El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

5 de gener de 2007
56 comentaris

La mala salut del periodisme provincià

En un article
publicat recentment a La
Vanguardia,
Laura Crespo diagnosticava la mala salut del Rock Català. Però per
fer-ho no es basava en una anàlisi contrastada de l?actualitat
ni en la investigació sinó en reproduir els tòpics i els estigmes sobre
els
quals la premsa provinciana ha tractat la música catalana en els
darrers quinze
anys: és una música subvencionada, el rock no hauria de tenir llengua,
etc.

Quan l?any 1991 el
Rock Català va omplir el Palau Sant Jordi, la premsa musical ?i els seus
satèl·lits a la premsa generalista? majoritàriament establerta a Barcelona s?adonaren
que hi havia un moviment que feia tres o quatre anys que estava omplint places,
pavellons i camps de futbol amb 2.000, 4.000, 6.000 persones arreu de les
comarques del Principat i el seu enuig va ser enorme. Qui els havia donar
permís per triomfar? No eren ells, els què decidien i pontificaven qui era bo i
qui era dolent? Allò va ser una falta de respecte per a la seva professió
basada en un snobisme que els havia de situar com a jutges absoluts de la
qualitat musical.

Estaven acostumats
a que només existia allò que ells beneïen i batejaven, i de cop una colla de
profans havia sortit de la marginalitat i havien gosat existir. I això era
intolerable.

Aleshores, aquesta colla
de ?professionals ultratjats?, aprofitant que hi ha certs mitjans independents que depenen de les
consignes del partit que en aquells era a l?oposició; i que el partit que en
aquells moments era a l?oposició tant li era cremar llenya com cultura si el
foc del desgast era ben viu; engegaren?i cal reconèixer que, de manera eficient?
una campanya de desprestigi més que ferotge contra el Rock Català.

Sense ni una sola
prova i només amb insinuacions, van arribar a fer creure a tothom que el Rock
Català era poc interessant i que si havia tingut alguna repercussió era per la gran
quantitat de subvencions que rebia. I d?aquí es desprenia, per lògica, que la
gent que cantava en català ho feia no per les pròpies dots o idees sinó en tant
que funcionari de la
Conselleria de Cultura.

Fixeu-vos en la
perversa eficàcia de la manipulació que fins i tot alguns dels músics ?que
evidentment no havien vist mai ni una ombra de subvenció? s?ho van arribar a
creure.

Deixeu-me aclarir
que quan utilitzo l?adjectiu ?provincià? no ho faig en l?accepció de ?pagès? o ?rural?
sinó en el sentit més romà de la paraula. Això és ?els vençuts?, aquells a qui
l?imperi no només ha conquerit el cos, sinó també l?ànima i prefereixen
engrossir les legions de la metròpoli sense importar-los el fet que precisament
en l?acció d?unir-se als vencedors està l?autèntica derrota.

El cas és que
quinze anys després seguim sentint la mateixa cantarella de la premsa
provinciana, però aquest cop amb l?agreujant que es repeteix des de la ignorància
absoluta. Potser en la ?professió? ja ha quallat el fet que contínuament
estiguin sortint als programes de telebrossa de safareig una sèrie de
personatges que pel sol fet d?anar jugant amb un bolígraf entre les mans es
pensen que són periodistes.

Es queixa, Laura
Crespo que el disc català més destacat de l?any és un recopilatori de Sopa de
Cabra i blasma la poca creativitat i la necessitat de recórrer sempre a les
mateixes cançons. Deu ser que el disc ?Love: Special Edition? que ha aparegut
dels Beatles són tot cançons inèdites i no es remeten al passat sinó al futur.

Es queixa que tots
els grups utilitzen els mateixos acords i rasquen igual les guitarres però només
sap anomenar Sopa de Cabra, Whiski?ns i Gossos. Deuen ser els únics que coneix.
Sona igual Obrint Pas, Xerramequ Tiquis
Miquis, la Troba Kung-fu,
Sant Gatxo, Rauxa, …?

