Les Garrofes són quartetes heptasil·làbiques amb to d’humor referides a l’actualitat berguedana, catalana i internacional. En el transcurs d’Els Pastorets de Berga (de S. Pitarra) el protagonista, en Garrofa (anomenat així per l’hàbit de dir mentides, o garrofes) llegeix el joc guanyador de 44 garrofes quan, tornant de l’infern, li pregunten què ha vist.
Doncs bé, aquí us deixo el joc que vai presentar:
El turista vaig ‘nar a fer
a l’infern i a Cal Satan
però si us he de ser sincer,
l’imaginava més gran.
Va passar-hi en Zapatero
i ara diu que van mal dades,
també tenen retallades
i es veu que els faran un ERO.
També allà hi ha restricció,
brasa enlloc de flamarades
i les obres d’ampliació
de moment estan parades.
Que no corre un puto duro.
Enguany sí, que no sorolla!
(aquest any els sogres l’olla
l’han omplert de taps de suro).
Aquesta crisi italiana
i grega ens dóna una idea
per saber realment qui mana
això de l’Unió Europea.
Sarkozi i Merkel s’entenen
però no són pas aquests dos,
que per sobre encara hi tenen
banquers i especuladors.
Però Artur Mas promet millores.
Sap com fer-ho: té previst
aixecar tot el país
amb només unes tisores.
La manera? Ja se sap:
fer pagar les medicines.
Cada dia al matí al CAP
subasten tres aspirines.
A la una! Un pegat!
A les dues! “No se’ns mori”
A les tres! Adjudicat
a aquell senyor un supositori.
Hi ha qui deia pendrem mal
pagarem aquest desori:
ja tenim a l’hospital
el crim del laboratori.
Es veu que l’arma traidora
que duia el Vima clavada
a l’esquena eren tisores
de les de fer retallades.
I al final va decidir
presentar la dimissió.
“Amb companys de grup així
perquè vull oposició?”
A fora les poblacions
penjaven els criminals
ara pengen dels fanals
quan s’acosten eleccions.
Preu per preu alcaldes grossos.
Menjarem Juli amb patates
I de l’hòstia dels sociates
encara busquen els trossos.
I també ha plegat el Saña,
ha fet un galdós paper!
Que farà el nou del PP?
Fer d’ambaixador d’Espanya.
Sempre hi ha d’haver algun freak
aquest cop la Carme Prada
es presenta per l’Anglada
el feixista aquell de Vic.
A la recerca de vots
la qüestió és anar a les llistes
liberals, carlins, marxistes,
ja els deu haver seguit tots.
Peces -Barba fa balanç
i planteja errors comesos,
com quedar-se els catalans
i deixar anar els portuguesos.
Dues coses dels meus llavis
sortiran per ell ensems
“potser encara hi sou a temps”
i “rectificar és de savis”.
Ser un tarat mai no s’escull
i aquest atzar es comprova
quan Mourinho a Vilanova
me li fot el dit a l’ull.
Merdós, xulu, mal parit,
bocamoll, llimac infecte:
no marxis mai del Madrid,
n’ets l’entrenador perfecte.
Per Patum, com que es beu poc
i es fan poques bestieses
cal fotre més llenya al foc
amb anuncis de cerveses.
Per fer-ne un petit resum
van arribar els de la Damm
patrocinant la Patum,
si més no pagant el mam.
Que la caixa està molt seca
però quan vam treure el precinto
esperavem la xibeca
però amb prou feines era un quinto.
Ni tant sols els compromisos
de fer anunci per l’estiu
amb tot de guiris feliços
ballant a la Font del Guiu.
Fa un any que no es pot fumar
a cap bar, ni restaurant,
ni tampoc es pot, és clar,
a les coves de Satan.
En donc fe i tinc testimonis
que quan de plegar és l’hora
agafen tots els dimonis
i surten a fumar a fora.
I la premsa coincidia:
“ETA por fin lo deja”.
Ara només cladria
que plegués Mayor Oreja.
Al PP llàgrima viva
i al PSOE busquen muses
els caldrà molta inventiva
per trobar noves excuses.
Ara com tancaran diaris?
Com prohibiran cap partit?
Com tindran nous lehendakaris,
sense trampes de Madrid?
Urdangarin acapara
corruptela de la bona.
Amb això s’assembla al pare
de la que és la seva dona.
Mentre tota la família
a la platja feia el gos
a Mallorca féu l’agost
a l’estil pur de Sicília.
Com que el pobre no en té prou
i ha de mantenir tants fills,
(perquè crien com conills!)
s’ha de treure un sobressou.
Les eleccions espanyoles
tot normal: guatlles, butllofes,
falsetats, fal·lacies, boles
enganyifes i garrofes.
I dissimulant el pànic
en Alfredo Rubalcava
pel posat bé s’assemblava
a l’orquestra del Titànic.
Però en canvi els del PP
ho tenien calculat:
“guanya el nostre candidat
sempre i quant no digui ré“.
En Duran, tant fer-se el puta
amb el nou pacte fiscal,
ja veieu quin trist final:
la majoria absoluta.
“Deixeu-vos d’independències
referèndums i sorolls
‘niré a Madrid de genolls
i faré mil reverències.”
I Gadaffi té revoltes
i a base de batzacs
va acabar donant més voltes
que els pollastres de l’Aspachs.
A València han tallat
la senyal de TV3
però potser aviat no es veu res
ni tant sols al Principat.
El PP diu que és molt car,
però tindran la cortesia
de millorar la senyal
dels d’Intereconomia.
I potser no és mal negoci
cada emissió d’entrevistes,
debats o programes d’oci:
mil nous independentistes.
Aquest país tant s’us allunya
que arribarem aviat a un punt
que clamaran:”En Cuba aún;
más se perdió en Cataluña”.
Penquem fort i Via fora!
que podem fer un gran país.
Però llevar-nos tan, tan d’hora,
francament, Pep, és precís?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!