El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

25 de gener de 2007
12 comentaris

La llengua de la cultura (o a l’inrevés)

A veure si ens entenem. Si una llengua fos únicament
un codi de comunicació seria absurd que en el món n’hi convisquessin tantes. Si
fos així podríem perfeccionar els traductors cibernètics i electrònics i dur-ne
tots un a sobre fins que, d’aquí a dues generacions, després d’uns anys d’haver
establert una única llengua d’ensenyament al món, tothom parlés la mateixa
llengua.

Per sort una llengua és bastant més que un
codi de comunicació. Una llengua, en ser emprada, activa constantment una sèrie
de links referits a la cultura de la
qual és eina.

Quan dues persones pertanyents (o coneixedores)
a una cultura utilitzen la llengua d’aquella cultura, més enllà de la comunicació
que es deriva de l’estricte sentit sintàctic de les frases, sostenen aquesta
comunicació a partir d’una sèrie de referents literaris, històrics,
costumistes, geogràfics, socials, etc. d’aquella cultura. És per això que en
funció del coneixement general de la cultura i dels recursos retòrics de les
persones que estableixen comunicació, la comunicació té més o menys riquesa.

És per això, crec, que m’interessen més els
productes culturals catalans, perquè d’aquesta cultura són els meus referents,
el meu imaginari; i en cap altre em veig tan amb cor de decidir si una expressió
concreta m’agrada o no m’agrada. Conec també força la llengua i la cultura
castellana —per collons, tot sigui dit— i també goso llegir un llibre en francès,
italià o occità —tot i que m’és feixuc, també sigui dit—; però sóc conscient
que no tinc tants elements de coneixement com en el cas de la cultura catalana,
per fer-ne una lectura —o una escolta—plena, o gairebé.

 

És per això que té sentit que al món hi
convisquin cultures i llengües, encara que hi hagi alguns istes que voldrien posar totes les persones dins del mateix feix.

És per això que només la llengua que fa referència
a una cultura, és la llengua pròpia d’aquella cultura.

És per això que la majoria de cultura que consumeixo
és catalana, no pas per cap prejudici xenòfob. No ens equivoquéssim!

  1. Hola Titot!

    Abans de res, deixa’m felicitar-te per la teva "energia", no sé pas d’on treus hores per a tirar endavant tants projectes!! 😀
    Sóc un incondicional de Brams, i ara també disfruto molt amb Dijous Paella (llàstima de l’any sabàtic…).

    En referència al teu article, dir-te que estic d’acord amb tu que si la cultura on t’has criat és la catalana, puguis sentir-t’hi més a gust i amb més facilitat per a entendre els referents (culturals, socials, lingüístics)  i parlar amb més comoditat que en d’altres llengües.
    Pero el que no comparteixo és aquest punt de "reduccionisme" que al meu parer demostren les teves paraules, com dient: "amb el català/la cultura catalana ja en tinc prou, i a més m’hi sento còmode i identificat"; trobo que, si és aquest el sentit que li dones, és una "endogàmia" perillosa. Fixa’t que critiquem el feixisme dels uns i potser estaríem caient en una conducta també excloent.
    La meva modesta opinió és: llengües? com més millor! Cultures? El mateix! I que tot plegat no faci sinó "eixamplar" el nostre àmbit mental. Ara bé, això no està renyit amb una militància catalanista moderna i de progrés.

    Vull venir-te a dir, i segur que m’he extès massa, que: catalanisme sí, i tant! Però no ens hem de mirar només el melic perquè el món avança a tot drap i hem d’estar-hi atents!

    SALUT I MOLTA SORT EN ELS TEUS PROJECTES!

  2. A mi m’ha semblat una explicació molt bona i clara del per què la gent que l’hi interessa entendre bé les coses, i amb això vull dir també les coses que un canta mentre escolta una cançó, prefereix la llengua de la seva cultura ja que és la que enten millor. I així successivament en les altres llengues que pugui conèixer, segons el grau que les domini. Consideranme independentista sempre he dit que la música la prefereixo en català ja que entenc bé el què estic escoltant i per tant puc dir convençut si m’agrada o no. I després del català la prefereixo en castellà ja que tot i no dominar-lo tant, el domino, com diu Tito forçat, molt més que l’Anglès o altres llengües. És això Titot? o no?

    ps.: Laia Jurado alcaldessa de Vic!

  3. Però Titot, hauries de saber que escoltar música, llegir o parlar en espanyol fa de multiculti, en canvi fer el mateix en català és mirar-se només el melic…

    O això diuen molts del famòs (i sovint trist culturalment) "so Barcelona".

    Paciència…

  4. Benvolgut Francesc:

    Ja sé que no ve al cas però sóc un negat per l’informàtica i no sé com contactar amb tu. Sóc un estudiant d’humanitats de l’UPF i més perquè em fa molta il·lusió que per altra cosa faig un estudi literari d’algunes lletres de Brams, m’agradaria saber si hi ha alguna manera que et pogués fer algunes preguntes sobre aquest tema i com fer-ho.

    moltíssimes gràcies per anticipat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!