Possiblement
anomena els primers perquè no pot evitar que existeixin. la premsa provinciana
mai parlaran de la resta perquè no volen que existeixin. Prefereixen parlar de
subvencions, unes subvencions que cap grup ha rebut.

No pot dir el mateix
el diari on treballa Laura Crespo.

  1. Dues addendes al teu apunt:

    1. A InfoTv, televisió valenciana alegal tenen un concurs que hi han participat més de setenta (70) grups diferents. A Canal 9, en vuit anys hi hauran cantat uns 10 sols. A banda d’episodis lamentables com aquell de mugnlos en què presenten la mateixa peça en català i en anglès, pel mateix grup i nom de fictici, i és seleccionada la versió en anglès i el grup "fantasma"  i  foragitada el grup valencià que canta en català. Les situacions no són al·leatòries sinó conduïdes.

    2. Fa vint anys quan el Psoe valencià volgué esquarterar la Nova Cançó, l’entrevistadora li fa a Raimon, dues asseveracions semblants a les que tu esmentes:

    Ent: Els de la Nova Cançó teniu ja tot dit i sou avorrits….

    Raimon: jo continuer anant pel món i continue omplint els locals….crec que encara ens queden coses a dir.

    Ent: és que la gent diu que Raimon no té fusta de cantant ni veu i sols grata la guitarra.

    Raimon: et recorde que jo de menut ja era músic a la banda de música de Xàtiva. En quant a la manca de veu, et dire sols, que tinc dues escales de nota  més que la Caballé.

    L’entrevistadora a sou de "su amo"…resta calladeta……..i un silenci tibant solcava les ones hertzines. Encara treballa a Canal 9. La veu de l’amo ja és diferent, ara es diu PP.

    Quan les opinions interessades es posen a circular es molt difícil deturar-les. I la realitat, però, continua sent tossuda

    Cordialment Francesc, i t’ho havia de dir: que un cabró del Principat  pose en solfa el Lisondo en una de les seues peces mereix tot el respecte del món.

    Salut i llibertat.

     

  2. Hola Francesc Benvingut al món de vilaweb, un món fascinant. Moltes vegades mentre passejo per vilaweb tinc la sensació de que "La història de Catalunya al revés" s’ha fet realitat 🙂 Amb mort de Hitler incolsa!!

    PS: ara que m’hi fixo es la primera vegada que començo un article en un bloc i l’acavo en un altre (canvi de títol sobtat).

    Salut i sort!

  3. Hi ha molta mes qualitat en una lletra teva que en tota la discografia d’en Bisbal. El CD de Guillem de Berguedà hauria de ser de "escoltada obligatoria" als col.legis. Es una obra brutal.

    Qui cony s’han cregut que son aquets espanyols per a opinar de musica? Qui tenen de prestigi o de merit en aquest mon? Quants dels cantants espanyols han actuat al Olympia de Paris, per exemple? . La musica espanyola nomes es manté a base de refregir les vomitades anteriors. De Formula V a Bisbal tot sona igual. Mireu-vos una hora el canal de TV solMusica o qualsevol dels de musica espanyola i voreu que tots son iguals. Els unics "diferents" son alguns cantants sudamericans. M’encanten Molotov i les seves catalanades .!! ( ves a hacer la mano, hahaha)

    Tota la musica espanyola es tant patetica com l’ultim cartell de Julio Iglesias : borros, difuminat, inexpresiu, etc etc Aixó si, el Tall Britanic es ple de cartells d’aquest home patètic, pero si vas a trobar musica en català, poc, vell i mal ordenat.

    Benvingut al mon real dels blogs.

    http://benplantat.blogspot.com/

    http://xpoferens.blogspot.com/

  4. Vaig estudiar Periodisme a Bellaterra ja fa una colla d’anys i de "Crespos", n’hi havia un munt. No m’estranya d’ells aquest menyspreu de tot el que és d’aquí en favor d’una "modernitat": ho vaig viure.

    Ara bé, penso que la feina la podriem començar per la "nostra", o sia, TV3. Ni tan sols els molinets o falques de programes i series és present la nostra música. Clar, queda més "guai" en anglès, fa més modern.

