de 1.550’00 pts.- 2º-Determinar que la cantidad total con que han de constribuir o subvencionar la mejora, cuantos hayan de disfrutarla, quede fijada en el ochenta por ciento de su coste.- 3º- Se comunique al Sr Cirer el valor asignado al terreno para que preste su conformidad al mismo. y; 4º- Para el caso de que los resultados que se obtengan, ya sea respecto de la subvención del 80 % ya por causa derivada del propietario en relación al valor señalado al terreno, produjeran alteración en alguno de los precedentes extremos, dejar condicionado el acuerdo a ulterior o definitiva resolución. Este es su parecer, V. E. no obstante y como siempre resolverá. Palma 31 [?] de Enero 1931.- Jaume Guasp”.»

 

19) 21-10-1931. Aprovació del dictamen per obrir el carrer Bauçà i expropiació del solar de Joan Cirer Servera

Llibre d’Actes de 1931. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2200/1. Libro de las actas de las sesiones celebradas por el [?] Ayuntamiento de la ciudad de Palma de Mallorca durante el año de 1931, que consta de cuatrocientos cuarenta folios. «N 16. [?] del día veinte y uno del mes de Octubre del año mil nuevecientos treinta y uno, […] en segunda convocatoria […]», p. 263 (265).

«Dictamen expropiación porción terreno calle Bauzá. San Jordi.

Igualmente se aprueba el siguiente dictamen:

[“] Exmo Sr.- La Comisión de Obras, después de examinado el adjunto proyecto formado por el Arquitecto municipal Don Gaspar Bennazar [sic], relativo a la expropiación de una parcela para dar paso en la calle de Bauzá del caserio de San Jordi, que pertenece a D. Juan Cirer Cervera, tiene el honor de proponer a V.E. tenga a bien aprobar el indicado proyecto y determinar que, por los trámites reguladores de la expropiación forzosa por utilidad pública municipal, sea aquirida la expresada parcela. Este es el parecer de la Comisión, V.E. no obstante y como siempre resolverá. Palma 15 Octubre 1931.- Sigue la firma”.»

 

20) 18-11-1931. Aprovació del dictamen sobre el desacord de Joan Cirer Servera per l’expropiació del solar del carrer Bauçà

Llibre d’Actes de 1931. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2200/1. Libro de las actas de las sesiones celebradas por el [?] Ayuntamiento de la ciudad de Palma de Mallorca durante el año de 1931, que consta de cuatrocientos cuarenta folios. «Nº 53. Sesión Ordinaria del dia 18 de Noviembre 1931», p. 341 (343).

«Dictamen reclamación D. José [sic] Cirer expropiación parcela C. Bauzá San Jordi.

A continuación se aprueba el siguiente dictamen:

“Exmo Sr.- La Comisión de Obras, enterada de un documento presentado por D. Juan Cirer en el que expone ciertos reparos a la tramitación del expediente para la expropiación de una parcela de su propiedad, sita en la calle de Bauzá, caserio de San Jordi, y visto el informe del Oficial Letrado de esta Corporación en el cual se evidencia la improcedencia del escrito mencionado, acabando por determinar que no es posible atender a la reclamación y que el expediente debe seguir su curso en su último trámite, o sea, que el propietario señale precio al terreno, esta Comisión, de acuerdo con él, tiene el honor de proponer a V. E. Tenga a bien desestimar la petición del Sr Cirer, a los efectos consiguientes. Este es su parecer. V. E. no obstante y como siempre resolverá. Palma 12 Noviembre 1931.- El Presidente, Sigue la firma”.»

 

21) 22-03-1933. L’Ajuntament s’assabenta del contenciós administratiu promogut per Joan Cirer Servera contra l’acord d’expropiació

Llibre d’Actes de 1933. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2202. Este primer tomo de actas de las sesiones celebradas por el Exmo. Ayuntamiento de la ciudad de Palma de Mallorca durante el año mil novecientos treintitres consta de cuatrocientos folios. «Nº 24. Sesión ordinaria del dia 22 de Marzo de 1933.», p. 188 (190).

«Se entera fallo Tribunal Contencioso administrativo confirmando acuerdo Ayuntamiento sobre parcela terreno San Jordi.

