El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

14 de gener de 2007
7 comentaris

Viatge al cor de la cultura popular

Torno la corona amb
pena

pel carrer feia
molt goig

però la gent de
Calldetenes

ja em prenien tots
per boig.

Acabo d?arribar
d?Espolla, de la 5a Trobada de Cançó Improvisada i no només m?ho he passat molt
bé sinó que a més tinc la sensació d?haver estat a un dels llocs més
interessants, culturalment parlant.

Es tracta d?una
trobada anual de gent que practica la cançó improvisada, un gènere que si bé en
alguns llocs del país té un vigor i una solera important, com és el cas del
Cant d?Estil valencià, en altres, com les nyacres empordaneses o el glosat
menorquí s?ha revifat in extremis els
darrers anys.

En la trobada hi ha
hagut diferents actes i tallers, però el punt culminant va ser el Combat de
Glosadors de dissabte a la nit. Vuit participants, els que havien superat les
rondes de classificació de la tarda, havien d?improvisar quartetes i cantar-les
en funció d?una sèrie de temes que proposava successivament l?organització.
L?habilitat en la rima i en la mètrica i l?enginy de res respostes cantades
eren els elements que el jurat valorava per nomenar la persona que havia
d?ostentar el títol de Rei/na de les Nyacres 2007.

La improvisació es
feia en base a diverses melodies populars que tenen aquest objectiu (garrotins,
nyacres, corrandes, etc) i que interpretava una petita orquestra dirigida per
Marcel Casellas.

Abans del Combat de
Glosadors hi va haver una mostra de Cant d?Estil a càrrec dels cantadors Josep
Aparicio ?Apa? i Teresa Segarra i el versador Josemi Sanchez que, un cop
acabades les activitats seguiren cantant ?fora de programa? al bar de la
societat ?La Fraternal?
d?Espolla i fins i tot (quan ens en van fotre fora) en el menjador d?una casa
particular fins altíssimes hores de la matinada.

Com ja ho havia
estat l?any passat, crec que la
Trobada va ser un exitàs i, tot i que tal i com està
concebuda no pot créixer (a Espolla no hi pot sopar i dormir més gent, i al
teatre de La Fraternal
no hi cabia ni una agulla), això és un abona notícia. El creixement la
projecció de la Cançó Improvisada
no és que la trobada empordanesa s?hagi d?acabar fent a l?Estadi de Vilatenim,
sinó que es multipliquin les petites trobades. Cal tenir en compte que seria
molt feixuc que en un Combat de Glosadors participessin més de vuit o deu concursants.

La cançó
improvisada és un dels elements de la cultura popular més purs perquè és molt
difícil, per les seves característiques, que es contamini de mercantilització,
com passa en altres vessants culturals en que és més difícil destriar quina par
és pròpiament cultura i quina és descaradament negoci. La cançó improvisada
només té sentit en directe, i si tot el públic se?n sent partícip i còmplice i
té la possibilitat d?alçar-se des de la platea i entrar en conversa cantada amb
els glosadors o altres persones del públic. Per tant, en cada Cantada
s?estableix un escenari i uns protagonistes diferents però aquestes
complicitats només tindran sentit i interès fins a la finalització d?aquella
cantada. Una hipotètica edició i venda de l?enregistrament d?un Combat, o la
tria de les millors gloses s?abaratiria en la descontextualització.

Afortunadament, el
Cor de la Carxofa,
col·lectiu organitzador de la
Trobada d?Espolla organitza amb freqüència cantades arreu del
país. Us recomano que ho conegueu i que feu un viatge al cor de la cultura
popular.

  1. Moltes gracies de nou Titot per donar-nos a coneixer un acte no massa conegut de la cultura popular que és practica en el nostre País, he de dir que potser n’havia sentit a parlar un cop, no recordo a on ,però tu m’ho has fet recordar i m’has fet saber exactament de que es tracta exactament aquesta expresió cultural que com totes cal conservar i com dius tu si pot ser anar reproduïnt a diversos llocs de les nostres contrades. Salut i endavant

  2.     Hola, Titot.

    Només una pregunta, es van cantar jotes també, a la trobada esta?

    Me temo que la jota de les Terres de l’Ebre ha estat sempre la gran oblidada en este tipus d’activitats, probablement per la creença (errònia) de que es tracta d’un tipus de cançó de procedència aragonesa.

    En cas negatiu t’agrairia em diguesses com posar-me en contacte amb els organitzadors.

    Gràcies Titot, salut i força al canyut!

    Oriol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!