El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

20 de juny de 2007
10 comentaris

Els Mossos d’Esquadra

L’any 1998, dos amics del Maresme i jo vam ser detinguts a Olot pels Mossos d’Esquadra després de realitzar una xerrada contra la constitució espanyola. Va ser una detenció plena d’irregularitats sospitosament combinada amb una actuació judicial igualment irregular.
Quan em van deixar anar vaig escriure el següent text.

 AUTOTEXTLIST CARTA
A UNA AMIGA

QUE VIU EN UN PAÍS MOLT LLUNYÀ DEL MEU

 

Berga,
7 de desembre de 1.998

 AUTOTEXTLIST Estimada amiga:

T?escric
per contar-te un mal tràngol que he passat aquest cap de setmana.

No és la
meva intenció atribolar-te amb les meves misèries ni ?per res del món? cercar
la teva compassió.

Em
decideixo a escriure i contar-t?ho per que sento la necessitat d?explicar-te
les coses que passen en el meu país, tan llunyà del teu.

El
dissabte passat vaig anar a Olot. Els Maulets d?aquella comarca feien una sèrie
d?actes contra la Constitució i van convidar-me a participar-hi com a orador.
Tu saps bé que estic en contra de la Constitució espanyola. Saps que hi estic
en contra perquè nega el dret a l?autodeterminació del meu país, tan llunyà del
teu. I saps que hi estic en contra perquè penso, perquè sé, que és un conjunt
de preceptes que defineixen un àmbit en el que els preceptors es permeten
sistemàticament contravenir els preceptes que a nosaltres ens imposen
rigorosament.

Jo sé
que tu no penses com jo però tanmateix sé que creus que tinc el dret de donar
la meva opinió. I així ho vaig fer.

L?acte
va anar molt bé. Jo vaig estar parlant de la ?sempre necessària, ara imminent i
com mai imparable? unitat de l?idependentisme d?esquerres per a no deixar el
protagonisme dels canvis que es preveuen en mans dels que no volen que canviï
mai res. Tinc la sensació que tu penses que somio però sé que creus que tinc el
dret d?intentar materialitzar els somnis.

En
acabat vam anar a un cafè on, amb un company que toca la guitarra, vam estar
cantant cançons amb tot d?amics i amigues. Després, encara teniem ganes de
gresca i vam anar a Sant Esteve d?en Bas on, en un envelat, hi actuava un
cantant mallorquí amb barret i una orquestra comarcal. Allà vam estar ballant i
rient, tota la colla.

Poc ens
imaginavem el que ens estava a punt de succeir.

Quan va
acabar el concert ens enfilarem als cotxes per tornar a Olot a dormir. Quan
arribavem vam veure que el cotxe que teniem darrera encenia unes llums blaves,
ens avançava i ens feia aturar: eren els Mossos d?Esquadra: la nova policia que
tenim en aquest meu país, tan llunyà del teu.

Amb una
prepotència desmesurada, ens van demanar el carnet amb que Espanya ens
identifica i ens regiraren grollerament els cotxes, les bosses i les butxaques.
Llavors, una amiga que tenia una càmera de video decidí enregistrar els fets
per poder demostrar el tracte humiliant que estavem patint. Folls d?ira se li
llençaren al damunt i li van arrabassar violentament. Sense que jo fes res més
que recriminar-els-hi el seu procedir vaig ser sacsejat, colpejat i vaig anar
per terra.

Abans de
poder reaccionar, ja estava emmanillat dins d?un cotxe dels Mossos que em duia
a comissaria.

Allà
vaig estar 12 hores incomunicat en una cel·la sense poder ni menjar ni dormir.

Em van
fitxar: van fer-me còpies de les empremptes dels dits i em van retratar de cara
i de perfil amb el cartellet del número amb el que sempre més ?com a
delinqüent? m?identificaran.

Em van
dur a l?hospital: mentre em detenien em van fer mal.

Estic
acusat d?Atemptat, Ressistència a
l?autoritat i Agressions greus
.