    La gent no coneix els nous cantautors i grups en català. A mi, per fer-ho, a voltes m’han titllat d’integrista (?).

    Cal ser optimista, i com diu l’amic Titot, guanyarem!

  5. Tampoc parla de Mishima, Mazoni, Sanjosex, Big Mama, Roger Mas, Lídia Pujol, Miquel Gil, etc etc. Aquests sonen tots iguals? Collons, volieu dir que aquesta tia no és sorda?

  6. És com quan veus japonesos, que tots et semblen iguals. Dons els hispans quan senten cançons en català, just per això, totes els semblen iguals…és comprensible, jo quan escolto pop rus, i m’ho han fet fer, sempre em sembla tot igual quasi…

    Realment hi ha poca música bona bona en català, i de nivell instrumental tampoc n’hi ha gaire. A nivell castellà hi ha quelcom més, però tampoc escapa gaire de la mediocritat. A aquestes crítiques se les ha de respondre amb l’excel·lència en la pròpia professió i el despreci cap a aquesta xusma comentarista.

    Quanta raó tens amb això del provincianisme. El màxim exponent del provincianisme a Catalunya és el PSC en primeríssim lloc, i CiU i ERC en segon lloc. Però tots en paguem les conseqüències, tots anem amb la por al cos  el complexe d’inferiorirat quan un hispà se’ns adreça en espanyol, i tots assumim que el "rock català" és una cosa nostra i per nosaltres, i que "la ureja de vangog" o com se digui és quelcom internacional. Tots ho assumim, cadenes de distribució incloses, qui anuncia Sopa en una cadena castellana?

  7. Tota la raó del món i sobretot, quan dius que aquests diaris provincians han volgut sempre desprestigiar la nostra llengua. Encara em recordo d’un article d’El Periódico on deia que la Beth havia introduit algunes cançons en català per calmar els més nacionalistes! … Com si el més natural fós cantar en castellà. En canvi el Periódico no va dir res quan els pares de la Beth quan trucaven a l’acadèmia OT havien de parlar amb la seva filla en castellà, que no és la llengua que parlen a casa seva. Allò sí que és normal, només faltaria que a la resta d’Espanya veiessin que en una "Región Periférica" la gent parla una altra llengua. Ara bé, segons El Periódico que una catalano-parlant canti en català és per calmar als més nacionalistes.

    Ens prenen el pèl, el problema és que aquests diaris tenen una gran massa de lectors que se’ls creuen, com si els diaris que llegeixen fossin la veritat absoluta.

    Per cert, boníssima l’última frase Titot.

  8. Fatiga molt, la veritat, llegir articles com aquest de Laura Crespo. Més que pel que diu, pel que calla o –si creiem en la bona intenció– no veu. El discurset tòpic de que no interessa (sigui la música en català o qualsevol expressió que vulgui fer-se un lloc) té molt a veure amb acceptar els productes de consum de masses i, a la vegada, no qüestionar-se d’on sorgeix el que reclama de veritat la gent.
    De debó creu, per exemple, que tothom vol la tv que ens ofereixen?, de debó  entre l’oferta i la demanda hi ha una correlació a benefici del gust de la gent? O és que ens donen una tv. conformista per a què no ens haguem de replantejar moltes coses?
    A l’article de Crespo hi ha una mica de tot, entre la peresa de no haver de qüestionar-se coses i la convicció personal –que fa extensiva a tothom– de què la música en català no va enlloc, destinada a morir. Com is diguès, " tots ja sabíem que això no tindria futur".

    Per altra banda, m’ha semblar interessant el comentari d’en Titot de com va sorgir el rock català –i com, de fet, no deixa de sorgir empenyent des d’abaix, com sempre–, així com la indústria per fer calés arribà quan ja existia tot aquell pòsit, i no al contrari. Així neixen  i han nascut molts altres moviments socials i culturals arreu del món (com el mal anomenat "boom hipanoamericà literari" que ja estava abans, que no fou una creació dels editors).

  9. Resulta curiós que aquest nadal ha aparegut un cd que s’anomena "Tribut a Sopa de Cabra" i, a més, entre els cantants de les cançons hi apareixen alguns artistes més o menys famosos en l’àmbit castellà.

