El bloc d'en Titot

L’àrbitre pita penalti.
És del tot injust i un senyor aparentment respectable agafa d’una
revolada una ampolla que té al costat i la llença violentament
contra aquell que ha gosat perjudicar injustament el seu equip. No ho
ha pensat, ho ha fet i prou, com un acte de justícia imprescindible:
allò no es podia permetre. El penalti s’ha xutat, ha resultat gol i
el seu equip ha perdut. El senyor aparentment respectable ha estat
detingut i multat. I també han multat el seu equip, que a més a més
ha vist com li clausuraven l’estadi cinc partits, amb les conseqüents
pèrdues econòmiques. L’acció justiciera del senyor aparentment
respectable ha estat nefasta per al seu equip.

Sovint les accions
irreflexives produeixen l’efecte invers al aparentment desitjat. Un
cas clar també és el de la guerra santa d’Anglada contra l’Islam,
contra els immigrants, que acaba produint l’efecte invers al
desitjat, ja que fonamenta les bases per que a Vic es consolidi com
una ciutat que aculli immigració. Ell dirà que no, evidentment, ell
tira l’ampolla a l’àrbitre convençut que la justícia universal
requereix del seu gest valent. Tanmateix tothom coneix les
limitacions intel·lectuals d’Anglada, per dir-ho d’una manera fina.

Tothom sap que la
immigració que ha experimentat els Països Catalans en la darrera
dècada és d’arrel estrictament econòmica. La gent que ha vingut
preferiria no haver-ho hagut de fer. A ningú li agrada haver de
deixar la seva terra, la seva família… Ningú no pensa que els
immigrants han vingut en conxorxa amb la missió d’envair-nos i
fer-nos abraçar la seva fe. Ningú no ho pensa, ni tant sols aquells
que, com Anglada, ho proclamen.

Les migracions
econòmiques tenen com a denominador comú desplaçar els autòctons
de les feines més mal pagades, més feixugues. La immigració recent
del nostre país no s’ha saltat aquesta tendència. I precisament,
els pobles i ciutats que han atret més immigració són els que
oferien més treball precari. I aquesta constant és manté i es
mantindrà: on hi hagi treball precari hi haurà la gent més
desesperada disposada a realitzar-lo. Evidentment hi ha gent que li
interessa això: perquè pagar un sou a un autòcton si se’n pot
pagar mig a un immigrant? Per a aquesta gent seria un drama que la
immigració s’integrés socialment, que se sindiqués, que es
relacionés fraternalment amb els autòctons… Seria un drama perquè
començarien a demanar sous dignes. Per tant per als empresaris
explotadors és essencial que els immigrants siguin immigrants
sempre, tota la vida, que mai arribin a ser ciutadans normals. I aquí
és on entra en joc Anglada. Anglada ni des de l’Ajuntament —ni des
del Parlament si hagués estat escollit diputat— pot fer fora la
immigració i això ell ho sap. L’únic que pot fer és fer-los la
vida impossible —ha
proclamat fa pocs dies que és el seu objectiu. L’únic que pot fer és fer créixer l’odi,
enfrontar immigrants i autòctons per garantir que mai formin part
d’una sola comunitat. Aquesta, com vèiem, és la fórmula màgica de
l’explotador. I aquesta a l’hora també és una pista per endevinar
qui paga les campanyes milionàries del partit racista d’Anglada. És
més barat pagar campanyes a un xitxarel·lo que sous dignes a cent
treballadors.

Anglada esdevé així la
garantia personificada que a Vic segueixi havent-hi immigració i
que n’arribi més, tanta com el mercat de l’explotació vagi necessitant
a cada moment. Això són faves comptades.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!