El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Avui he baixat fins a Sant Vicenç dels Horts per dinar amb l’Oriol Junqueras. Ha estat un dinar cordial entre cosins -l’Oriol i jo compartíem besàvia.
No havíem de tractar res concret ni personal ni polític, ni encara menys teníem missatges dels respectius partits per intercanviar-nos. Simplement ha estat un dinar que vam acordar fer quan ens vam felicitar mútuament pels resultats electorals de Berga i Sant Vicenç.
Hem garlat llarg, això sí. D’ERC i de la CUP. I hem despotricat dels altres, evidentment. Hem comentat les expectatives i hem especulat sobre futurs escenaris.
Quan marxàvem del restaurant (molt bé, per cert!) m’he adonat que no duia les claus. He tornat enrere, però al Cal Sagristà no i al Quimeta tampoc. Llavors m’ha assetjat una àcida sospita: que no les hagués deixat al pany de la porta.
He anat fins el carrer Sant Josep, on el tenia aparcat i efectivament. Les dec haver deixat al pany de la porta atès que el cotxe era obert i les claus les he trobat a dins, vora els pedals. Sens dubte alguna bona persona ho ha vist i ha fet el gest per evitar que me’l buidessin o se me l’enduessin!
Mira si hi ha bona gent a Sant Vicenç dels Horts. Des d’aquí, si ho llegeix, moltes gràcies!
Sóc un cabró, ja ho sé. El títol de l’entrada és groc com ell sol, però encaixava tant!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hola!! Jo soc de Sanvi , ni de sant Boi ni de Molins,soc de Sanvi un sentiment que´s porta dins…..no se si coneixes la cançó , si no es aixi l´hi dius a l´Oriol que la canti..(jijijijijiji) .
Jo visc al carre Sant Josep devant de les”quinielas” es un carre bastant cunegut..per el restaurant “El asador vasco” suposo. Per desgracia al poble ens coneixe a la resta d´Espanya per ser…: Som el poble més endeutat d´espanya ( si més no ho erem) droges ,atracaments…pero per sort aixo está camviant, la gent ens coneix ja per :La caja de Pandora , love of Lesvian,Jordi Torres,Narcis Lunes,En Pua,i per si no ho saviau la mare de la Montse ribé guanyadora d´un Oscar com a millors afectes especial per El Laberinto de Fauno es de Cal Socul…al costat de L´Ateneu….segur que´m deixo algu, si es aixi perdoneu-me, pero ara tambe per L´Oriol , Estic molt orgullosa de poder dir que soc de Sant Vicenç i que la gent recunegui el poble per coses tant especials com las que anomenat…..SOC DE SANT VICENÇ DELS HORTS TOMAQUETS I PABROTS!!!!!
Hola a tothom!!!
Sóc la Montse i visc a Olesa de Montserrat (aprofito per dir-vos que és un
poble preciós que val la pena visitar…el poble i els voltants). El diumenge 20 de Març gràcies a l’Albert Jornet, vaig gaudir junt amb el meu home, el meu fill i uns quants amics de la feina de la caminada de primavera que es
feia al vostre poble. Val a dir, que jo ja era la tercera vegada que la feia…
és un trajecte magnífic, i no serà pas la última…
El fet és que vem arribar a les 9h i vem deixar el cotxe un Ford S-Max, aparcat a un descampat a prop de la Vailet, amb les presses perque ja
sonava la senyal de sortida vem haver de correr fins la Plaça de la Vila
per arrivar-hi a temps (igua,lment vem fer una mica tard!). El trajecte com
deia avans magnífic i amb la bona companyia que duiem doncs encara sens va fer més agradable. La botifarrada estupenda! Felicitats! i l’arribada la vem fer a la 13h més o menys…
La nostra sorpresa va ser ben gran quan ens vem adonar a l’arribar al nostre cotxe que teniem la porta de darrera el conductor ben oberta. Vaig correr cap al cotxe i el primer que vaig veure era el meu bolso a terra…
Evidentment després d’una ullada al bolso i a la resta del cotxe per veure que no faltés res, ens vem adonar, que ens l’haviem deixat obert des de les 9h del matí fins les 13h… i no ens faltava res de res…!!!
Així que, m’uneixo als comentaris d’altra gent de que a Sant Vicenç dels Horts hi ha bona gent!!!!!!!!! Els de Santvi sou molt guaaaaaaays!!!
i us ho diu una familia d’Olesa…. 🙂
Una cosa aixi va passar a mi tambe al casal Antoni Sala i Pont a Badalona despres del teu concert amb en David l’ agost del 2009.
Be, una camera de fotos no es com un cotxe, pero els fets son molt semblants. Com que anava borratxo, vaig perdre la meva camera. El que la tenia a les seves mans podia simplement posar-la a la seva butxaca i marxar… No es pot trobar cameres aixi cada dia. Pero despres, quan m’ en vaig adonar i l’ em vaig buscar, la meva camera va apareixer i no recordo qui l’ em va donar. Segurament era un altre borratxo, perque algu havia fet fotos de parets buits, culs, cames, mans, terra, aire i altres coses…
A Badalona tambe hi ha bona gent doncs!