Els feixistes de Sant Jordi en la revolta dels trencadors republicans de les Cadenes (Mallorca, juliol de 1936)

El passat juliol va sortir imprès el pregó de les Festes de Sant Cristòfol de s’Arenal 2019 (Ajuntament de Llucmajor 2020). El tema, com ja hem publicat anteriorment en aquest web, era la resistència dels republicans, majoritàriament trencadors, davant del cop d’estat militar i feixista contra la democràcia republicana. Els trencadors de s’Arenal, de ses Cadenes i des Pil·larí s’organitzaren per fer front al moviment rebel.

Ses Cadenes a l’actualitat. Al fons, a mà dreta, la localització de l’antic Cafè de Cas Tort regentat per Bernat Mas.

Miquel Àngel Tortell, el pregoner, li posà per títol La revolta dels trencadors de les Cadenes. Aquesta resistència republicana, amb comunistes, socialistes i d’Esquerra Republicana, va tenir lloc, va ser real, i fins ara només algun historiador l’havia intuït tot i que, en general,  simplement s’ignorava. El seu abast l’ha posat de relleu el nostre amic historiador esmentat.

Anteriorment, moltíssima gent del Pla de Sant Jordi i s’Arenal coneixia la repressió violenta amb assassinats, tortures, presó i camps de concentració per als esforçats defensors de la Segona República. D’altres historiadors n’havien parlat i encara en parlen. Damià Quetglas, Pau Tomàs, Dídac Martorell i David Ginard, sobretot. Antoni Vidal per part de Llucmajor. Una mica l’autor d’aquest article i d’altres més.

Els santjordiers esmentats al consell de guerra

En el pregó s’estudia a fons el consell de guerra de la causa judicial 81/1936, del Jutjat Togat Militar núm. 33 de Palma. Entre la informació que surt hi ha una certa participació de falangistes santjordiers, alguns de destacats. D’altra banda, als nostres articles sobre els assassinats dels republicans Bernat Mas Mas i Guillem Gayà Bonet (en Serro o en Paciència) i, en concret, al nostre comentari sobre el pregó de Miquel Àngel Tortell, ja surt informació. L’article sobre el falangista santjordier Bartomeu Garcies Fiol també en parlava.

De tota manera recapitulem. Al pregó esmentat surten a rotlle, com a falangistes santjordiers que intenvingueren en la captura dels resistents contra els rebels feixistes, Llorenç Mas Paniza (es Carter) i Llorenç «Garleta» que seria el seu fill. (1)  Així ho esmenta Tortell:(2) «Els germans Guillem i Damià Cardell Pastor foren detinguts el 13 de setembre devora del mercat Nou dels Hortolans per tres falangistes, dos dels quals eren Llorenç Garleta i Llorenç Mas Paniza, de 56 anys, Carter jove i vell ‒fill i pare.» Els dos s’havien fet falangistes. Llorenç, Garleta de malnom, era Llorenç Mas Carrió. Ambdós, també, figuraven a l’acta de constitució del Centre Cultural Republicà del Pla de Sant Jordi de data 22 de setembre de 1932.(3) Llorenç Mas Carrió, a més, n’havia estat vicepresident.

El falangista Bartomeu Garcias Fiol (en Gallineta), després batle pedani de Sant Jordi, que Tortell esmenta que no apareix a la causa abans esmentada, també intervingué activament en la repressió dels republicans de s’Arenal, ses Cadenes i es Pil·larí.

«Es Franceset», cap local de la Falange a Sant Jordi

A la causa,(4) d’altra banda, hi ha un document signat pel cap de la Falange de Sant Jordi, Raül Juan Robino Duchesnai; la contestació d’un requiriment que li fan en relació a Llorenç Mas Paniza. L’escrit diu així:

«FALANGE ESPAÑOLA DE LAS J.O.N.S.
JEFATURA LOCAL DE SANT JORDI, 16 MAR 1937
En contestación a su alto oficio de fecha 11 de los corrientes tengo el honor de comunicarle que estando domiciliado en esta localidad el Falangista Lorenzo Más Paniza (a) Cartero) [sic] le he avisado para que comparezca en este Juzgado el dia y hora que señala en su oficio.
Dios guarde a Vd muchos años.
Sant Jordi 16 marzo 1937.
Por el Jefe local
[signatura] R Juan Robino
Señor Comandante D. José Saiz Cañellas».

Seu de la Falange a Sant Jordi. Abans de la guerra ho havia estat del Centre de Lectura Ramon Llull. Els veïnats sentien algunes nits els crits dels qui rebien fortes pallisses i eren obligats a prendre oli de ricí. Un centre d’interrogatoris i de tortura.

