CALAIX DESASTRE

Què en pensaran els escriptors professionals, qualificats, aquells que tot i tenir molt a dir no troben editorial que els publiqui el seu treball, i que si tenen la sort de poder arribar a editar-lo se’n veuen un tip per poder vendre’l?.

No sé que li agafa a tothom, que quan triomfen mínimament ja es creuen en la obligació d’escriure les seves memòries, encara que tinguin 20 anys o una autobiografia, suposadament per explicar el que no han explicat mai, però que la majoria de vegades ens sabem de memòria de les vegades que ho hem sentit en una o altra cadena. Quan ho vaig sentir em va recórrer un calfred per tot el cos. La Belén Esteban, la “princesa del pueblo”, s’ha apuntat a aquesta nova tendència i s’ha fet escriptora. Bé, això és un dir i sense ànims d’ofendre cap escriptor de veritat. El meu cap, com una centrifugadora no parava de donar-hi  voltes i més voltes: què en pensaran els escriptors professionals, qualificats,  aquells que tot i tenir molt a dir no troben editorial que els publiqui el seu treball, i que si tenen la sort de poder arribar a editar-lo se’n veuen un tip per poder vendre’l?.

Doncs es veu que la noia de San Blas, que l’únic mèrit que se li coneix, si és que se li pot dir mèrit, ha estat engendrar, parir i criar a la primogènita del torero Jesulín de Ubrique, ha decidit escriure un llibre per si algú encara no sap la seva història. Tot i que mèrit en té, no ens hem pas d’enganyar, perquè la noia fa 14, sí sí 14 anys que viu de la tonteria tonta d’anar venent tots els seus amors i desamors, entre clams de “por mi hija maaato”.

Doncs això i poca cosa més és el que deu poder explicar la Esteban al seu llibre, que només el títol ja té genuïna mala bava, “Ambiciones y reflexiones”.  I no vull ser malpensada, però suposo que algú el deu haver escrit en nom de la noia perquè sentint-la parlar, ja veus que molt profund el llibre no serà. I diuen que mai abans la firma de còpies d’un llibre havia generat tanta expectació, que es van arribar a formar cues quilomètriques esperant a que la col·laboradora del programa “Sálvame” de Telecinco els dediqués el llibre i  que fins i tot va haver d’entrar escortada per membres de seguretat. I es veu que aquest fet es repeteix allà on va, i que el llibre ja ha exhaurit la quarta edició. Déu meu senyor, això no ho arregla ni la llei “Wert”, o potser és per això i gent com la Esteban figuren com a escriptors.

Sigui com sigui, la Esteban, com si fós l’autora d’un bestseller  va saludar propis i estranys i donant una imatge molt propera, que això ho sap fer bé, tot i dir que explicava aquesta “nova etapa de la seva vida”. Nova;  però si sempre és més del mateix. Famílies senceres fent cua per veure i abraçar a la “princesa del pueblo”. Naty Abascal, que molta substància tampoc té la senyora, la veritat sigui dita, també ha escrit un llibre, “100% Naty”. No sé si valdrà la pena, però potser aquí aprendre’m alguna forma nova de posar-nos el foulard.