CALAIX DESASTRE

A Roma, al servent o criat se li deia “minister”, de “minus” o menys perquè eren els que menys valien o menys sabien. I el “minister” era l’últim dels criats. I era habitual dir en llatí de l’època és clar, només serveix per ministre.

Diuen en castellà que “nunca te acostarás sin saber una cosa más,  que traduït literalment no queda gaire bé, malgrat el significat sigui el mateix. I és cert. Jo sovint, gairebé cada nit, analitzo el dia, com ha anat, què he fet,  i entre altres coses, si he après alguna cosa nova. I em sorprenc a mi mateixa, alhora que m’adono cada dia de la meva ignorància, perquè cada dia, invariablement, descobreixo que he aprés alguna cosa nova. Pot ser un petit truc de maquillatge, un secret de cuina, un refrany… és igual, però alguna cosa que no sabia segur que trobo.

Avui llegia a  “La Contra” de La Vanguardia, una entrevista a Virgilio Ortega, personatge que jo no coneixia fins avui, però el titular deia: “Si yo la llamo pelleja, ¿se enfadará?”: I he pensat llegeix. I resulta que he aprés un munt de coses sobre l’origen de les paraules, que per cert és una cosa que moltes vegades em pregunto jo. I l’home ha començat explicant que la gran descoberta dels grecs, va ser l’individu, ja que van ser els primers en preguntar-se pel món físic i van crear la filosofia i al preguntar-se pel món personal van crear la ètica, aquesta cosa que ara molt pocs coneixen.

I va explicant l’origen de moltes paraules, i per exemple diu que càtedra, vol dir seient o lloc on reposen o on s’assenten els malucs, per tant quan diem és un catedràtic, en realitat diem que seu no que ensenya, el que no vol dir que no pugui ensenyar assegut.

També m’ha sorprès l’origen de la paraula “pantalons” que es veu que deu el seu nom  a un sant venecià, sant Pantaleone.

I he sabut que “eu” vol dir bé o bo, i posa per exemple l’eutanàsia o el bon morir o l’eugènesia que vol  dir néixer bé. I jo també desconeixia la procedència de la paraula idiota, que ara proferim com un insult i en realitat és veu que no ho és i fa referència a les persones que no s’ocupen de la “polis” , és a dir del poble, sinó de “l’ idion”,que vol dir dels assumptes privats o particulars. Ara és més aviat al revés, els idiotes són els que s’ocupen del poble. I a mesura que anava llegint, m’anava adonat de la meva ignorància i incultura.

Ara el que m’ha agradat més ha estat arribar a la paraula “ministre”. Explica el senyor Ortega que “mestre”  ve del llatí “magister”, paraula que alhora va relacionada a “magis” i que vol dir el que més val,  el que serveix per cap i per mestre. En canvi a Roma, al servent o criat se li deia “minister”, de “minus” o menys perquè eren els que menys valien o menys sabien. I el “minister” era l’últim dels criats. I era habitual dir en llatí de l’època és clar, només serveix per ministre.

Avui gràcies al senyor Virgilo Ortega he entès moltes coses, com per exemple el per què del funcionament de la nostra societat. I he pres consciència que avui no he aprés una cosa més, sinó moltes coses més.