El infrascrito Secretario da cuenta al Ayuntamiento, de que se ha dictado sentencia en el juicio contencioso administrativo promovido por D. Juan Perez [sic] Cervera, contra el acuerdo de esta Corporación referente a una parcela de terreno para dar paso a la calle de Bauzá, del caserío Pla de San Jordi, en el sentido de no haber lugar a la demanda y de confirmar dicho acuerdo.

Se da por enterado el Ayuntamiento.»

 

22) 19-04-1933. L’Ajuntament s’assabenta de la sentència; no hi ha lloc a la demanda de Joan Cirer Servera

Llibre d’Actes de 1933. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2202. Este primer tomo de actas de las sesiones celebradas por el Exmo. Ayuntamiento de la ciudad de Palma de Mallorca durante el año mil novecientos treintitres consta de cuatrocientos folios. «Nº 32. Sesión ordinaria del dia 19 de Abril de 1933.», p. 230 (232).

«Se da por enterado sentencia confirmando acuerdo municipal sobre adquisición parcela caserío Sant Jordi.

Seguidamente se da por enterado el Ayuntamiento de la notificación de la sentencia cuya parte dispositiva dice lo siguiente: “fallamos que declarando no haber lugar a la demanda interpuesta por D. Juan Cirer Servera, debemos confirmar y confirmamos el acuerdo del Excmo. Ayuntamiento de Palma de veinte y uno de Octubre de mil novecientos treinta y uno que aprobó la adquisición de una parcela de terreno para dar paso a la calle de Bauzá, del caserío de San Jordi, y firme y subsistente tal acuerdo, sin hacer expresa imposición de costas”.

El Sr. Mas dice: Que ruega que se tenga en cuenta que se ha tenido que llevar un pleito para llegar al definitivo disfrute de una parcela, que siempre fué del dominio público. Pide que se les ponga una reja y que sólo se abone el solar.»

 

23) 03-05-1933. Nou termini de 15 dies a Joan Cirer Servera sobre l’expropiació

Llibre d’Actes de 1933. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2202. Este primer tomo de actas de las sesiones celebradas por el Exmo. Ayuntamiento de la ciudad de Palma de Mallorca durante el año mil novecientos treintitres consta de cuatrocientos folios. «Nº 36. Sesión ordinaria del dia 3 de Mayo de 1933.», p. 262 (264).

«Se aprueba dictamen expropiación parcela calle Bauzá, S. Jordi.

Se aprueba también el dictamen siguiente:

“Exmo Sr.- La Comisión de Obras, enterada de que por el Tribunal provincial de lo Contencioso-Administrativo ha sido confirmado el acuerdo del Ayuntamiento de 21 de Octubre de 1931 por el que se aprobó la adquisición de una parcela de terreno para dar paso a la calle de Bauzá del caserio de San Jordi, tiene el honor de proponer a V. E. que, no siendo aceptable una petición que formula su propietario, Don Juan Cirer Cervera, en instancia de fecha 11 del actual, tenga a bien acordar se señale de nuevo al Sr Cirer que dentro del término de quince días, debe contestar aceptando o rehusando lisa y llanamente la oferta hecha por la Alcaldía en fecha 28 de Diciembre de dicho año, aprobando, a este efecto, la hoja de aprecio que representa 1.522’50 pts. Este es el parecer de la Comisión V. E. no obstante resolverá.[”]

Palma 27 de Abril 1933. El Presidente, Ignacio Ferretjans-.»

 

24) 07-06-1933. Darreres confirmacions de l’expropiació i forma de pagament de l’Ajuntament

Llibre d’Actes de 1933. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2202. Este primer tomo de actas de las sesiones celebradas por el Exmo. Ayuntamiento de la ciudad de Palma de Mallorca durante el año mil novecientos treintitres consta de cuatrocientos folios. «Nº 48. Sesión ordinaria del dia 7 de Junio de 1933.», p. 365-366 (367-368).

«Se aprueba dictamen con significación en depósito valor parcela calle Bauzá San Jordi.