    Això no fa més que demostrar que la música en català és un referent en molts àmbits i com a curiositat a mi em va fer molta gràcia sentir l’Amaral cantant "Camins" en català.

    I que ningú ho dubti: Seguirem lluitant! (i cantant!)

  10. Totalment d’acord. El periodisme regionalista que tenim al principat, difon la idea que la Generalitat subvenciona (injustament, és clar!) a tot allò que parli català, i així amb aquestes faclitats al darrere, els ciutadans que vivim a Catalunya (que no tenen perquè dir-se catalans, poden dir-se senzillament ciutadans o bé cosmopolites) tenim tot el dia música sonant en català arreu.

    La senyora Laura Crespo el que no sap és que el realment subvencionat és el diari a qui li paga el salari. L’antic govern català de CiU, tenia més de divuit mil subcripcions al diari La Vanguardia. 18.000!!. Subvencions que el govern tripartit, ara d’entesa, va retallar i suposo, que va repartir a altres mitjans amics regionalistes com ara El Periódico.

  11. A banda de reaccions comprensibles a l’article, m,’agradaria obrir un debat. Per què s’escriuen aquests articles? Només per mala llet o hi ha alguna escletxa d’autocrítica per, potser, no aconseguir al cap dels anys comunicar el que ja és una evident producció musical normalitzada? És a dir, el cas de l’article de la Laura, respon només a desconeixement o a mala idea? Potser és una explicació massa simple. Què en penseu? Podem fer res nosaltres per contribuir a que no s’escriguin i publiquin articles que semblen tan clarament desinformats?
    salut
    joel

  12. Francesc, el concert del Palau va ser al 1991.
    I crec que ajuntes massa política amb música, quan no haurien de tenir res a veure. Dir que no t’agrada la música que es fa en català ara no és el mateix que anar a visitar el Valle de los Caídos. Ser tan radical no és bo, sobretot quant estàs criticant a algú per dir el que pensa de debò. Us esteu retratant juntant nacionalisme amb música. Tot el que sigui una crítica us ho preneu com un atac personal i al país. Esteu fatal. I total, us mireu el vostre disc dur i a veure quants mp3 teniu en català.

  13. Company(e)s, Titot,

    Abans de tot, i en primer lloc, que sàpiguen els blocaires en general que a la meva classe de tutoria penso presentar tots dos articles i fer-los reflexionar-hi. A 4t d’ESO ja és hora que sàpiguen que tenim un país anormal, amb complexos absurds inexistents a d’altres llocs. En general, la gent "normal" dels PPCC no s’ha comprat mai un disc en català, o ben pocs. Això no és normal en cap país del món, aquí sí. Gaire normals, no ho som, doncs… No hi ha mitjans, potser? La gent no té oïda i no distingeix que hi ha música bona i diferent en català igualment com en altres llengües, o és que no l’han poguda/volguda conèixer?

    En segon lloc, agraeixo a en Titot i a tota aquella gent anònima que com jo mateix ens esforcem perquè la gent entengui no ha de ser el millor ni el pitjor, que hi pot haver de tot com a tot arreu. El problema ve quan ens pensem que el d’aquí és el millor, o bé el pitjor (sovint sense ni saber que existeix, com la periodista, que va conèixer l’Empordà perquè aquesta sí que va sortir per la ràdio…). El normal és que la gent conegui i pugui triar entre la música que li agrada més en la llengua del seu país, i aquí no passa perquè no podem conèixer-la.

    I és que no és normal, tampoc, que en un país qualsevol un autòcton feliciti un cantant per fer música en la seva llengua. Ni tampoc, per exemple, que un adult hagi de donar les gràcies a un jove de 15 o 16 anys per haver carregat la culpa d’una societat passiva en haver estat empresonat i jutjat per demanar, en nom del fantasiós Exèrcit del Fènix, que tres cadenes de supermercats etiquetéssin també en català.