Joan Robino (es Franceset), havia estat el vicepresident del Centre de Lectura Ramon Llull,(5) entitat clerical catòlica del poble, de fet integrista, com molts d’altres que passaren a ser de la Falange, o del Requetè, en el cas del seu president, Josep Claverol Fenosa (anteriorment fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca en 1923 i del Centre Autonomista de Mallorca en 1930).

Després d’aquests, a falta de llegir tota la causa, no podem oferir cap més santjordier que surti esmentat. Ara bé, la participació dels feixistes santjordiers en la repressió de la resistència, que recordem que es va produir els primers dies del cop d’estat, entre el 19-20 i el 24 de juliol, continuà aviat en els propers dies i setmanes. A partir del 24 de juliol de 1936, els trencadors republicans optaren per dispersar-se davant el triomf feixista.

Dos trencadors relacionats amb Sant Jordi

La captura de dos dels trencadors, relacionats amb el poble de Sant Jordi; Bernat Mas, de Campos, casat a Sant Jordi i amb família al mateix poble, però que vivia per ses Cadenes, i Guillem Gayà, batejat a l’antic oratori de Sant Jordi però que vivia en es Pil·larí; es donà amb la mobilització dels falangistes de s’Arenal i del Pla de Sant Jordi, entre d’altres. En el cas de Bernat Mas amb la participació de Manuel Soler Muntaner (Manolo de ca sa Poblera, casat a Sant Jordi amb Magdalena Mut Serra, també afiliada a Falange) i algun falangista santjordier com Joan Pou, segons el testimoni directe d’un familiar de Bernat Mas. En el de Guillem Gayà per part de Bartomeu Garcies Fiol (L’amo en Tomeu Gallineta). Bernat Mas i Guillem Gayà foren després assassinats.

La por a un possible atac dels «republicans des Pil·larí»

No sabíem gaire més de la participació santjordiera en el tema de la revolta de ses Cadenes. Recordem que, de fet, fou un moviment més ampli, de les localitats palmesanes properes de s’Arenal –també de la part del nucli dins el municipi de Llucmajor–, de ses Cadenes i des Pil·larí, llocs de moltes pedreres de marès, en aquell moment en ple rendiment per les necessitats de la construcció d’aquells anys del segle XX. Però, fa pocs dies, un familiar d’un altre santjordier,(6) Simó Marimon Gayà, ens informà que aquest darrer s’havia passat de republicà a falangista, davant el perill que suposava per a la seva vida el cop d’estat, i hem pogut saber més coses de la relació entre els feixistes santjordiers amb els republicans «des Pil·larí».

Abans de continuar, cal recordar que en aquesta contrada del municipi de Palma, relacionada amb el de Llucmajor pel tema del nucli de s’Arenal, hi hagué fortes divergències polítiques durant la Segona República, a més de la qüestió del clericalisme-anticlericalisme. La pedania del Pla de Sant Jordi incloïa les localitats i zona agrícola del mateix Sant Jordi, sa Casa Blanca i s’Aranjassa, i la seva parròquia catòlica, arribava fins just el començament del nou nucli des Pil·larí (fins al mateix camí de Son Fangos). Les relacions econòmiques, socials, familiars i personals entre uns pobles i altres eren estretes. Així com amb Llucmajor i l’altre poble de Palma proper, el Coll d’en Rabassa. Hi havia també trencadors de Sant Jordi i s’Aranjassa que feien feina a les pedreres de ses Cadenes i altres localitats esmentades. Per part des Pil·larí (nucli originat a partir de la possessió de Son Sunyer) la continuïtat agrícola amb Sant Jordi era total. Però a Sant Jordi la influència de les dretes i del clergat (un clergat integrista) era majoritària, mentre que a s’Arenal, ses Cadenes i es Pil·larí una gran part d’influència la tenien les esquerres amb un cert component anticlerical. I això especialment el 1936. En aquest context hi hagué algunes topades entre clericals i anticlericals, a més de la normal competència electoral. Això no tenia per què ser tan funest, ni suficient en cap cas, com per després desfermar la violenta venjança que aplicaren les dretes a través del cop d’estat de 19 de juliol de 1936.

El nostre testimoni ens ha informat del que la seva mare li va contar sense esmentar en quin moment de la Guerra Civil. Aquest no podia ser d’altre que als inicis del cop d’estat. Els falangistes santjordiers organitzaren torns de guàrdia per defensar-se dels des Pil·larí. En aquesta localitat hi havia el centre o Saló Nou, anomenat Es Vincle, de caràcter republicà, segurament socialista, seu de l’entitat Cultura Social des de 1933.(7) I a ses Cadenes s’havia format el Radi Comunista de les Cadenes.(8)

La Quintana de So n’Oliver, a l’esquerra de la foto, a una de les entrades de Sant Jordi, per on feien guàrdia els falangistes els primers dies del cop d’estat.