Igualmente se aprueba el dictamen siguiente:

“Exmo Sr.- La Comisión de Obras enterada de que ha transcurrido sin contestación el plazo de los quince días que como consecuencia inmediata del acuerdo de V. E. de 3 de Mayo último se señaló de nuevo a D. Juan Cirer Cervera, propietario de la pequeña parcela sita en la calle de Bauzá, San Jordi, que, por efecto de dar a esta via la alineación correspondiente se expropia, tiene el honor de informar a V. E. de lo que sobre el particular determina el Reglamento sobre obras, servicios y bienes municipales de 14 de Julio de 1924, elevado a fuerza de Ley por la de 15 de Septiembre de 1931. El tercer párrafo de su artículo 109 dice: ‘Dentro del término de quince dias cada interesado deberá contestar aceptado o rehusando lisa y llanamente la oferta. Toda aceptación condicional se tendrá por nula. Transcurrido el término sin recibir respuesta se entenderá aceptada la oferta.’ Y el último siguiente artículo 110, añade: ‘En el caso de aceptación presunta, se hará en la Caja General de Depósitos o en la Delegación de Hacienda de la provincia correspondiente, el depósito del importe consignado en la hoja de aprecio, a nombre del propietario o de la persona que lo represente legalmente. Cumplido este trámite se procederá a la ocupación del inmueble.’ Como se ve, hallándonos en la aceptación presunta, procede consignar el valor a nombre del propietario. Entendiendo que este asunto no puede surtir mas dilación propone a V. E. tenga a bien acordar que, por los trámites pertinentes, se deposite en la Delegación de Hacienda de esta provincia las mil quinientas veinte y dos pesetas con cincuenta céntimos (1.522’50) consignadas en la hoja de aprecio con cargo a la partida 535 del capítulo XI Artº II del vigente presupuesto, todo a los efectos consiguientes. Este es su parecer V. E. no obstante resolverá.

Palma 1 de Junio de 1933. El Presidente. Sigue la firma”.»

 

25) 19-07-1933. Expropiació definitiva del solar per obrir el carrer Bauçà

Llibre d’Actes de 1933. Ajuntament de Palma. AMP, AH 2203. Este segundo tomo de actas de las sesiones celebradas por el Exmo. Ayuntamiento de la ciudad de Palma de Mallorca durante el año mil novecientos treintitres consta de folios, desde el cuatrocientos uno al ochocientos setentiseis, ambos inclusive. «Nº 60. Sesión ordinaria celebrada en segunda convocatoria por el Excmo/ Ayuntamiento el dia 19 de Julio del año 1933.», p. 478 (80).

«11. Se aprueba dictamen sobre ocupación parcela calle Bauzá, San Jordi.

Igualmente se aprueba el siguiente dictamen:

“Excmo. Sr.- La Comisión de Obras, enterada de que, como consecuencia del acuerdo del Ayuntamiento de 7 de Junio último, se ha constituído en la Caja General de Depósitos de la Delegación de Hacienda de Baleares, la cantidad de 1.522,50 pesetas, a que asciende la hoja de aprecio relativa a la parcela que, para dar paso a la calle de Bauzá, de la barriada de San Jordi se expropia a D. Juan Cirer Cervera, tiene el honor de proponer a V. E. tenga a bien acordar se proceda al cumplimiento del último inciso del artº 110 del Reglamento sobre obras servicios y bienes municipales, hoy Ley, que dice: ‘Cumplido este trámite, se procederá a la ocupación del inmueble’ Este es su parecer, V. E. no obstante resolverá. Palma, 13 de Julio de 1933. El Presidente, Ferretjans, rubricado”.»

 

NOTES

 

[1] El recompte de tots els edificis amb caràcter del poble, especialment els dels anys de 1920 a 1950, amb la classificació dels seus propietaris, ens donaria un mapa més exacte d’aquesta afirmació. A la dècada del 1920 en podem esmentar uns quants, pel que fa a permisos d’obres, segons els llibres d’actes de l’Ajuntament de Palma que es poden consultar per internet. No són tots. Aquests permisos d’obres a propietaris de cases que encara les podem veure són: Antoni Crespí Dols, Peladí, al camí de So n’Oliver (ara carrer Gabriel Comas, 7); Guillem Mut Crespí, de sa Farinera, al predi de Can Conet (ara carrer de Pau Bouvy, 33); Josep Claverol Fenosa, es Metge Claverol, a la pleta d’en Sant (ara carrer Metge Claverol, 1), Bernat Garí Oliver, de can Gri, a la plaça de l’Església (ara plaça Monteros, 6). Respectivament: AMP, AH 2191, p. 51 (55), 23-05-1921; AMP, AH 2194-1, p. 58 (60), 19-04-1924; AMP, 2195-1, p. 21 (23), 10-08-1925, i AMP, 2195-1, p. 277 (280), 21-06-1926. Es tracta de dos pagesos (Crespí, Garí), un metge (Claverol) i un industrial fariner (Mut). Un dels dos pagesos en aquell any de 1924 també demanà permís per a construir el Cine Garí: AMP, AH 2194-1, p. 6 (8), 19-04-1924.

