CALAIX DESASTRE

Hi ha dies que m’aixeco, em poso davant l’ordinador i em venen tot d’idees al cap, unes de bones, altres de no tant bones i fins i tot algunes de macabres. I en canvi hi ha dies que engego  l’ordinador, obro un full en blanc i després de no sé quanta estona i per més que ho provi, segueix en blanc. No sé de què parlar. I no és que no hi hagi temes per parlar, no, però és com si jo mateixa ja estès massa cansada de sentir parlar sempre del mateix.

No ho sé, per posar un exemple, a l’Ortega Cano que l’empresonin d’una vegada i deixin tot plegats de donar la llauna volen demanar un indult a un acte que no és qüestionable. Si ha begut ha begut, i prou, i si la pena és presó, doncs a la garjola i sanseacabó, i prou marejar la perdiu.

Per no parlar del tema de la infanta Cristina, que o és tonta o li volen  fer passar, que no sé que és pitjor. Doncs això, que haver d’escoltar un dia sí i un altre també els privilegis de la borbona, pel sol fet de ser qui és, i que en ple segle XXI algú pugui dir que ho va fer perquè està “enamorada”, m’encén. Definitivament no només no és  tonta si no  que és més llesta del que sembla, i coneixedora i sabedora  dels privilegis que té per ser qui és, endavant les atxes que aquí no passa res. Perquè no passa res. Estic d’acord que molta gent va fer les coses malament, però no hem de perdre de  vista que algú no només els hi va deixar  fer, si no que  els estimulava i fins i tot  i en molts casos els incitava a fer-les; però tornem-hi, que hagis d’escoltar que una persona de més de 80 anys, i no cal tan gran no, una persona de carrer sense coneixements financers, que hagis de sentir que et diguin que s’havia de llegir la lletra petita de les tristament famoses “preferents”, o de les clàusules abusives de les hipoteques o préstecs, i en canvi, la infanta, que suposadament té uns estudis i un formació que la majoria no pot ni somniar i el pitjor de tot pagada entre tots, que ella no hagi de llegir res, perquè ella “confia”… Apaga y vámonos.

Jo encara no entenc com no hi ha una revolució social en tota regla. Els rics cada cop són més rics a costelles dels pobres, mentre que els pobres cada cop són més pobres per acabar d’enriquir als rics; ens roben descaradament tots plegats i amb total impunitat ( bancs, polítics, gobiernos…) Nosaltres sí que som tontos. Tontos per aguantar un dia i un altre com uns i altres ens prenen el pel continua i reiteradament.

Per no parlar, de la llei de l’avortament, que fins i tot jo que sempre he dit que no en sóc pas una defensora entusiasta, m’adono que és una monumental cagada i que és no un pas si no molts passos enrere en el temps, tant pel que fa als drets de les dones com moltes vegades dels mateixos nadons.

Però és clar, tenint en compte que el llibre escrit per la periodista italiana Costanza Miriano “Cásate y sé sumisa” i que ha publicat l’Arzobispado de Granada, és número u de vendes i proposa a la dona fer uns passos enrere en la seva vida personal i deixa anar perles com ara: “No som iguals als homes en res i no reconèixer-ho és font de patiment segur”, o aquesta que diu “ La dona porta inscrita l’obediència dins seu, mentre l’home en canvi porta la vocació de la llibertat i la guia”. Sense paraules m’he quedat. A aquesta senyora li dedicaré un capítol sencer per sant Valentí.