El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

21 de gener de 2011
1 comentari

GIRA AMERICANA [6]: Concert a Managua (i viatge fins a Xile)

Ahir vam tocar a Managua.
Bé, no sé si dir ahir o abans d’ahir.
Va ser dimecres, en tot cas.
Vam tocar a Managua, doncs. A l’Institut Miguel Bonilla, concretament.
L’equip era prou correcte (vist les anteriors experiències al país).
Entren el públic assistent cal destacar la presència de quatre catalans/es i la d’un bus (camió, de fet) baixat des de Palacagüina expressament per al concert.
El concert va ser més o menys amb el repertori que fem en aquests països. Dic més o menys perquè sempre hem acabat improvisant sobre la marxa de l’actuació, en funció de com es desenvolupava.
En el d’ahir (o abans d’ahir) vam substituir el Virolai d’Aldea Global per la tornada del Cristo de Palacagüina de Carlos Mejia Godoy.

Cristo ya nació
en Palacagüina
de un chepe pavón
y una tal María
ella va aplanchar
muy humildemente
la ropa que goza
la mujer hermosa
del terrateniente.

També s’ha de dir que també a Managua una de les cançons que va ser més celebrada va ser la Plaça. No cal dir que la sensació de fer un tirabol a Managua també és emocionalment inexplicable.
Després de veure la bona acceptació i el bon rotllo en el concert, la sensació és que no és la darrera vegada que toquem a Nicaragua.

Després vam anar a sopar (eren quarts d’onze, tot just) i després a fer un got amb la gent de Contracorriente, el grup que va tocar després de nosaltres. Molt bons i canyeros, per cert.

L’endemà, dijous, ens vam llevar a 2/4 de 6 del matí. Ens venien a buscar dos taxis per dur-nos a l’aeroport. Allà començaven 24 hores d’avions i aeroports.
Managua-Panamà, dues hores d’espera; Panamà-Caracas, dues hores d’espera i desaparició de 4 maletes el baix i la guitarra; Caracas-Bogotà; dues hores d’espera intentant localitzar el material extraviat; Bogotà-Santiago de Xile, denúncia de la pèrdua de material i intent d’estafa per part d’una companyia de taxis.

Després hem trobat un taxista honrat i ens ha dut fins a Valparaiso o l’hotel que havia d’estar reservat no ho estava, però ens n’hem sortit.
Tot plegat 24 hores de viatge dormint a estonetes. Per això deia que avui no sé si és avui o ahir.

Aquesta nit actuem en un festival d’ska amb 4 bandes més.

Ja us explicarem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!