    Així doncs, (anormalment) gràcies a en Titot i als pencaires d’aquesta terra,

    Jordi

  14. La qüestió que planteja l’escriptora: per què el nivell de la música catalana d’avui és tan baix?

    La resposta d’en Titot: la culpa és de La Vanguardia per tenir fa 30
    anys un director dessignat a dit pel franquisme. Ah si, i una rondalla
    de vora el foc a on uns pobres músics antisistema que desafiaren
    l’establishment del peridisme català i aquest no s’ho perdonà mai.

    Entenc perfectament que Titot es senti al.ludit quan es parla de baixa
    qualitat de la
    cançó catalana (no seria millor tenir 1 grup bo que 4 de dolents?) . I com a resposta ens ve a parlar del franquisme… Dins
    la seva incoherència, és coherent.

  15. Potser un dia no massa llunyà, els músics que canten en català, hauran de fer com a valència perquè els autors i les seves cançons en català també surtin als mitjans públics i sobretot privats, en horaris d´audiència, i no a altres hores de la matinada, per dissimular una incompliment del 25%. Quan les sèries de televisió fetes aqui, tinguin la sensibilitat musical nacional, com passa amb el rara avis de Porca misèria, per qualitat i per normalitat si que hi sonen músics en català. Com ho veus des del teu vesant professional i de coneixement dels PP.CC.?
    Salutacions Puig-reigenques.

  16. Més que res m’agradaria saber-ho, puig en aquests casos el primer que s’ha de fer a alguns periodistes? es la prova de l’alcoholemia  -la de la ignorància no cal,va incorporada – I es que te nassos, un de pais on precisament hi ha una oferta molt variadade musica en català,de mestissatgte, d’instrumentistes, de gent de molta qualitat in surt la madame Chan-Chan a dir una collade bajanades.
    Jo no entenc res. Ho sento.-

  17. lAquesta senyora no demostra ni la bona ni la mala salut del rock en català, sinó només la seva manca majúscula de cultura musical en català i de passada una provinciana manera d’entendre l’universalisme. Res de nou sota la capa del sol…

  18. QUE FORT!!!

    He llegit l’article en el blog del meu germà (…des de sant pol) ja que ell també li ha fet una bona crítica!! i he flipat la veritat!!!Però com poden fer un article sense saber de que parlen!!!???I com el poden publicar??

    Per començar, està clar, els catalans som bons en moltes coses, no per res, sinó perqué és així i prou!i això a moltíssima gent els molesta, no hi poden fer més els pobres, llavors o s’ho intenten carregar com poden o intenten fer-s’ho seu!!!

    En aquest cas aquesta bona dona, no ha fet bé ni la seva feina i es fot amb la de la resta!!!Sap que una periòdista primer de tot es documenta???O millor encara, que parli d’alguna cosa de la que hi entengui, així no farà el ridícul d’aquesta manera!!!!Si hi entenc jo més de música, senyor!!!Per descomptat!!Ara que llegint això, la qual cosa hem anomenat article, no és gaire difícil saber-ne més que aquesta tipa!!!

    Tampoc li costava molt fer alguna visita per internet, no?Ara! Que potser la dona, es pensa que navegar és agafar la barca i anar mar endins!!!Aiiix quina poca "picardia"!!! És que ni això!!!

    I està clar!!Poca música escolta la senyora!!!I això si n’escolta!!Sembla que només hagi vist un tall publicitàri de la TV i escoltat per casualitat alguna emisora de radio d’aquestes tan i tant súper-comercials per dir-ho d’alguna manera!!!!Quina pena!!

    Bé, sort en tenim que els catalans pensem d’una altre manera!!!!

    Almenys tenim més sentit comú!!

    Res ho deixo aquí que ja m’enrotllo massa!!

    bye bye!!!

  19. En Titot escriu: "Sona igual Obrint Pas, Xerramequ Tiquis
    Miquis, la Troba Kung-fu,
    Sant Gatxo, Rauxa, …?" i té raó.

    però també podria afegir-hi Dijous Paella, Mesclat i Aramateix.

    Jo personalment, també hi afegiria La Gossa Sorda, sobretot el disc "Garrotades", tot i que és difícil de trobar, perquè no és a les botigues normals.

