Aquest matí de divendres en Joan Taberner i jo hem fet una eixida a la recerca d’informació històrica. Devers les 9 hem arribat a es Rafalet amb dues ensaïmades de Can Coll per acompanyar el berenar a què ens convidaven, És un lloc molt agradable de foravila d’es Pil·larí, al municipi de Palma.
Amb uns quants companys d’en Joan, després de les presentacions, ens hem posat a parlar de la història d’es Pil·larí i voltants (de Sant Jordi a s’Arenal, passant per s’Aranjassa). Mentrestant l’amo en Tomeu Vidal seguia cuinant unes bones truites de verdures del temps amb espàrecs que hem menjat amb olives trencades i un bon pa mallorquí. Aigua, vi… Al final una mica d’ensaïmada llisa i amb tallades i cafè. Érem uns 6 o 7, d’edats entre els 62 anys i els 80 i més.
Hem parlat de la Guerra Civil, de les escoles de l’època, d’eines i d’unes baldufes que servien per fer forats a la terrissa i així poder cosir-la. També ho hem fet de les pedreres i els trencadors, dels batles pedanis d’es Pil·larí, de s’Aranjassa i de Sant Jordi i del contraban. De pedreres i troballes. Dels noms d’es Pil·larí (Son Sunyer, San Francisco, Sant Francesc, Estats Units o es Tral·larel -aquest darrer se li deia més de “nit”-). Ens han mostrat fotos i aclarit coses que mig ja sabíem o que no en sabíem gens.
També l’amo en Pau Tomàs, Rander, en acabar, ens ha recitat una glosa de les moltes que sap. M’ha dit que en sabia una però que no estava segur si l’havia de recitar perquè no posava molt bé Sant Jordi. Li hem dit que no hi ha cap problema. I la veritat és que la glosa és interessant.
Així com puguem traurem l’entrellat de tota aquesta trobada. Ara bé, ja podem oferir alguna cosa. L’amo en Tomeu, per exemple, ens ha mostrat el seu llibre de text de 1942 amb el segell de l’escola dels Estats Units (es Pil·larí) que es trobava a un pis del camí de Muntanya prop de ca ses Monges.
De tornada hi hem passat i l’hem fotografiada. En Damià Vidal Monserrat, el propietari de la casa, ha estat qui ens ha donat la informació i ens ha dit que ens fixàssim amb els ferros de la façana on posaven la bandera.
D’altra banda hem pogut comprovar, també, que el segell de l’escola encara duia l’escut de la Segona República que es reconeix per la corona mural.
De tornada ens hem aturat a davant l’hort de can Set, ja a s’Aranjassa, on hi va viure el batle Gallineta de Sant Jordi.
En Joan Taberner em contà que quan era regidor i batle pedani i li regalaren una moto Guzzi es feu, o feu, construir una mica de pontet al torrent de sa Síquia per poder arribar a ca seva més aviat.
Llàstima que es trobi tan espenyat. Sempre m’hi havia fixat però no sabia per què hi era. Idò per al totpoderós, altre temps, Bartomeu Garcias Fiol (Gallineta), batle d’un Pla de Sant Jordi que agrupava Sant Jordi, s’Aranjassa i sa Casa Blanca, així com el cap de la Falange Local que feia arribar la seva influència fins al mateix Pil·larí.
Ara toca la feina de repassar la gravació de la trobada, afegir relats als que ja sabem de les nostres contrades i, relacionar fets, persones i associacions per tal de treure l’entrellat d’una història tan important com qualsevol altra: la història del Pla de Sant Jordi a mitjan segle XX.
Bartomeu Carrió Trujillano
Sant Jordi, 3 de març de 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!