tofermos

reflexions sense més

Publicat el 25 d'abril de 2025

Argüeso i viure de la política

Entre l’alternativa personal de dedicar-se a la política com a professió, el que seria fer-se (adquir habilitats i coneixements) un polític professional i l’alternativa torera de tirar pel dret i fer del ‘viure de la política’ una professió, hi ha una gran diferència.
Son els partits els que d’han de promoure la primera i ben digna opció professional i, a la vegada, rebutjar i depurar els oportunistes acomodats. Però pareix que no ho tenen clar; ben bé fan el contrari.
Obliden la preparació dels seus mentre recluten vividors espavilats del mercat de fitxatges on s’ofereixen espavilats de partits a la deriva.
El cas d’Argüeso (exCS i més) és un exemple paradigmàtic d’especialista en ‘viure de la política’. El Secretari Autonòmic d’Emergències al·lega desconeixement sobre el sistema de seguretat i emergències per alertes hidrològiques. La jutgessa li aclareix que, en tot cas, el desconeixement seria raó de la negligència. Ell vol cobrar de Secretari Autonòmic i ‘jugar de bulto’.
Quan exercia de policia o Guàrdia Civil, llevaria les denúncies si el conductor alegava desconèixer la senyal de trànsit?
Un desconeixement, per cert, que no li pesava a la consciència mentre es dedicava a respondre a amics i parents sobre carreteres tallades… Quan es tracta d’abusar, Emilio es veu que ha adquirit totes les habilitats.

Emilio fa la impressió de ser d’aquells que, cada vegada que canvien de jaqueta s’excusen en el seu perfil més tècnic, professional que no polític! Irònic? patètic. Ha fet del ‘viure de la política’ una professió i per això el va fitxar Mazón, per a no fer res. Déu els cria i nosaltres els patim.

Notícia a VilaWeb



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Tomàs Ferrandis Moscardó | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent