Tomeu Carrió

Viure la història

12 de març de 2017
0 comentaris

Orígens de l’associacionisme esportiu a Sant Jordi (Mallorca): El CD Sant Jordi (1940-1941)

Els orígens dels clubs esportius a Sant Jordi els trobam dins l’etapa franquista, tot d’una acabada la Guerra Civil. El bàndol rebel, “nacional”, triomfador de la guerra, promogué l’esport com una manera de donar-se prestigi i de controlar la població.

Durant els anys 40 es varen fundar uns quants clubs esportius. De la documentació del Govern Civil (GC) que es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca (ARM), la primera associació és el CD Sant Jordi de futbol, que es constituí al final de l’any 1940.

Segell del CD Sant Jordi

El 1942, i almenys fins a 1946, va aparèixer la Unión Ciclista Pla de Sant Jordi de la que en foren presidents successivament Gregori Garcias Riera, Josep Cardell Sebastià i Maties Puigserver Ferrer.

I el 1946 el Club Deportivo Baloncesto San Jordi (president Miquel Garau Mas), del que tenim fotografies de l’equip masculí, però no sabem quan de temps existí. En els anys 60 la Secció Femenina de la Falange Española formà un equip de bàsquet entre les fèmines que feien el Servei Social; la JF de Sant Jordi de la qual coneixem la seva existència almenys entre 1964 i 1966.(1)

També sabem que hi hagué un segon club ciclista cap a finals dels 50 i inicis del 60 aproximadament: el Club Ciclista Sant Jordi. Un dels seus directius era Joan Català Mir. Entre els seus corredors hi havia el seu familiar Guillem Bennàssar Català (de can Blai). La informació d’aquest club la coneixem gràcies a Guillem Català Bordoy, fill de Joan Català Mir, que ens va mostrar els segells de l’entitat i ens contà alguns dels seus records al respecte.

Pel que fa al club de futbol, CD Sant Jordi, els documents que tenim els coneguérem primer a través d’un treball de Llorenç Carrió Crespí per a l’assignatura de Moviments Socials i Culturals del professor Miquel Duran Pastor, de la Universitat de les Illes Balears: Sant Jordi. Abans, durant i després de la Guerra inCivil. El treball també oferia la notícia i els documents de la Unión Ciclista Pla de Sant Jordi.

Foto de maig de 1944 (arxiu particular). El del mig és Joan Garau Mas

L’expedient del CD Sant Jordi (ARM, GC 1641/2835) conté uns quants documents; els estatuts de 8 (?) de desembre de 1940, una sol·licitud de 12 de desembre de 1940 per a l’admissió de la nova societat (2) i una còpia de l’acta de constitució del club de 15 de gener de 1941 (3). També hi ha els informes enviats per la Guàrdia Civil al governador.

Amb tot, volem destacar unes quantes coses, conseqüència de la dictadura franquista. Els documents es presentaren al governador civil que és qui autoritzava el club i aprovava, després dels informes abans esmentats elaborats per la Guàrdia Civil (4), els membres de la Junta Directiva encara que, teòricament, el nomenament el feia la Federació Balear de Futbol. Com es veurà, tot estava completament polititzat pel nou règim feixista: per esser membre del club era condició “indispensable” estar adherit al “Glorioso Movimiento Salvador de España”. A més, en el cas que el club hagués tengut una administració i empleats (cosa curiosa si no és perquè això mateix es posava a tots els estatuts d’aquella època) havien de reservar un tant per cent als “caballeros mutilados” i als “ex combatientes del Ejército Nacional”.

Així, per tant, el primer que consta com a president en data 30 de desembre de 1940 és Gregori Garcias Riera. Mentrestant a l’acta de constitució del CD Sant Jordi de 15 de gener de 1941, pocs dies després, els càrrecs directius eren Miquel Garau Mascaró (president), Antoni Martorell Estelrich (secretari) i Joan Garau Mas (delegat). Al document signat per Joan Garau consta com a adreça particular el carrer (plaça?) de Son Fullana, del Pla de Sant Jordi. Als estatuts que signa Gregori Garcías l’adreça del club és la de plaça Monteros 6.