  20. Més que allò que digui un diari estranger com La Vanguàrria, que és normal que ignori i/o menyspreï la nostra música, a mi m’amoïnia molt més allò que fan els mitjans de comunicació que teòricament són "nostres":

    TVC passa de la música en català –
    http://votant.bloc.cat/post/8645/129726

    I en una cosa sí que li he de donar tota la raó a la Laura Crespo. Aquest estiu farà 20 anys que segueixo la música que es fa en català. Llavors en tenia 16, ara en tinc pràcticament 36 i ***mai, mai i mai*** en aquests anys havia vist el panorama musical català tan fluix a nivell de concerts i de públic.

    Hi ha 4 o 5 grups que més o menys funcionen (Els Pets, Lax’n’Busto, Obrint Pas i ????), la resta a pa i aigua, perquè el pastís se’l mengen grups estrangers o que són de casa nostra amb mentalitat estrangera, sobretot espanyola.

    Tot el "cuento" del mestissatge des del meu punt de vista també fa estralls, perquè tal com s’està portant el mestissatge, és sinònim de descatalanització.

    Actualment hi ha moltes propostes interessants i hi ha moltíssima més qualitat que 20 anys enrera, però en qüestió de difusió estem molt i molt malament. Negar-ho seria absurd. Els grups quasi no surten als mitjans de comunicació i per tant, tampoc surten del gueto on estan ficats.

    El que oblida la "Laureta" és que ella i el mitjà al que treballa contribueix amb molt de gust a aquesta situació. La CCRTV també, evidentment. Si la CCRTV ho fa conscientment o inconscientment, això ja no ho tinc tan clar. Que la nostra música els importa ben poc, això sí que és indiscutible.

    I el pitjor de tot és que constantment hem de llegir que tothom renega del rock (en) català, que el dóna per mort i enterrat, etc. L’autoodi també porta a què no hi hagi memòria històrica. Algú se’n recorda dels 080, els B-30, els Detectors, els Duble Buble, els Tancat per Defunció, els Terratrèmol o els Zooil.lògics????

    El que passa és que actualment hi ha un munt de grups que canten en català, però que es donen l’esquena els uns als altres i que només fan pinya entre alguns d’ells, ignorant descaradament la resta:

    * Els que fan ska, punk, etc.
    * Els que fan coses més tirant a rumba i tal.
    * Els que fan mestissatge, tipus Txeb Balowski, Dusminguet (que de fet, eren uns espanyolarros "de cuidado"), etc.
    * Els que fan pop-rock anomenat "independent" (encara no sé per què se’n diu així).
    * El que fan un pop-rock més "normal".

    Són "vasos incomunicats". No hi ha cap mena d’interacció. Als anys 80 i 90 això no passava. Hi havia més caliu, més ambient, més bon rotllo.

    Per exemple, els d’RGB no deixen que els grups de PICAP toquin al Senglar Rock. O alguna història rara hi ha. Vergonyós!!!!

    Potser és el preu que hem de pagar pel fet que la música en català s’hagi anat normalitzant, tot i que relativament, però sincerament, cada vegada m’agrada menys el que estic veient.

    I em temo que tu, Titot, també caus clarament en no voler sortir dels ambients en els que et mous normalment. A banda de grups d’ska, punk, rumba o mestissatge, trobo a faltar que de tant en tant també reivindiquis grups com La Caixa Fosca, els Pullover, els Relk, els Antònia Font, els Croma, els Pinka, els Pota Lait, els Família López o els Lexu’s, per posar només alguns exemples.

    Salut i independència!!!! //*//
    Algú que et segueix des de l’any 92 (quasi res!!), tot i que cada vegada em sento més lluny de l’independentisme més esquerranós/de gueto

  21. Dius que la Laura Crespo parla sens contrastar les dades. Potser sigui cert, però perdona que també corregeixi el que dius en el teu article. Assegures que cap grup català ha rebut mai una subvenció. Potser sigui així. Però el que segur que no és així és que en el seu dia, devia ser a principis dels 90, després que aquells 4 aconseguissin omplir el Sant Jordi un dia de juny de 1991, grups com Sau van rebre una oferta per rebre subvencions. Això ho ha explicat públicament Pep Sala en més d’una ocasió. També diu l’ex-Sau, i sento no tenir ara mateix el document al davant per citar-lo literalment, que ells la van rebutjar defensant que ells el que feien era música que no necessitaven cap ajuda de cap govern perquè tenien un contracte amb una discogràfica i que aquesta era ja la seva font d’ingressos.

