CALAIX DESASTRE

Sant Valentí fa referència a un dels tres sants màrtirs  romans dels segle III, d’existència discutida, que suposadament van viure a l’antiga Roma. L’Església Catòlica Romana celebra la festivitat cada 14 de febrer. És una celebració tradicional d’alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els enamorats s’expressen i demostren el seu amor i afecte mutu, i per això és conegut com el dia dels enamorats, celebrat aquest dia perquè es creia que era quan les aus triaven parella. La forma tradicional de celebració és mitjançant l ’intercanvi de notes d’amor, les famosament conegudes com a “Valentines”, amb símbols com els cors, o Cupido i les fletxes, entre altres. Tot i que a Catalunya, el dia dels enamorats se celebra el 23 d’abril, dia de Sant Jordi.

Aquesta festa no morirà mai, mentre no mori l’amor, i aquest donat que és el sentiment que mou el món, té un bon futur. I mentre hi hagi gent tan enamorada com la infanta Cristina, que per amor ho va signar tot, i tot, i tot… Sembla una paradoxa tot plegat. Per què no sé jo fins a quin punt ha demostrat amor a l’Iñaki dient “no sé”, “no me acuerdo”,”desconozco la mecànica”, “no me consta”, “yo confiaba en mi marido”… Confiava?. En passat?. Què passa, que ja no hi confia?. O és que se li ha acabat l’amor?. La infanta n’era sabedora de tot plegat des del 2006, quan el Rei li va demanar que li digués al seu marit que abandonés aquest tipus de negocis. O això diuen, si no surt que el Rei també n’era soci.

A mi tot plegat em fa fàstic i em provoca rebuig aquesta imatge d’esposa fidel, lleial, submisa  que en ple segle XXI encara confia tots els assumptes de diners o decisions importants al seu marit. I a més, no és gens coherent amb la imatge de dona alliberada, independent i fins i tot feminista que ha volgut transmetre sempre la duquessa de Palma.  Cristina de Borbó va esser la primera dona llicenciada universitària a la Família Real espanyola, ja sabem que el coeficient de la primogènita no és molt alt. I que és una dona de caràcter quan es va negar a casar-se amb Felip de Bèlgica, marxant de la Zarzuela i instal·lant-se a viure a Barcelona. La noia va tenir diferents amors, entre ells el recentment desaparegut Alvaro Bultó, i finalment es va encapritxar d’un jugador de handbol del Futbol Club Barcelona. Hem d’admetre que l’Iñaki en aquella època estava de força bon veure, no com ara que sembla un cadàver.

Per això, que no lliga aquest caràcter rebel amb aquesta sobtada submissió. I ella molt referir-se a Cupido, però “como yo no sé nada”, tota la culpa per l’Urdangarin, qui  s’enfronta fins a 19 anys de presó. Però que no s’estengui el pànic, que ja han dit que si torna part, no han dit quina, dels 6 milions d’euros “presumptament robats”, però que si torna serà que els tenia, l’Iñaki  podria aconseguir les penes mínimes dels sis delictes dels que se’l acusa.

Ai mira, no sé,si la Cris va a veure’l a la presó, potser sí que és amor