El bloc d'en Titot

Tal com deia a la darrera entrada, aquest dies, el David i jo hem estat a Bòsnia per tal de fer-hi un concert i enregistrar-hi un vídeo.
Tot ve arran de la cançó “L’home d’Srebrenica” que vam enregistrar fa onze anys i que vam editar en el disc “Viatge efímer a la vall dels mots”.
El cas és que hi vam ser convidats l’organització catalana Trenkalòs que, entre d’altres coses, participa de la reconstrucció de la vila de Šahbegovi?i, destruïda en el transcurs de la guerra dels Balcans. Els dies anteriors es va fer una cerimònia per a enterrar més de vuit-centes víctimes de la matança d’Srebrenica, els cossos de les quals s’havien identificat el darrer any. Això ens va permetre conèixer de prop les característiques d’aquells fets i alguns dels supervivents.
S’ha de dir que més enllà de més enllà de les motivacions de la guerra i de cadascun dels bàndols, estem davant d’una atrocitat injustificable que fan venir ganes de renegar de l’espècie humana.
De conclusions poques, perquè cinc dies són del tot insuficients per entendre res de res. Potser una vida és insuficient per entendre res de res.
Només una sensació de vertígen, perquè les bèsties sense escrúpols que cometen animalades com la d’Srebrenica, pocs mesos abans eren bellíssimes persones com el que escriu això i el que ho llegeix. El vertígen que ni nosaltres ni cap veí del nostre carrer pot afirmar que mai no cometria una acció criminal solidària com aquella.

Fora d’això -i per no acabar així- el concert de Šahbegovi?i va ser molt emocionant i va comptar amb la totalitat de veïns del poble, cosa que pocs artistes poden dir. No en va era el primer concert que es feia després de la guerra.

Us deixo la cançó i el compromís de penjar també el video així que els editors l’enllesteixin.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!