El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

6 d'octubre de 2014
5 comentaris

Cada vegada —Alicia, Soraya— que dieu la paraula “il·legal”

Sou imprudents, molt imprudents —Alícia, Soraya.

Cada vegada que pronuncieu la paraula “Il·legal” jugueu amb foc. No pas per als meus interessos, per als vostres. A mi em sembla perfecte, és clar.

Segons la legalitat que no us traieu de la boca i la Constitució que no us traieu del cap, qui pot dirimir si la llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya és legal o no és el Tribunal Constitucional. De fet, les presses del govern espanyol per presentar recurs es deu a que, si el Tribunal Constitucional no hagués suspès cautelarment la llei de consultes, seria perfectament legal en haver estat aprovada per una cambra autonòmica.

El Tribunal Constitucional ha suspès la llei mentre estudia si s’ajusta a la Constitució o no i mentrestant, com deia, l’ha deixat en suspens temporal i no es pot executar. Tanmateix vosaltres , tant en mitjans de comunicació com en seu parlamentària, no pareu de repetir que la consulta és il·legal. Però vosaltres —Alícia, Soraya— no sou pas jutges del Tribunal Constitucional. No sembla que hàgiu de tenir una opinió especialitzada ni que us pertoqui decidir-ho.

El règim del 78, el de l’actual constitució, no va depurar els crims del franquisme. Qualsevol estat que ha passat d’una dictadura a una democràcia ha fet aquest pas, imprescindible, per evitar la impunitat dels qui il·legítimament van oprimir el poble i des del poder van recórrer als crims més abjectes per tal de mantenir-s’hi. Espanya no va fer aquest pas. Amb l’Amnistia del 77 es van perdonar tots els delictes comesos, tant els que es van perpetrar des de la dictadura feixista com els que es van fer per intentar derrotar-la.

Qualsevol estat democràtic té com a pilar bàsic la llibertat de premsa. A l’Estat espanyol s’han tancat diaris desafectes (Egin, Egunkaria…), s’ha torturat i empresonat directors i periodistes d’aquests diaris i fins i tot s’han tancat repetidors d’emissores en funció de la llengua en què emetien (TV3 al País Valencià o Canal 9 desatenent l’Estatut d’Autonomia del País Valencià).

Qualsevol estat democràtic té com a pilar bàsic la llibertat d’associació i de partits polítics. Però el govern espanyol va il·legalitzar Herri Batasuna i quatre partits polítics independentistes bascos més, així com sis candidatures i un grup parlamentari. També va ser il·legalitzat el PCE(r), l’únic partit comunista espanyol que l’any 78 no va donar el vistiplau a la monarquia i l’estat que es constituïa.

Qualsevol estat democràtic permet votar. I no només votar allò que als defensors de l’status quo interessa sinó a tot allò que majories significatives de la població plantegen. A l’estat sorgit dels pactes del 78, però, aquest dret no existeix. Emparant-se en la legalitat que emanaria de la Constitució espanyola, des del poder es defensa que “la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol”. Una presó per a qualsevol minoria, ja que és impossible que mai pugui canviar aquest precepte enfront de la majoria. Com un peix que es mossega la cua: Punt 1- No podeu decidir perquè sou minoria. Punt 2- No podeu canviar el punt 1 perquè la majoria no us ho permetrem.

La cinquena característica que determina el caràcter democràtic d’un estat és la separació de poders legislatiu, executiu i judicial.  Aquesta separació de poders ja no és gaire exemplar, en el cas d’Espanya, atès que els jutges del Tribunal Constitucional són nomenats directament pels dos partits que alternen els poders legislatiu i executiu i per tant és difícil de pensar que, poc o molt, no els retran comptes.

Però, ai las!, —Alícia, Soraya— quan sentencieu com a “il·legal” la consulta, quan parleu des del poder legislatiu i executiu en nom del poder judicial, esteu posant en més que dubtosa credibilitat aquesta separació de poders. De totes les característiques d’una democràcia, quatre les incompliu desvergonyidament i la darrera penja d’un fil, més prim cada vegada que pronuncieu —Alícia, Soraya— la paraula “Il·legal”.

A mi tant m’és però, si voleu que el vostre estat mantingui algun tipus de lligam amb el concepte de “democràcia”, no badeu, perquè esteu a punt de perdre’l.

PD- A l’autor se li’n refot si la consulta és legal o no.
#9Nvotarem

  1. Cobrar sobres també és il·legal. Tenir una trama d’empresaris que et paguen perquè els facis favors, també és il·legal. Teniu una llei hipotecària que permet que els bancs apelin les sentències i els humans no, també és il·legal.

  2. “La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.” Per molt que repeteixin “en su conjunto” a cada declaració que facin, la veritat és que la seva constitució no parla per a res d’en su conjunto. Si la constitució Europea tingués en el seu primer punt aquest, no caldria inferir que els estats o nacions que la formen no estan legitimats a desfer-se’n.
    “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española”, aquest és un altre exemple. És la constitució que es fonamenta en la monarquia i en la “indisoluble unidad”. Ergo, quan ens declarem independents, immediatament, el regne de Castella la gran deixarà d’existir, i en naixerà l’Esta Català per una banda i el que vulguin a l’altra. Però constitució no en tindran. I entenc que, si a l’independitzar-nos assumim el percentatge del deute de l’estat inexistent que ens pertoca per població, la comunitat internacional voldrà llegir la constitució com la llegeixo jo.

  3. Si entenem per democràcia separació de poders i representativitat política, aqui no ha existit mai desde el 1936, no es representatica donat que aqui no s’eligeix un membre del partit polític sino una oligarquia de partits que detenten el poder, quan anem a votar refrendem el poder establert pels partits i certament no hi ha separació de poders, el propi Constitucional te com a president a un ex-militant del PP, que a més havia sigut jutge laboralista, aixó es una democràcia descafeinada, on existeixen llibertats individuals i no colectives. Visca Catalunya Lliure.

  4. Una precisió: la constitució espanyola no diu “el conjunto del pueblo español” sinó simplement “el pueblo español”:

    ” La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.”

    Ho dic pq el unionistes, que tant diuen estimar-se la CE, la citen malament -jo crec que amb malícia-, i a sobre els catalans els copiem amb l’errada.

    Amb aquest canvi, el significat pot canviar radicalment: si el poble espanyol és sobirà (en el sentit de les persones que viuen en territori espanyol), aleshores els catalans (els que vivim en territori espanyol) també sóm sobirans. És una interpretació, igual d’interessada que la que fan ells, però almenys la faig sense alterar-ne prèviament el text.

    Em fa l’efecte que s’agafen a aquest article per defensar la unitat d’Espanya pq l’altre, que parla de “indisoluble unidad” i “patria común e indivisible” directament fa vergonya per sectari, sobretot de cara enfora.

    Jo tampoc sóc partidari de restringir el procés independentista dins de les lleis espanyoles (simplement utilitzar-les fins que deixi de convenir), però almenys no els hi posem fàcil quan volen ofuscar les seves pròpies contradiccions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!