[2] Llibres sacramentals. APSJ.

[3] Correo de Mallorca, 17-10-1928, p. 8. El Día, 17-10-1928, p. 4. El Día, 23-10-1929, p. 3.

[4] AMP, LO 224/71. Expedient de llicències d’obres: 1929/313. Promotor Joan Cirer Servera.

[5] JUAN, J. (1980). El bordado artístico en Mallorca. Palma. Luis Ripoll, p. 16. Jeroni Juan Tous, assagista i fotògraf, diu d’ell: «el único bordador [home] conocido durante los últimos siglos [XIX i XX], Guillermo Bosch, de S’Arracó, quien tuvo varios permisos [vol dir “premios”] en París, siendo un verdadero maestro en el arte de la aguja, recordando nuestros pasados artífices, dejándonos varias obras de singular mérito.»

SASTRE, J. (1996). Els brodats a Mallorca. Palma. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, p. 43-44 i 55.

Llibres sacramentals. Per a la data de naixement: ADM, I06-B04_0071_V, parròquia del Sant Crist de s’Arracó, 03-11-1892. Per a la defunció: APSJ, 27-12-1967.

AMAN, 030902FASA0214. «Término Municipal de S’Arracó. Empadronamiento de 1927». 02-12-1917. Guillem Bosch Palmer figura en el domicili arraconer amb son pare, Guillem Bosch Enseñat de 70 anys, però amb la nota que és resident a França. Casa núm. 61 del barri 2n.

L’adreça oficial del matrimoni en diferents padrons i censos electorals era a Sant Jordi:

AMP, CD 235: Padró municipal de Palma 1935.

AGCM, III-507: Cens electoral de Palma 1946.

ARM, GC 670: Cens electoral de Palma 1951.

AGCM, III-590: Cens electoral de Palma 1962.

AGCM, III-555: Cens electoral de Palma 1965.

[6] APSJ, Llibre de Matrimonis, 06-05-1933.

[7] TERRASA, X. (2021). El carrer dels Oms. De tallers de manufactura a comerciants. Palma. Edicions Documenta Balear, p. 81-82.

[8] SEGUÍ, M. [a cura de] (1984). Estudis sobre arquitectura i urbanisme. Guillem Forteza. Barcelona. Secció de Filologia Catalana. Universitat de Palma – Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2 volums.

[9] CARRIÓ, B. (2018). «Espais i història del Pla de Sant Jordi… (Palma). Entitats polítiques de Sant Jordi durant la República i el Franquisme. 1. El Centre de Lectura Ramon Llull». Tomeu Carrió – Viure la historia. Vilaweb.<https://blocs.mesvilaweb.cat/tomeucarrio1201/espais-i-historia-del-pla-de-sant-jordi-palma-entitats-politiques-de-sant-jordi-durant-la-republica-i-el-franquisme-1-el-centre-de-lectura-ramon-llull/> [Consulta: 28-08-2024].

[10] A Mallorca els paletes s’anomenen picapedrers.

[11] Diferents converses amb l’amic Guillem Català Bordoy.

[12] La Última Hora, 30-11-1932, p. 4: «Sensible accidente. Un hombre muerto. La Benemérita del puesto de esta ciudad comunica al señor Gobernador que, el maestro de obras, don Guillermo Cantallops Mut, les manifestó que pocos momentos antes de la denuncia se había caido del andamio de una casa en reparación del caserío de Sant Jordi, en que trabajaba el operario Lorenzo Bordoy Gayá de 35 años.»

Actualment és el núm. 8 del carrer Major.

[13] Vegeu els plànols originals adjunts on pràcticament tota la part del jardí a la dreta de la casa era a l’actual carrer Bauçà.

[14] AMP, AH 2200-1. El Ple de l’Ajuntament de Palma ho resol denegant la petició de Joan Cirer segons consta en el Llibre d’Actes dels Plens a la sessió ordinària de 18 de novembre de 1931, p. 343 (document 20).

