El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

2 d'octubre de 2009
1 comentari

Col·laboracions

Aquest cap de setmana cantaré a casa dels altres.
Avui estaré al Siracusa, cantant amb els Discípulos de Otília i demà a Les Corts amb els Kumbes del Mambo.
Quines cançons?
El Siracusa de Tona celebra el primer aniversari de la inauguració de la sala i els Kumbes el desè de la formació del grup.

Uns i altres em van deixar triar la cançó, els Kumbes dins del seu repertori i el Xavi de Discípulos em va dir: tria aquella cançó que fa anys tens pendent de versionar.

Amb els Discípulos farem una versió de la Cançó 7a en colors de Pau Riba. Amb els Kumbes un mix que tenen fet amb cançóns dels Esquirols: si hem de fer el Cumba, fem-lo del tot!

Això del Siracusa és avui (2 d’octubre) divendres avui a 2/4 de 12 i també hi participen Matahari (La Kinki Beat), Paquito i Miguelito (Fundación Toni Manero), Natxo Tarrés (Gossos), Yacine (Nour), l’Àgata Casas (Dijous Paella),….

Allò dels Kumbes serà demà (3 d’octubre) a les 9 del vespre a la Plaça Comes, de Les Corts (Barcelona) i també hi participen Joan Reig (Els Pets), Salvador Escrivà (La Salseta), castellers, diables, xanquers, grallers…

  1. Bones, acabo de sortir d’ Alcalameco, a Madrid, i com a membre de l’orquestra “clora….” per guanyar-me  la vida, he fet aquesta cançó, dedicada a la gent de Madrid que ens estima tant, i la poso en aquest bloc perquè la canti en Josep Maria Cantimplora en el seu proper concert.

    Francesc, estic segur que com a bon xofer i l’amistat que t’uneix amb en Josep Maria, segur que li faràs arribar!

    ” POSEM QUE PARLO DE MADRID”

    Allà on et creues amb els PePeros,

    on la mar no arribarà mai,
    allà on torna sempre el Zapatero,

    posem que parlo de Madrid.
    On el desig viatja cap a Rio de Janeiro,

    un forat queda a la plaça d’ Orient,

    allà on mai arribaran les olimpiades,

    posem que parlo de Madrid.

    Les nenes ja no volen ser Letizia,
    i els nens si volen ser en Felip,
    la mar dins d’un tassó  de ratafía,

    posem que parlo de Madrid.
    Les cadarneres van a cal psiquiatra,
    els estels  no surten cada nit,

    allà on son mes putes les diputades,

    posem que parlo de Madrid.

    El sol es com una llum de carboro,
    una dona al metro apunt de parir,

    el diumenge és un altre partit perdut ,

    posem que parlo de Madrid.

    El dia que vegis que la mort t’encercla

    que et portin a la gespa del Bernabeu,

    allà estaràs mes aprop del teu Déu,

    posem que parlo de Madrid

    de Madrid..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!