S’ha de dir que l’expedient té una portada que posa “Baja” a màquina d’escriure i “1940” escrit a mà al costat, dins uns parèntesis. Tot i això, veim que ha aparegut la data de 1941 i no sabem si després va continuar. Sí que sabem que a finals de la dècada de 1940 existia o el mateix club o un altre club amb el mateix nom.(5)

Bartomeu Carrió Trujillano. Sant Jordi (Mallorca), 12 de març de 2017

(1) La JF de Sant Jordi, és així com apareix a la publicació dels Boy Scouts de Sant Jordi Sempre a Punt, núm. 1 de 1964 (arxiu particular). També ens n’informà Isabel Pou Mesquida, una de les integrants de l’equip, així com de les activitats del Servei Social de la Secció Femenina a Sant Jordi.
(2) Reproducció del document, tal com està escrit:
“Excmo. Sr.
JUAN GARAU MAS, con domicilio en el Plá de Sant Jordi de éste término municipal, calle Son Fullana, en concepto de Delegado de la Sociedad deportiva de balonpié denominada ‘Club Deportivo Sant Jordi’, a V.E. con el mayor respeto:
SUPLICA se digne admitir como Sociedad con arreglo a las disposiciones vigentes sobre el  particular a dicho Club acompañando al efecto sus Estatutos por duplicado.
Gracia que espera merecer de la renonocida bondad de V.E. cuya vida guarde Dios muchos años.
Palma de Mallorca, 12 de Diciembre de 1940″
[Signatura]
“Excmo. Sr. Gobernador de BALEARES”
(3) Reproducció textual del document: “Copia del Acta de constitución de la Sociedad deportiva ‘C.D. Sant Jordi'”
“En el Libro de Actas folº1 dice así: Acta .= En Sant Jordi a quince de Enero de mil novecientos cuarentaiuno, D. Miguel Garau Mascaró, D. Antonio Martorell Estelrich y D. Juan Garau Más, Presidente, Secretario y Delegado repectivamente del Club Deportivo Sant Jordi; reunidos en el domicilio Social, proceden de común acuerdo a constituir dicha sociedad cuya única finalidad es el fomento del Fútbol.- Y para que conste y de acuerdo con las disposiciones vigentes, firman la presente, en la fecha antes citada.- El Secretario, Antonio Martorell Estelrich, -Rubricado.- El Delegado, Juan Garau Más.- Rubricado.- El Presidente, Miguel Garau Mascaró,. Rubricado.- Hay un sello que dice: -C.D. Sant Jordi.
Es copia.
El Secretario”
[Signatura]
(4) Al mateix expedient es troben dos escrits de data 30 de desembre de 1940 del comandant del “Puesto de Palma” de la Guàrdia Civil Heliodoro Sánchez Blas. En el primer hi ha la carta que contestava a la del governador civil de 20 del mateix mes en la qual informava que li enviava els informes “politicos sociales” [sic] i altres antecedents dels organitzadors del club així com el reglament. Del president Gregori Garcias Riera especificava que era “de ideal derechista, de conducta y antecedentes intachables y afecto a la Causa Nacional”. Del secretari, Antoni Martorell Estelrich, “Maestro Nacional, natural de Felanitx, lleva residiendo en San Jordi unos dos años, durante los cuales viene observando buena conducta y se le considera afecto a la Causa Nacional”. I del delegat, Joan Garau Mas, “no ha militado en ningún partido político, [?] tendencia derechista, de conducta y antecedentes intachables y afecto a la Causa Nacional”.
Pel que fa a la signatura dels Estatuts la reproduïm a continuació:
(5) Del CD Sant Jordi es pot consultar Alejandro García Llinàs (2002) a Pla de Sant Jordi. Història d’un poble, fascicle “Capítol: Les entitats”, pàgines 17 a 20. També hi ha la publicació Personatges Singulars de Sant Jordi. Pere Llinàs Bestard, “Peixet”, de Josep M. Lendínez González (2006), publicat pel Club Prat de Catí. En el cas de la biografia de Pere Llinàs Bestard, hi ha relacionat el CD Sant Jordi i el CD Recreo. Hi ha, per tant, una mica de feina investigadora per destriar un club de l’altre i la seva relació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!