El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
“Patumaires pobres, en aquest moment fan entrada al balcó les regidores de l’ajuntament dels pobres: les senyores de la neteja (ovació). Seguidament, farà entrada el Bisbe de Cardona, el volíem portar de Solsona però no hi havia pressupost per agafar-ne un de tant lluny, entra en Pere Àngel barreja en mà (ovació) i finalment entrarà al balcó el Porrer, en aquest cas exPorrer perquè gràciesadéu ha deixat els vicis menors, entre en Ricard Barraca barreja en mà (ovació). I en aquests moments tinc l’honor de col·locar a mode de bandera, l’escombra que representa els pobres. Que comenci la Patum dels pobres!!”
Amb aquestes paraules cridades a viva veu des del balcó de l’ajuntament començava a un quart de sis de la matinada una de les patums dels pobres més multitudinàries i acabava la millor setmana de l’any pels patumaires.
Gairebé a les set del matí feiem l’últim tirabol a la Plaça Sant Joan i enfilava cap a casa, trinxat.
L’alegria de la festa, les rialles, els balls, els salts i la complicitat regnant anaven buscant lloc al museu dels bons records i en el cas d’enguany ribetats amb el goig d’una Patum planera i sense cap tipus d’incident, ni tant sols baralles menors. Cinc dies de festa, desenes de milers de persones, centenars de milers de gotets de barreja i cap problema.
Gairebé a les set del matí feiem l’últim tirabol a la Plaça Sant Joan i enfilava cap a casa, trinxat.
L’alegria de la festa, les rialles, els balls, els salts i la complicitat regnant anaven buscant lloc al museu dels bons records i en el cas d’enguany ribetats amb el goig d’una Patum planera i sense cap tipus d’incident, ni tant sols baralles menors. Cinc dies de festa, desenes de milers de persones, centenars de milers de gotets de barreja i cap problema.
Per que una Patum es pugui desenvolupar amb aquest bon rotllo i absència de conflictes és per que hi ha un desig compartit per tothom que sigui així. Potser en el subconscient de tots encara hi ha gravada (i que per molts anys hi sigui) la tragèdia de fa quatre anys, quan van matar en Pep Isanta. I tot això (i ho comentàvem just abans d’enfilar capa a casa amb un geganter el nom del qual no diré per no comprometre’l per l’hora de la conversa) també és per què la gent que ve de fora a viure la Patum coneix i respecta molt més l’essència de la festa que fa quinze o vint anys.
Després d’una Patum joiosa com aquesta només puc donar les gràcies a tots els patumaires -berguedans i forasters- per haver-la fet de tan bon recordar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enguany, des de 10.000 quilòmetres de distància, no vaig poder fer més que mirar (o intentar mirar) la Patum a través de la transmissió d’onsortir.cat. Hauria buscat una ampolla de moscatell i una altra d’anís per acompanyar-ho, però la barreja no té el mateix gust si no es pren sentint l’olor d’herba dels plens barrejada amb la de pólvora dels fuets. I fa una mica (bastanta) enveja llegir un post així, tot i que me n’alegro moltíssim pels que hi hagueu pogut ser.
També et felicito perquè, un cop més, demostres la valentia que cal per opinar i et mulles parlant d’un tema tant polèmic pels berguedans d’arrel com són “els forasters de la Patum”.
Està molt bé que a la plaça es cridi en contra dels pixapins, perquè ser “pixapí” és una actitut molt lamentable, tant a la Patum com a qualsevol lloc del país. Però no és pas un topònim que sigui sinònim de “foraster”. La Patum té tanta força que la seva essència ha arribat a persones que no som berguedanes, però que també la vivim en la seva essència.
Per això, malgrat ser de la Vall Baixa del Llobregat, en alguna ocasió també he corejat algun lema contra els pixapins mentre esperava que sortíssin les guites a la plaça…
Una abraçada!
escriure un missatge ben articulat poques hores després de tancar la patum a Plaça amb el cel ja blau de nou dia. Per mi han hagut de passar més de 24h per ser capaç de llegir-te … la teva professionalitat post-patumaire no té límits. Aquest any he plorat … també.
… hem realitzat el miracle berguedà i, per fi, m’he estrenat a la Patum dels pobres. Mare meva… si allà hi havia més gent que en una Patum de Lluïment…
Sento dir-te que, des de la meva opinió, la Patum dels pobres ha perdut la seva essència. O això, o que la imatge que en tenia jo era molt equivocada i distorsionada (la que m’havien explicat des de petit, la de tu mateix escalant per arribar al balcó de l’Ajuntament, la de quatre torrats amb una crossa fent de guita…).
En fi, tot i així, ja només falta esperar la següent Patum.
Salut
Gràcies per tot, n’hi ha que ja no podem fer el kafre i venim a la patum infantil … tot i així va ser fàcil poder transportar-me en el temps i sentir la farum de la pòlvora encesa, aquelles aixelles apretades entre tots/es , la roba amb olor de barreja i dels tirabols nocturns d’altres anys i com sempre el tabal de fons…..patum….patum…..
És un una festa única i no per dir-ho, sinó perquè l’és. Amb la kitxalla la festa està assegurada i que per molts anys ens hi poguem veure, Gràcies patumaires.
Gràcies Titot.
salut i força!!
Records d’en Pau si us plau des de Ifran, Marroc.
Lali