El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

20 de febrer de 2014
3 comentaris

Morir de coherència

Dic d’antuvi que no és la meva intenció renunciar a res. No escric això perquè m’hagi llevat amb ganes d’iniciar una rendició gradual, ni total ni parcial. Ni tampoc s’ha de situar, el que escric, en el marc cap debat actual concret. Ho dic avui perquè avui trobo les paraules i com enfilar-les.
Pel que fa als objectius, sóc on era i seré on sóc: independència, socialisme, Països Catalans. Ni vull ni em val la pena, a aquestes alçades, cercar nous objectius i encara menys fer-ho vestint-ho de maduració. Ecs!

 

S’ha de ser coherent. No m’ho invento, es diu, tothom ho sap (i és profecia). Si no ho fas, ningú no et té per res. Si us hi fixeu, gairebé tots el retrets polítics tenen a veure amb això: la coherència versus la hipocresia. De fet la dinàmica del “i tu més!” que alimenta la pràctica totalitat del debat en el bipartidisme es basa en això. Es denuncia la hipocresia, la manca de coherència de les acusacions actual en base a actuacions precedents de l’acusador iguals o pitjors.
Però el gran dilema serà sempre quina coherència es manté, si la política o l’estètica.
La coherència estètica reclama mantenir-se immòbil, si més no mentre els altres et veuen (un, dos, tres: pica-paret!). «Vam dir això i d’aquí no ens movem.» Hom podria pensar que això no és coherència sinó por a reconèixer errors; actitud que inflaria l’error. «Vam prometre allò, que sempre faríem allò, potser en mal moment, però ho vam dir i ara ho hem de fer. Fins i tot quan ja tenim clar que va ser un error prometre-ho.» La coherència estètica seria la fidelitat cega a lemes o iconografia sense tenir en compte ni la seva contextualització conjuntural ni la seva obsolescència com a eina.
La coherència estètica es baralla amb la coherència política. El pitjor enemic de la coherència política són els juraments solemnes d’actituds immòbils, perquè posa la teva acció en mans de l’estratègia dels altres. Si diem que sempre que passi A farem B. Quan els altres pretenguin que fem B, només han d’accionar A. Passem a ser un automatisme a mercè de la tàctica dels altres.
És important ser coherent, molt. La coherència en política ho ha de ser pràcticament tot. Pràcticament, no tot. Hi ha una cosa més important que la coherència: els objectius polítics. No podem permetre que la coherència es giri en contra dels objectius o de nosaltres mateixos.
Escenifiquem-ho: jo estic preocupat per la superpoblació mundial, el món i els seus recursos són finits i la capacitat reproductiva és infinita. Em preocupa i crec que s’hauria de revertir el creixement exponencial. Ara, si he de ser coherent fins les últimes conseqüencies, això m’hauria d’empènyer a sortir al carrer fotre una massacre i després suïcidar-me. I no ho faré, perquè aquesta tarda faig una xerrada a Barcelona i perquè la setmana que ve comencem a gravar disc. Són compromisos als quals també he de ser fidel.
S’ha de ser coherent, sempre. Però mai morir de coherència. 
  1. Hola Titot,

    per aprofundir sobre això de la coherència en política em permeto fer-te una recomanació: llegeix en Max Weber, concretament els seus discursos i el llibre “el polític i el científic”. De ben segur que et seran d’utilitat, si és que no els has llegit ja.

    Salutacions

  2. De fet una cosa que he trobat a faltar durant molt de temps en l’independentisme, i que segueixo seguint a faltar, és la manca de pragmatisme, i crec francament que això està força lligat amb la coherència estètica.

Respon a Judith Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!