El procés d’independència de Catalunya —o d’una part— ha estat funcionant a bona marxa durant dos anys i mig amb la vista posada en un referèndum d’autodeterminació. Era un objectiu clar, un referent que permetia focalitzar tota l’acció. El 9 de novembre es va realitzar un procés participatiu que va ser el residu de diverses rebaixes de contingut, davant la negativa del govern d’estripar les cartes amb l’estat. El 9-N permet tot tipus de valoracions. Si bé va ser un èxit de participació popular sense precedents, no es va aconseguir una clam absolutament incontestable que permetés fer, l’endemà, una declaració unilateral d’independència.
Per donar valor a la forma que havia acabat prenent la consulta, el president Mas va anunciar la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques amb caràcter plebiscitari com a culminació del procés. Això sí, ho va sotmetre a la presentació d’una llista única favorable a la independència.
I aquí estem, encanatrats en el debat de si és legítima la coacció d’Artur Mas o si és preferible que cada opció política es presenti per separat i la unitat esdevingui, no el dia de les eleccions, sinó l’endemà. En aquest sentit, ja hi vaig dir la meva.
Hi ha, en aquests moments, una sensació d’estancament. Aquell procés imparable empès per la societat civil ha quedat aturat a l’espera del desenllaç de les intrigues i els interessos dels partits.
Si aquest procés té una virtut destacable és precisament que,en tot moment, ha estat la societat civil qui la menat i empès. Els partits polítics han hagut de refer tàctiques i estratègies, just al contrari del que sempre havíem vist. Ara, però, els partits han posat el fre i el procés s’ha aturat en espera que es decideixin en com i quan seran les eleccions.
En la meva humil opinió, sempre la de militant independentista de base, penso que és un error convertir les eleccions plebiscitàries en la següent estació del procés. Penso que no ha de ser així perquè posaríem el procés de secessió en mans dels partits polítics i penso que qui l’ha de seguir conduint és la societat civil. Aquella societat civil que s’organitza a les assemblees locals de l’ANC, als moviments socials, als col·lectius comarcals, a les colles d’amics, a les expressions de cultura popular, als que defenses l’escola i la sanitat, als que aturen desnonaments; totes i tots aquells que estan entestats en fer d’aquesta oportunitat que és la independència, un país millor.
Penso que aquesta societat civil, viva i combativa, ha de prescindir del que facin els partits en respecte a les eleccions i recuperar la iniciativa, posant a l’horitzó nous reptes capaços de tornar a mobilitzar la gent com ho va fer el 9N. Quin és aquest repte? El debat sobre quin país construirem, com serà la Catalunya lliure, com seran els Països Catalans lliures. Imaginar, inventar, posar els somnis en negre sobre blanc, aportar idees. I cal fer-ho entre tots i totes, com més millor. Establir guions i pautes de debat i començar a parlar, barri a barri, poble a poble, de com farem que aquest país que construirem sigui millor que del qual hem marxat. Com han de ser els serveis públics? Quina forma ha de tenir l’estat? Quina forma tindrà el govern? Quina forma tindrà la justícia? Com ens relacionarem amb el món? Com tractarem els problemes socials? És una feinada però a l’hora és la manera de tornar a posar en marxa el motor amb el millor combustible: la il·lusió.
Ara ja tocaria anar deixant enrere allò tan infantil de “primer la independència i després ja veurem”. Anem-ho veient. Que, quan s’efectuï la secessió, bé hem de saber què en volem fer de la llibertat recuperada. Seria de beneits deixar el disseny del país que volem en mans d'”experts”, de pactes ocults, de passadissos. No oblidem allò que deia Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.
Posem-nos dempeus altra vegada. Les eleccions plebiscitàries es faran d’aquí tres mesos o d’aquí sis… Respecte a això poc hi podem fer, a part de mala sang. En qualsevol cas la propera passa —penso— no són les eleccions plebiscitàries. La propera passa, ara, és començar a esbossar el disseny per tenir-lo avançat quan disposem del material per construir. Aquesta és la propera passa, la que podem fer nosaltres. Fem-la.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!