CALAIX DESASTRE

Des que ahir al matí, al voltant de dos quarts d’onze, Mariano Rajoy, president del govern espanyol, anunciés que el Rei abdica a favor del seu fill, sembla com si el país sencer s’hagués aturat i no es parla de res més. A mi, que no sóc pas una experta en política, em va fer olor de socarrim tot plegat i no sé però hi veig una estranya maniobra en tot plegat per distreure l’atenció d’algun altre focus, que no sé si és el cas Noos, si l’ independència de Catalunya,  si alguna crisi institucional o monàrquica o una mica tot plegat.

El president del govern, va anunciar ahir en declaració institucional, que el rei Joan Carles I, havia decidit abdicar en el seu fill, el fins ara príncep Felip, segons està previst a l’article 57-1 i 57-2 de la Constitució. “Sa majestat el Rei m’acaba de comunicar la seva voluntat de renunciar al tro i obrir el procés successori”. I amb aquestes paraules es com si hagués donat el tret de sortida a tota mena d’especulacions. I ara, com sempre passa en aquest país de pandereta, farem la feina que s’havia d’haver fet fa 40 anys, en dos dies, a corre-cuita i malament. I per què ara en un moment tan delicat?. Per què precisament una setmana després del desgavell de les eleccions europees?.

Doncs sembla ser que ho han de fer abans no plegui en Rubalcaba al capdavant del PSOE, partit que com tots sabem està molt dividit i amb clares arrels republicanes. Segons sembla el Rei va decidir abdicar el dia del seu aniversari al gener, tot i que no ho va comunicar al president del govern i al líder de l’oposició fins al març, i que en Rubalcaba es va comprometre a donar suport a la successió. No seria així, depenent de qui liderés el PSOE perquè una part de la militància exigeix Rubalcaba es decanti per referèndum per la monarquia.  No deixa de tenir certa gràcia  perquè aquets són els mateixos que no volen que Catalunya faci cap mena de referèndum.

No és pas la primera monarquia que protagonitza un relleu, doncs en poc més d’un any, la d’Espanya serà la tercera. Albert de Bèlgica va abdicar mig any després que la Reina Beatriu d’Holanda que ho va fer el 30 d’abril del 2013 i per voluntat pròpia, no així el rei belga que es va veure obligat a abdicar per problemes personals, escàndols fiscals i amorosos amb filla il·legítima inclosa, en mig d’una gran polèmica. En ambdós casos han passat de reis a prínceps.

En el cas del Rei d’Espanya, “Spain is different”. La Constitució espanyola no preveu quin serà el càrrec que ostentaran a partir d’ara els Reis, així que el més probable tot fa pensar  que continuïn essent Reis. Vaja, com el Vaticà que ara té dos Papes, ara aquí com que la bossa sona, tindrem 4 Reis i una princesa, perquè Elionor, com s’empenyen a dir-li els mitjans catalans, serà Princesa d’Astúries. No sé què em fa pensar que haurem d’augmentar la dotació a la Casa Real.

Això que Letizia, actual Princesa d’Astúries i futura Reina d’Espanya, ella diu que això és una feina i que dissabtes i diumenges no treballa. Vaja que  no són res més que uns funcionaris d’alt nivell que “treballen” i representen la “marca España”.

Sabeu què us dic: Visca el rei… ves quin remei!.