La primera anotació a la llibreta és del 22 de juny. La vaig fer anant a Ciutadella.
D’ençà m’he d’enfrontar a una sèrie de monstres que m’intenten esguerrar la feina…
N’hi ha un altre, de monstre: un que es diu Top-ten. Aquest monstre aconsellarà l’oient comparar les cançons del disc nou amb les deu millors que hom recorda de discs anteriors, que en cadascú seran diferents. O sigui que obliga, en un disc, a superar la qualitat de 20 anys de feina. És cabrón, aquest, en Top-ten.
I encara n’hi ha un altre: en Nostàlgia. Aquest farà comparar les cançons del nou disc, emocionalment verges, amb cançons de discs pretèrits que poden estar carregades de records, que suggereixen moments que, gràcies a la selecció positiva de la memòria humana, solen ser collonuts.
I també ni ha un parell que sempre van junts i que són prou torracollons: en Canvia-ja-de-tema! i en A-aquestes-alçades-reiventaràs-Brams?
A aquests dos mai els pots tenir contents alhora.
Mentre m’hi barallo vaig escrivint, rumiant, comptant síl·labes, afinant rimes, descartant idees i tornant a començar. Amb una il·lusió de boig, ho garanteixo, de boig!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ànims Titot, segur que te’n surts! El difícil serà potser contentar els seguidors més rockers de la primera època fins el primer directe, com jo, amb els dels últims discos, més suaus i variats, musicalment parlant. Esperem que hi hagi una ració per cadascú.
Del tema lletres no cal parlar-ne, segur que ens sorprendràs positivament
Tu ets el monstre Titot. Brams ha anat guanyant pes i musicalitat amb els anys i sobretot reconeixement i estima, tindreu l’acceptació del vostre públic feu el què feu. Ànims monstre!
joel lliró
Bones Titot!
Jo serè el mostre que et dirà que si un grup va plegar perquè torna ara? no seria més lògic fer remuntar Aramateix o fer nèixer algun altre en ves de fer sortir del ninxol i el taut un grup que ens va despedir?
Maleuradament, jo he estat la primera que de la gira Brams 2010 no he anat a cap concert perquè la despedida ja va ser molt forta com per tornar a viure una altre separació.
Recorda la frase: “Las segundas partes nunca fueron buenas”.
Perdona per ser tan crítica, però crec que és millor dir-t’ho i seguir-te dins d’un altre món. perquè si dius que tenques la porta per obrir una finestra, al tornar obrir la porta tindràs massa corrent d’aire per aguantar-ho tot.
Un petonas.
“começarem” => començarem
“
D’ença” =>
D’ençà
“mostre” => monstre
“
cabrón” =>
cabró
“
també ni
ha” =>
també n’hi
ha
“si nó” => sinó
El 99% de la gent està encantada amb la tornada de Brams. Quan algú ha creat una cosa tan poderosa, és quelcom que et segueix tota la vida, i hi ha molta gent que va al darrera. Potser en un moment van veure les coses d’una manera, però és totalment lícit el retorn i esperat per molts catalans i catalanes. Les coses bones no haurien de desaparèixer mai
Jo que ja n’he escoltat algun tema et puc dir que no t’has de
preocupar…
Tranki, com va dir en Hermann Hesse:
“Quan es
tem a algú és perquè a
aquest algú li hem
concedit poder sobre nosaltres”.
Bon
Solstici d’Hivern!!!
Una abraçada.
Txema
Ànims Titot ! Com es natural las opinions seran variades tot canvia pero aixo pasa a cada cd.Per mi sempre sereu la BSO de la meva militància
Benvolgut company patumaire:
El que no he entès es la vostra ausència en aquets set anys de mediocritat tripartita, com si no hi haguès hagut motiu per a dir coses, i just ara que retornen els nacionalistes (per a tu ja se que son els de la dreta) ara se us ocorreixi tornar.
Moltes gràcies pel concert d’ahir; sou collonuts i més necessaris que mai, quina llàstima que no vaig poder brindar amb vosaltres amb els “Goigs de Sant Hilari” perquè em tocava conduir…
Salut i a veure si veniu algun dia a Olot o més a prop…
Després del concert d’Arbúcies encara estem més impacients per escoltar el nou disc i per venir als concerts de la gira.
Això sí, haureu d’allargar i fer concerts com els de l’any passat, de dues hores i quart, per poder fer les cançons noves sense renunciar a cap de les que feu ara.
Una abraçada des del Penedès.
Salut!
Jo us escoltava abans i us escolto ara, amb la mateixa emoció. I això és el que un espera de la música: que l’emocioni! La resta (els monstres) ja poden anar a cremar a l’infern.
Salut Titot!