tofermos

“DEMOCRACIA BAJO ASEDIO” ( RTVE )

Anit, a RTVE, vaig poder “desconnectar” un moment i gaudir d’un documental sobre la democràcia als EEUU. Les intervencions i imatges anaven seguint quasi com un fil conductor les caricatures de Ann Telnaes, la seua preparació i comentaris, cosa que li va donar al producte un acabat excel·lent.
Els entrevistats -experts de la talla del politòleg Steven Levitsky- van tractar de forma molt didàctica i amena la polarització social, la deriva perillosíssima de l’extrema dreta de Trump i l’activisme judicial antidemocràtic. Amenaces mortals a la democràcia liberal arreu d’Occident (incloent part de l’Amèrica Llatina) que no estem sabent afrontar.
Tampoc se’ls va passar per alt contextualitzar el recurrent discurs d’enyorança a un passat idealitzat i perdut del grup ètnic dominant. Com a Alemanya i Itàlia als anys trenta del segle passat.

Quan es van tractar els aspectes institucionals com son el sistema electoral, el seu naixement i evolució històrica en relació a la població negra o el seu malapportionement; la invasió del poder judicial (Tribunal Suprem) al poder legislatiu o l’elecció i perpetuïtat dels seus membres, no em va sorprendre gens ni miqueta que exclamaren alertats que la societat americana ho desconeix.
A casa nostra passa igual (i a la del veí): ningú s’ha preocupat d’explicar les regles del joc, el funcionament i paper de les institucions democràtiques. La gran paradoxa és que, els que guanyen (amb menys vots com Trump) gràcies a les perversions del sistema, acaben imposant el discurs fake de víctimes, negant la legitimitat d’altri i rebutjant el resultat. Aspecte últim aquest que Levitsky (hereu directe de l’espanyol Juan Linz) apunta en la llista d’elements definitoris d’un partit antidemocràtic.
Així, el desconeixement social sobre les regles del joc i el seu origen és un tema clau. Entendre que la divisió de poders naix de la desconfiana cap a un dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial) perquè no passa per les urnes mai, el judicial; que la representativitat territorial implica que Estats (o províncies espanyoles) estiguen sobrerepresentats o que el Senat era, en origen, el fre a la democràcia per a aritòcrates però també saber en què pot evolucionar hui en dia, equivaldria a falcar el sistema. Cosa que, confiats, non fet mai.
Potser quan es va explicar la reducció de poder de les càmeres altes (Senat, Lords, Bundesrat…) arreu del món, se’ls va oblidar afegir que en molts sistemes federals, una vegada desproveïts del dret a veto, se’ls confereix la funció fonamental de debatre i consensuar normes evitant (amb èxit) la conflictivitat i que siga l’órgan judicial que vetlla per la constitucionalitat de les lleis qui acabe definint-les. És el cas del Bundesrat alemà o austríac i no ho és, desgraciadament, a Espanya o EUA.

Altre aspecte molt més important que no es va remarcar bé (al meu parer) és la relació entre el perill extrem en què ens trobem (molt ben documentat, analitzat i exposat) i el desconeixement social dels aspectes institucionals al·ludits adés.
La fi de la democràcia no és produirà sols per ignorar les vertaderes intencions i interessos de l’extrema dreta.
Una societat no pot defendre el que no sap perquè ni com funciona. Es queda amb el valor simbòlic, buit de les institucions: l’únic que accepten (exageradament, a més!) els seus enemics, justament.

Acabe doncs, ressaltant del documental els aspectes istitucionals interessants que hi podeu trobar per entendre les properes eleccions i el que puga passar després:
– Elecció indirecta del President mitjançant col·legi electoral.
– Malppoirtement (des proporcionalitat en la representació territorial) al Senat brutal (2 senadors per Estat).
– Dret a veto legislatiu del Senat
– Les barreres reals a la població negra (inscripció prèvia i dificultats per fer-la) i a altres minories.
– El sistema (FPTP, first past the post) el partit que treu un vot més per Estat, es queda amb tots els escons al Congrés. Alta desproporcionalitat d’un sistema majoritari que sembla que alguns reclamen a Espanya i clau per entendre la històrica conflictivitat a Amèrica Llatina.
– Els membres del Tribunal Suprem els designa el President a dit (es l’òrgan que determina la constitucionalitat de lleis) de forma vitalícia. Mireu els desgavells que ha creat.

https://www.rtve.es/play/videos/documentos-tv/democracia-bajo-asedio