El bloc d'en Titot

Ni les tres sentències que qüestionen la immersió lingüística,
ni la recent interlocutòria que imposa la seva suspensió són
accions de bona fe, en defensa d’una llengua – el castellà- que
correria perill de desaparició a Catalunya.

Podria pensar això gent
desinformada, de fora dels Països Catalans, intoxicada per les
campanyes de mitjans de comunicació d’inspiració feixista o per
líders polítics espanyols que han trobat en la confrontació
cultural un bon esquer de vots quan veuen que la seva mediocritat
política els pot condemnar al fracàs. Podria pensar això gent que
sent, un dia rere l’altre, per ràdios i televisions que a Catalunya
està prohibit posar el rètol dels comerços en castellà, o que es
castiga als nens i nenes si al pati de les escoles parlen aquesta
llengua. Podria pensar, que el castellà corre perill de desaparició
a Catalunya, gent que l’únic contacte que tingués amb la realitat
catalana fos la intoxicació que dèiem. Però en cap cas poden
pensar això magistrats que exerceixen –i per tant viuen– a
Catalunya.

Per tant, cal situar l’acció d’aquesta interlocutòria en la
sempiterna campanya d’Espanya per a relegar el català a allò que
abans anomenàvem “peculiaridades regionales”. Cal situar l’acció
d’aquesta interlocutòria en la voluntat de situar el català en
l’únic lloc on Espanya –la dictatorial o la democràtica– entén
que pot existir el català: als museus. Cal situar l’acció
d’aquesta interlocutòria en l’intent per que la cultura catalana
només existeixi en el context d’una curiositat folklòrica visitable
els diumenges en rústics pobles de la Catalunya indòmita, entre
porrons, barretines i antics utensilis de pagès.

La interlocutòria contra la immersió lingüística, no només s’ha
d’entendre com un atac frontal a la supervivència del català, sinó
que a més a més esdevé una aberració de la física. És
impossible submergir un cos, a l’hora, en oli i en aigua. Precisament
la idea de la immersió lingüística a les escoles es basa en
l’intent que hi hagi almenys un espai en el temps en que tots els
ciutadans puguin aprendre la llengua catalana i on aquest
aprenentatge els sigui útil i necessari. Una estratègia avalada per
polítics europeus i científics d’arreu del món que només pot
trobar oposició en el nacionalisme exacerbat espanyol que veu com
pot perillar la hegemonia imposada de la seva llengua.

Encara hi ha un altre element clarificador. L’ensenyament en català
no és una finalitat en si mateix, sinó que persegueix
l’aprenentatge i el coneixement. I està sobradament demostrat que
els nens i nenes que han cursat l’educació en el marc de la immersió
lingüística, no només són els únics que han tingut l’oportunitat
real d’aprendre i conèixer el català, sinó que són capaços de
desenvolupar-se en llengua castellana amb els mateixos recursos i la
mateixa –o més– capacitat que els nens i nenes d’Espanya que han
fet tota l’educació en immersió lingüística en castellà.

Paradoxalment, el nacionalisme espanyol que posa el crit al cel, en
boca dels jutges, per un mètode d’ensenyament que es resol amb el
coneixement de les dues llengües, s’esquinça les vestidures quan
sent que es pretén augmentar el 3% de cinema en català a Catalunya;
quan el cinema, com a element d’oci, sí que és una finalitat en sí
mateixa.

Per tant, entenent que la interlocutòria és un atac a la nostra
cultura, no podem fer res més que refermar-nos en la convicció que
la única manera de preservar la nostra llengua és la segregació
d’Espanya. Donem les gràcies a la justícia espanyola per la seva
claredat en mostrar la inexistència del requisit democràtic de
separació de poders –recordem que s’ha establert una suspensió en
clau clarament electoral– i votarem a favor d’aquesta moció.

I només hi ha una cosa que ens impedeix fer una crida a la
insubmissió contra aquest tipus d’agressions i és que l’Ajuntament
de Berga –a proposta de la CUP– ja va aprovar aquesta crida a la
insubmissió fa uns mesos.

(aquesta és la intervenció que he fet en el Ple de l’Ajuntament de Berga per a defensar la moció de suport de la immersió lingüística. 6-11-2011)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!