AMP, AH 2200-2. La petició ja s’havia debatut a la Comissió Permanent segons el respectiu Llibre d’Actes a la sessió de 3 de febrer de 1931, p. 24. Per ser més clara, recoman la lectura d’aquesta acta (document 18).

Pel que fa a les Ordenances, podeu llegir els articles 758 a 762 (document 5).

[15] A Mallorca, tot i que la paraula garatge també s’empra, és més freqüent parlar de portassa o cotxeria.

[16] Jaume Mayol (2010). L’arquitectura escolar de Guillem Forteza, 1917-1943. Barcelona. Tesi Doctoral UPC, p. 451-460. <https://pro-tectonica-s3.s3.eu-west-1.amazonaws.com/tesis-jaume-mayol-amengualpdf_1581679362.pdf> [Consulta: 25 maig 2024].

[17] Com hem indicat a la nota 4, aquests documents formen part de l’Expedient de llicències d’obres: AMP, 1929/313, promotor Joan Cirer Servera. Al dors de la instància del permís d’obres de 18 de març de 1929 diu: «Palma 3 de Mayo de 1929. Con fecha de hoy se ha comunicado al interesado el acuerdo del dorso de esta solicitud. El Oficial Encargado. [Signatura] L. Mestre.» Vegeu també el document 16. Amb tot, hi ha un cert malentès pel tema del jardí que l’arquitecte municipal Jaume Aleñà ja havia intentat resoldre dies abans, 25 d’abril de 1929. Vegeu el document 15.

[18] SEGUÍ, M. (1990). Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947). Palma. Universitat de les Illes Balears – Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Balears, p. 149 i 151.

[19] AMP, 1937/827.

[20] AMP, 1940/151 i 1942/550.

[21] AMP, 1941/407.

[22] MAYOL (2010), p. 344.

[23] GARCÍA, A. (1997). Pla de Sant Jordi. Història d’un poble. Capítol: Població. Palma, p. 15-17.

[24] Si descomptam les escoles i altres edificis públics que Guillem Forteza va projectar, pel que fa a les cases familiars, evidentment que es tracta d’una obra menor. Guillem Forteza, entre d’altres, és l’arquitecte del Palau de Marivent, construït entre 1924 i 1926 ­—el projecte és de 1923—, propietat de Joan de Saridakis. I també de Cas Metge Ferrando de Montuïri. El metge Ferrando estaria en un esglaó social superior a Joan Cirer. Si comparam les dues construccions ja es veu com els Ferrando eren una família més acabalada.

Sobre la casa de Montuïri: MAYOL, J. (2010). «Cas Metge Ferrando. Una casa de Guillem Forteza, 1925». Montuïri: terres i gent. Primeres Jornades d’Estudis Locals. Del 28 al 30 de novembre de 2008. Ajuntament de Montuïri, p. 341-349.

[25] Memòria descriptiva de Guillem Forteza. Document 13. AMP, Exp. 1929/313.

[26] GARCÍA, A. (1997), p. 17: «Els habitatges no comptaven amb cambra de bany […]. A l’altre costat del femer, formant-ne part, hi havia l’excusat, que era un petit habitacle construït amb mitjans de poca gruixa i que tenia una post de fusta a manera de seient. Rarament disposava de porta, en el millor dels casos una cortina de sac.»

[27] No explicarem tota la història perquè això ho deix per a un proper llibre.

[28] Va tenir una germana, Maria, nascuda el 10 de maig de 1913, que feia el nom de la padrina materna, Maria Puigserver Puigserver. La germana morí al cap de 14 mesos, el 21 de juliol de 1914, de gastroenteritis, el que ens recorda l’elevada mortalitat infantil d’aquella època.

[29] París-Baleares, 327, gener-febrer de 1990, p. 11.

[30] A casa seva rebien la publicació mensual de l’Orde Tercer (TOR) de Sant Francesc, El Heraldo de Cristo, que només podia llegir ella —els seus pares eren analfabets.

Vegeu també la foto de les Quaranta Hores de les Filles de Maria de Sant Jordi. AFAPC, 07-12-1932.