Saps que
penso? Que han fet unes acusacions tan fora de lloc perquè no em creguis quan
t?ho explico, però et garanteixo que és la veritat.

També
estic trist, des d?aleshores estic molt trist. M?han confirmat allò que ja
sabia; que els Mossos d?Esquadra no són diferents dels guàrdies civils aquells
que et vaig explicar ?recordes?? que l?any 92 van torturar brutalment els meus
amics.

M?han
confirmat que de cap manera poden ser la policia del meu país, tan llunyà del
teu.

Em
doldria molt que pensessis ?Si l?acusen és perquè alguna cosa haurà fet!!?. Et
prometo que el que t?he contat és la més escupolosa veritat. T?ho juro per
aquest meu país ?tu saps bé com me l?estimo, oi??, tant llunyà del teu.

Bé, no
t?atabalo més, tant sols una darrera cosa. Tinc moltes ganes de veure?t. Fa
molt temps que vius molt lluny del meu país, que vius a la Catalunya de la que
parlen a la televisió. Tinc ganes de que vinguis a viure aquí, amb nosaltres a
la Catalunya real, la que pateix i somia i lluita. Vine a viure amb nosaltres;
el teu país, la teva Catalunya és aquesta. I el viatge fins aquí és molt
senzill, només un gest: obre els ulls!!

Un petó
en tant t?espero

Francesc Ribera

  1. Hola Titot.

    Primer de tot, el teu text a aquesta amiga teva m’ha semblat molt bonic, no pas pel que hi expliques -que ja és prou trist- sinó pel sentimen que -com sempre- posen en tots els textos que escrius, ja siguin escrits d’aquí el teu bloc com les cançons mateixes que composes per la mà de grups i projectes musicals que has posat en marxa.

    Res més, company, només agrair-te que aquest dissabte passat baixessis pel Baix a tocar al Culturaviva, no saps la falta que hi fan esdeveniments culturals com aquest.

    Gràcies Titot VISCA LA TERRA!

  2. Jo també e estat detingut per la madera en tres ocacions -urbanusi mossos- i son uns grans fills de puta.

    Una societat sense policia és possible

    Qui riu ultim riu millor!

    Salut i força a tothom!

  3. Hola Titot, a vegades no estic d’acord amb tu cosa ke ja està bé segons el meu punt de vista!

    Jo no m’he trobat en una situació com la teva amb els mossos, malgrat tot, amb situacions d’impotència i d’injusticia si.
    Tanmateix jo no ho veig, bons i dolents, real i imaginari, igual que els guardia civils i diferent que ells…

    Penso que hi ha una gradació, i ha hagut una millora amb alguns sentits que no sens pot escapar encara que el sistema estigui podrit i no m’agradi gens.

    "Tot i que ho veig gris, clarament gris, si tots coincideixen que és blanc, serà que és blanc
    per gris que ho vegi no crec que menteixi tot el meu voltant. I té collons diria que és gris,
    potser ho fa la llum o potser m´ho fan els ulls. Ho hauria jurat. M´hauré malfixat."

    Una abraçada company Titot.

  4. He anat a molts dels teus concerts. I he escoltat moltes de les teves cançons, sobretot, quan els meus fills les posen en la seva habitació. Et diré, a més que vaig ser un  dels que en el seu moment (doncs ja tinc una edat) van impulsar la campanya en contra de l’aprovació de les Constitució. Penso, no obstant, que per a dur a terme  una bona activitat política, és necessari saber veure els matisos que diferencien unes coses d’unes altres. En cas contrari  es cau en el tots són iguals, i d’aquesta manera  es comet una terrible injustícia. No seré jo qui negui que, en determinades situacions, els Mossos d’Esquadra tenen comportaments criticables. Però, si no ho són ells, qui serà la nostra policia?. Per altra banda, considero que fas un petit joc de mans al vincular la teva detenció a altes hores de la nit amb la teva activitat política de la tarda. No és correcte barrejar-lo tot . Tenim raons, més que suficients per a donar arguments consistents. Donem-los.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!