El bloc d'en Titot

Pretèrit imperfet de Miquel Pujadó
és, per mi, la millor cançó-crònica de la "transició espanyola" (si es
pot dir així) que s’ha fet mai. Potser hi cap algun matís, però no
gaires.

Us recomano fervorosament escoltar aquesta cançó. I us recomano
fervorosament comprar el disc on hi apareix: Estabilitat precària.

La lletra és dintre.

PRETÈRIT IMPERFET

El porc va morir fotut,

entubat, sondat sense cap tendresa,

i el braç de santa Teresa

no li va servir de consol ni ajut.

Però morí horitzontal,

ni d’un tret al cap ni penjat d’un arbre,

i agonitzà amb la mà al sabre,

exigint sang fresca i clavant l’ullal.

Saltaven taps de xampany,

p’rò uns voltors discrets feien feina a l?ombra

per esquivar el cop d?escombra

i seguir amb la clau ben ficada al pany.

I, mentre la ingenuïtat

ens tapava els ulls amb vels d?esperança,

oculta anava engreixant-se

la terrible larva de la realitat.

Llavors començà aquell temps

lamentable i gris dels grans transformistes,

i vam veure molts feixistes

llençar d?amagat la camisa als fems.

I es van vestir els criminals

de progenitors de la Democràcia,

ungits potser per la Gràcia,

potser per mesells menjadors d’alfals.

Com voleu vèncer un tafur

que juga amb cartes marcades?

Com voleu travessar un mur

atacant-lo a queixalades?

Com voleu triar el destí

si us heu malvenut les vides?

Com voleu que creixi un pi

que té les arrels podrides?

I van controlar els mitjans

i la por escampà aquí i allà l’amnèsia,

i vam patir una anestèsia

que ens deixà glaçats i lligats de mans.

I vam veure exresistents

pactar amb els cadells de la Dictadura

i renunciar a la ruptura

per poltrones toves i comptes corrents.

El somni sortí tan ful

que van coronar una anomalia,

i aquell qui abans se?n fotia

no va trigar gaire a llepar-li el cul.

I com que una llufa és poc

també ens van penjar una carta magna.

De llavors ençà, es dessagna

el país, a punt per a l?enderroc.

Perquè aquell text en qüestió

va ser fabricat, i no ho dic de broma,

per a esquarterar l’idioma

i desfer com sucre una nació.

I els qui el van voler votar

com un mal menor, corregible i pràctic,

els va encular el poder fàctic.

Amb altres paraules: se’ls van ben rifar!

Com voleu…

Llavors els nous Grans Germans

van desmantellar allò que els feia nosa

i van marcir tota rosa

que floria lluny de les seves mans.

Ens van convertir en votants,

en consumidors sense foc ni espurna,

i, amb una visita a l’urna,

enganyats, els nans van creure’s gegants.

I un vint-i-tres de febrer

van sacralitzar a cops de tricorni

allò que qui es feia l’orni

es mirava encara amb ull sorneguer.

Qui diu que aquell cop d’Estat

fracassà és un ruc o bé un miserable.

De fet, va assolir impecable

l?objectiu pe(r a)l qual va ser programat.

Després, s’han ‘nat alternant

espanyols d?esquerra, espanyols de dreta,

contra un govern de fireta

assenyat, poruc, que viu reculant.

Inflats, desacomplexats,

van traient la pols a l’Espanya eterna:

la bèstia que ja no hiverna

ha tornat amb gana i ens té ben clissats.

Com voleu…

Hem vist silenciada arreu,

amb subtils i nous estils de censura,

la veu discrepant i impura

de qui es mira els ídols i diu que no hi creu.

Surem en un suc espès

de mediocritat informatitzada,

de vida banalitzada,

d’espots i d?esport, glamour i no-res.

Qui mana, qui té el control,

distorsiona els mots sense cap mania.

I a poc a poc, dia a dia,

els seus xuts ens marquen un i un altre gol:

les víctimes són botxins;

els nacionalistes, universalistes

quan són l’Estat, terroristes

quan són ocupats, espoliats i afins.

I els qui van bombes amunt,

trets al cap avall i fot-li castanya

engreixen de fet l?aranya

que treu rendiment de cada difunt.

Amb new look i més aspror,

revifa el franquisme, la caspa prospera.

Qui digui "Aquest exagera"

que es molesti a encendre el televisor!

(Així doncs, què podem fer?

Potser és hora ja d’aprendre a negar-se

a interpretar el trist paper

de titelles muts, de ninots de farsa.

Negant la resignació,

potser és hora ja d’indignar-se. Ens falta

tornar a aprendre a dir el gran NO

i deixar d’un cop de parar la galta.)

Si voleu vèncer un tafur,

apreneu-ne les jugades.

Si voleu travessar un mur,

porteu eines adequades.

Si voleu triar el destí,

preneu les regnes del viure.

Si veieu podrit el pi,

planteu una alzina lliure

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!