    D’altra banda tampoc em sembla lògic que critiquis la Laura Crespo pel seu article, i parles de manipulació. Et recordo que la pàgina que has penjat tu de "La Vanguardia" no és precisament la que ens permeti tenir al davant l’article per poder-lo jutjar, sinó un exemplar de l’època franquista en el que molt bé es recorda que, en el seu dia, va ser un rotatiu fatxa. Ella manipula, però tu, també.

  22. Salut des de l’Empordà Titot,

    Cal fer una lectura positiva de l’article de Laura Crespo. Ens ha tocat allò que no sona, ens ha indignat i ens ha fet opinar. Ara cal demostrar-li que s’equivoca, que l’escena musical en català és creativa i variada que s’han publicat un bon grapat de discos collonuts que han quedat oblidats per manca d’aparadors on fer-se sentir. A vegades és bo que ens busquin les pessigolles i ens facin reaccionar…encara que sigui amb alguna barbaritat.

  23. Molt bones Titot, veig que en el teu bloc fas diana com sempre, primer de tot desitjar-te sort amb tots els teus projectes encara que de moment aparquis Dijous Paella però suposo que algun dia tornarà (per cert a veure quan ve en Josep M. Cantimplora per La Seu d’Urgell, t’ho dic perque se que tens contactes amb ell ….), doncs dir que el rock català segueix endavant i van sortint propostes força interessants i innovadores, com no citar el teu nou projecte: Ara Mateix, que el trobo "impresionant", desprès de l’emotiu concert de Berga de comiat de Brams (on ja fas fer un tic a aquest projecte a la presentació jejeje), beno però parlant de la resta de musics, hi ha molt de bó i de diversos estils, prova d’això son el seguit de concursos que es fan arreu dels països catalans amb grups que "canten" en català, però sembla que tan el nostre país com l’Estat Espanyol vulguin que aquesta música es converteixi en quelcom guetal, que sigui la raresa del mon, però hem de fugir d’això i obrir-nos i escoltar noves propostes que n’hi ha moltissimes, en tots els aspectes no tot s’acaba amb els Pets i Lax and Busto (que no tinc res a dir en contra d’ells, més bé al contrari, porto escoltant els Pets desde sempre i trobo que és un grup que es va superant dia a dia), però propostes diferents de diferents estils com poden ser; La Carrau, Dept, Lexu’s, Owix, Xerramequ…. i molts més de diferents estils per descobrir, fins i tot hi ha un grup que s’ha aventurat a fer pop-rock pels més petits: Macedònia, com es pot dir que el rock català és mort, el que falta és que tant a les radios com a la tv se li doni més importancia i a falta d’això entre tots fer servir el boca orella perque penseu que tot esta per fer i tot és possible…Salut i independència

  24. Bon dia Titot! Fa un parell de mesos i mig que vaig publicar al meu bloc (Ges Avall) un article que vaig titular Síndrome del Discotecat. En aquest vinc a dir que si es vol es pot viure només de la música feta en català. La nostra llengua ha ocupat ja tots els espais i estils musicals i, a més, ho ha fet amb qualitat. Lògicament, això una espanyola que ni tan sols deu haver comprat mai un disc en català, en tot cas li deuen haver regalat les discogràfiques, no sap de què parla. Gràcies pel teu text! Records des de Torelló!

  25. un abraç amic des de el País Valencià, no faces cas als fatxes espanyolistes, serà que els d’operacion triunfo i similars no tenen subvencions i mitjans mes potents? hahah  mare meua els espanyolistes quina ràbia ens tenen als independentistes.
    visca la terra!!

Respon a josep m Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!