[31] En una de les fotos que mostram apareixen: Teresa Claverol Mut, filla del metge Claverol; la mestra Maciana Garau Mas, filla dels amos de Son Fullana, o les germanes Maciana i Margalida Garau Mascaró, cosines de l’anterior. De les dues germanes, una era casada amb l’advocat i mestre Jaume Amengual Martorell, i l’altra que es casà, posteriorment a la data de la foto, amb el veterinari Miquel Frau Grimalt, respectivament. Miquel Garau Cantallops, de Son Fullana, fou batle delegat de Sant Jordi fins a la Segona República, era pare de Maciana Garau Mas i oncle de les germanes Garau Mascaró.

[32] AFAPC, correspondència.

The Majorca Sun, 12-02-1933.

La Última Hora, 12-02-1936. Al banquet del saló-menjador del Gran Hotel, entre d’altres, figura la senyora «de Bosch» en l’homenatge a Mildred Turner Copperman.

La Almudaina, 13-02-1936. Antònia Cirer i Guillem Bosch queden reflectits a la foto del diari sobre l’homenatge a la pintora al Gran Hotel per l’èxit de l’exposició a les Galeries Costa.

[33] París-Baleares deia: «óbito que le llegó en un chalet que residía en la época veraniega de la Colonia de San Jorge del término de Campos [sic]». I després que: «Doña Antonia contrajo matrimonio en primeras nupcias con don Guillermo Bosch, de Ca Na Rosa, (pintor). Doña Antonia era una señora de un trato agradable, saludaba sin distinciones y a pesar de que fuese del extrarradio de Palma, siempre fue una señora muy respetable.»

[34] Entre 1926 i 1930 s’Arracó va tenir ajuntament independent d’Andratx.

[35] AFAPC. Certificat del batle d’Andratx, Pere Josep Jofre Pujol, on especifica que era de professió dependent, que vivia a s’Arracó i que era persona de bona conducta. El certificat era per al seu viatge a Saint-Nazaire (Bretanya, França). La data del certificat era del 23 de setembre de 1919.

En data de 30 d’octubre de 1919 ja està inscrit en el registre de la vila de Nantes. «Extrait du Registre d’Immatriculation. […] quel nous ha declaré être arrivé le 20 Oct 1919 dans cette commune».

ARM, GC 850: Registro de pasaportes. Llibre 2, núm. 5537, p. 14r, 18-10-1919: «Guillermo Bosch Palmer de Andraitx para Saint Nazaire (Francia)».

FERRAGUT, M. (2009). Instants i instantànies dels restaurants dels emigrants de S’Arracó a França. Palma. Conselleria de Presidència. Govern de les Illes Balears.

FERRAGUT, M. (2012). Vitrines de s’Arracó a França. Palma. Editorial Perifèrics.

[36] AFAPC. République Française. Ministère de l’Instruction Publique et des Beaux-Arts. Ville de Nantes. École Régional de Beaux-Arts Appliqués a l’Industrie. Distribution Solennelle des Prix… 6 de juliol de 1922.

[37] AFAPC. Document on se l’autoritza a pintar, dibuixar i fotografiar a l’interior de museus depenents de l’administració de Belles Arts. République Française, Palais Royal, le 17 Juillet 1925.

[38] El Día, 08-05-1925.

[39] Andraitx, 25-07-1925.

[40] El Día, 22-11-1925.

[41] Correo de Mallorca, 15-12-1926.

[42] AFAPC. Diploma.

[43] El Día, 19-08-1927.

[44] El Día, 06-11-1927.

[45] AFAPC.

D’altra banda, he d’agrair a Jerònia Gelabert de s’Arracó l’accés a l’opuscle de l’exposició de París esmentada de 1930.

[46] AFAPC.

[47] La Voz Arraconense (1924-1936), Andraitx (1920-1945) o Pueblo de Andraitx  (1913-1923) tenen notícies de Guillem Bosch, a més de polèmiques. El buidatge d’aquesta informació ja l’he fet i serà objecte, si no hi ha res que ho impedesqui, d’una publicació més àmplia sobre Guillem Bosch, Rosa, i la seva obra.

[48] APSJ, Llibres sacramentals, matrimonis, 07-05-1933.

[49] AFAPC.

[50] AFAPC. Correspondència i fotografies d’algunes obres d’Émile Simon.

[51] Enllaç: <https://musee-breton.finistere.fr/fr/manoir-de-squividan> [Consulta: 30-09-2024].

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!