De fet, ja havíem sentit parlar de les guàrdies dels falangistes,(9) però no s’havia relacionat amb la revolta dels trencadors. Ara però, sabem, a través d’aquest nou testimoni, que els falangistes santjordiers esperaven un possible, probable i temut per a ells, atac dels «republicans des Pil·larí». Concretament, a la zona sud del poble, a prop de So n’Oliver, al turó anomenat Cas Quitxero, i a la Quintana de So n’Oliver. El lloc més propici i que oferia la possibilitat de fer-ho més sigil·losament. La qüestió és que entre aquests falangistes santjordiers s’hi trobava Simó Marimon Gayà (L’amo en Simó). Simó Marimon havia estat membre del Centre Cultural Republicà,(10) adscrit primer al Partit Republicà Federal de Mallorca i després al Partit Republicà Radical. El 1936 figurava com a vocal primer de la delegació de Sant Jordi d’Esquerra Republicana Balear (ERB), constituïda el 25 de gener d’aquell any.(11) Hem de suposar que, com altres republicans, amb el cop d’estat es passaren als falangistes o als requetès per protegir-se. Amb tot, els feixistes santjordiers no es fiaven d’ell i no hi volien fer la guàrdia (se suposa que la feien de dos en dos). El falangista Joan Pou, segons aquesta nova revelació, s’oferí a fer-la i tenir-lo vigilat al mateix temps.

Simó Marimon Gayà a finals de la dècada de 1970.

Noves revelacions i conclusions

Amb aquest article, després d’aquesta informació que no coneixíem, ni hem vist publicada enlloc, el que pretenem és posar de manifest l’actuació de feixistes santjordiers en la repressió de la zona de les pedreres, a uns cinc quilòmetres de Sant Jordi, així com afegir una altra prova sobre la resistència dels trencadors i el fet que la Falange de Sant Jordi, s’hi involucrà plenament: organització de la defensa davant un atac republicà al cau de les dretes de la petita comarca del Pla de Sant Jordi, i participació en la captura i en la repressió subsegüent. Els falangistes, i altres elements de la dreta de Sant Jordi, temien la força dels trencadors, molts d’ells comunistes, i la seva organització a favor de la República.

Al mateix temps, ens hem acostat a l’actuació d’algun republicà, com Simó Marimon, que s’hagué de plantejar què fer davant el canvi polític que s’havia produït, tan desfavorable per a la seva integritat. D’altres també n’havíem sentit a parlar, com és al cas de Mateu Coll Comas que partí, aconsellat pel capità (segurament era d’aquest rang) anomenat París, com a soldat «dels nacionals» cap a la península on fou ferit al Front de l’Ebre. O el cas de Bartomeu Oliver Vidal (Mestre Tomeu Jaques) que també canvià de bàndol. I si repassam la llista de republicans del Centre Cultural Republicà, i alguns d’ERB, encara molts més aconseguiren salvar-se gràcies, segurament, a estratègies com aquesta.

Bartomeu Carrió Trujillano

Sant Jordi 29 d’octubre de 2020

 

NOTES

(1) D’aquest darrer no sabem en quin moment, abans o després de la guerra, va fer-se guàrdia civil. Un germà seu, Gabriel Mas Carrió, va ser policia. Informació pròpia familiar.

(2) P. 62.

(3) Certificat per al Governador Civil de 24 de setembre de 1932. ARM (Arxiu del Regne de Mallorca), GC 1630/2276. Vegeu també la nostra aportació a les I Jornades d’Estudis: el Pla de Sant Jordi. Palma 2017. P. 149-170: «Evolució sociopolítica al Pla de Sant Jordi a mitjan segle XX (1931-1970)».

(4) Foli 163.

(5) ARM GC 1631/2317.

(6) L’entrevista feta el 26 d’octubre de 2020 fou directa i sense gravació. No donam el nom de l’entrevistat però, si calgués, ho faríem en el futur. Encara ara hi ha una certa por a dir segons què.

(7) ARM GC 1632/2383.

(8) ARM GC 1639/2737.

(9) Entrevista a Antoni Oliver Capellà (Toni Meví) feta el 18 de juny de 2019.

(10) ARM GC 1630/2276.

(11) ARM GC 1639/2700.

 

 

Afegeix un comentari